2º Aniversario de Víctor


El día 23 de marzo el pequeño Víctor ha cumplido dos años. Le han caído tantos regalos como a mí en toda la infancia (es envidia pura). Aquí lo podéis ver con su primera motocicleta. Quién sabe si será un futuro piloto, lo que si está claro es que necesita casco.

Comentarios

  1. Tomás, gràcies per la interessant recomanació que ens has fet aquesta setmana, tenint present que es tracta d'una setmana especial.

    Enhorabona pel segon aniversari del teu nebodet. Qué guapo és i quina expressió més bonica fa davant del pastís. Damunt de la motocicleta sembla que sigui més gran, apa que no li haurà fet il·lusió; ja tens raó Tomás aquests nens tenen més regals que en tota la nostra infància, per sort per ells, tot i que moltes vegades ho fem per nosaltres mateixos, perquè la mainada no en necessita tants de regals i una bona cosa és que entre els regals que fem tinguem en compte coses coses que semblen de menys importància però, on ells poden ser més actius i posar-hi tota la seva imaginació.

    Que et provi forá la Setmana Santa, facis el que facis.

    Una forta abraçada,

    Odile Laguarda

    ResponderEliminar
  2. hola Tomas me pasaba por tu blog a ver que habias puesto nuevo ,no lo he leido todo ,pero ya me pasare con mas calma pa eharle un vistacillo bueno un saludo muy fuerte
    ah!! FELICIDADES a tu niño es gracioso jejje
    y la tarta tine una pinta Mmmm.. jejje
    bueno hasta luego

    ResponderEliminar
  3. És ben cert que veure créixer els nostres menuts desperta en nosaltres un sentiment de tendresa que, d'alguna manera, ens fa remoure. És per això que, havent-nos comunicat, Tomàs, la grata noticia del segon aniversari d'en Víctor, m`ha vingut a la memòria i he recuperat un llibre on recull un petit poema de "Teixeira de Pascoes"(Joaquim Pereira Teixeira de Vasconcelos) poeta portugués(1877-1952),i diu així:

    CANÇÓ HUMIL

    Oreig d'abril
    tot perfumat,
    numen alat
    amb tu s'envola!

    Humil pedreta
    aperduada
    pel sol tocada
    esdevé estrella.

    Negre brancatge
    el cel ferint
    es va tenyint
    de blau de cel.

    Fil d'aubaïna
    tremoladís,
    tens un somrís
    de sol dins tu!

    Coses humils,
    a l'ull absents:
    maquets lluents
    branquilló o fulla:

    més que diví,
    teniu l'encant
    que Déu Infant
    trobà en la terra.

    (esperem que el tiet li transmeti un xic l'amor per la literatura).

    xus

    ResponderEliminar
  4. Ara estava llegint algun comentari del teu blog sobre un parell de llibres i he vist la foto del "Victor" amb el seu pastís i també amb la moto... que gran s' ha fet !! com que només vaig veure un parell de fotos de quan era petit doncs la veritat és que l' he trobat molt gran i molt maco. Deus estar super content amb el teu Victor, tu que ets tan carinyós i diver segur que riu molt amb tu...

    Marta Salvador

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

(L56) Las afinidades electivas (1809)

(L111) El mundo de ayer. Memorias de un europeo (1942)

(L455) El rostro oculto de la mente (1967)