(M16) Georges Moustaki (1934-2013)



Hoy ha muerto el músico francés Georges Moustaki a los 79 años por problemas respiratorios. De orígenes griegos, de la ciudad de Alejandría en Egipto, donde siempre hubo una comunidad bulliciosa e importante, baste recordar al poeta Kavafis, fue también amante de la inolvidable Edith Piaf para quien compuso la canción Milord.

Moustaki siempre fue alérgico a las fronteras como cuenta en una entrevista: "Cuando llegué a Europa venía con pasaporte griego y la nacionalidad griega no tenía ningún prestigio. ¡Los griegos eran emigrantes profesionales! Tenía problemas en todas las fronteras; aunque llevara los documentos en regla, me preguntaban qué iba a hacer allí. Lo que me gusta de la Unión Europea es poder viajar por los 27 países sin papeles. El resto no tanto, no me gusta que todo se parezca".1

Recordemos alguna de sus magníficas canciones Le métèque, Ma liberté, Ma Solitude, cantadas con el acompañamiento de su inseparable guitarra, su barba blanca y aquellos ojos que transmitían un fondo de amor y de bondad.


LE MÉTÈQUE

Avec ma gueule de métèque
De Juif errant, de patre grèc
Et mes cheveux aux quatre vents
Avec mes yeux tout délavés
Qui me donnent l'air de rêver
Moi qui ne rêve plus souvent
Avec mes mains de maraudeur
De musicien et de rôdeur
Qui ont pillé tant de jardins
Avec ma bouche qui a bu
Qui a embrassé et mordu
Sans jamais assouvir sa faim

Avec ma gueule de métèque
De Juif errant, de patre grèc
De voleur et de vagabond
Avec ma peau qui s'est frottée
Au soleil de tous les étés
Et tout ce qui portait jupon
Avec mon cœur qui a souffert
Souffrir autant qu'il a souffert
Sans pour cela faire d'histoires
Avec mon âme qui n'a plus
La moindre chance de salut
Pour éviter le purgatoire

Avec ma gueule de métèque
De Juif errant, de patre grèc
Et mes cheveux aux quatre vents
Je viendrai, ma douce captive
Mon âme soeur, ma source vive
Je viendrai boire de tes vingt ans
Et je serai prince de bleu sang
Rêveur ou bien adolescent
Comme il te plaira de choisir
Et nous ferons de chaque jour
Toute une éternité d'amour
Que nous vivrons avant mourir

Et nous ferons de chaque jour
Toute une éternité d'amour
Que nous vivrons avant mourir

NOTAS:

Comentarios

  1. Edith Piaf, Yves Montand, Jacques Brel, Barbara, Georges Brassens, Leo Ferré, Julliette Greco i ara Georges Moustaki que juntament amb tantes altres glòries, sortosament encara vives de la cançó francesa, i que són part de la nostra vida (als que ja tenim una edat) i que sempre ens continuaran acompanyant a travès del record de les seves cançons.
    Odile

    ResponderEliminar
  2. No us ho creureu però aquesta nit l'esperit d'en Moustaki ha aparegut a casa meva. Ens vam oblidar de tancar l'ordinador i a les 3 de la matinada ha començat a sonar la veu de'n Moustaki cantant "Le Métèque". Tota una senyal.
    Beatriu

    ResponderEliminar
  3. Una gran pèrdua però les seves cançons ens acompanyen sempre.

    M. Àngels Corsà

    ResponderEliminar
  4. Tot hi que feia temps que sabíem que estava malalt, quan arriba el moment sempre sorprèn i et deixa un buit que ja no s'omplirà. Tinc molt bons records de la música de Moustaki, especialment d'un concert al Palau de la Música de fa uns anys. Encara que la cançó emblemàtica sigui "Le Métèque", per mi la cançó amb la qual em sento més identificada es "Ma Solitude"..Ens ha deixat un bon músic però també una bona persona, per sort ens quedaran sempre les seves cançons.
    Maite

    ResponderEliminar
  5. I juntament amb el comentari del Moustaki.,.. tens raó:  " se nos mueren los mitos! però  sempre podem recorrer a ells mitjançant el que ens han deixat. El seu treball, la seva força del esprit, la seva essència i les seves emocions....
     
    Moltes vegades quan puc disposar del meu petit món, recorro a la música francesa,  m' agraden molt els cantautors d' aquesta generació... en voga als '60... la literatura femenina.. les fotos de revistes , les que he fet jo, les meves aspiracions creatives.. és així com vaig començar a pintar.

    Marta Salvador

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

(L322) El testimonio de Yarfoz (1986)

Arcadi Espada entrevista a Castilla del Pino (2002)

(L116) La Regenta (1884) – 4.- Estructura, personajes y modo narrativo.

(G131) Restaurante Céleri (Barcelona)

(G48) La Dolceta (Lleida)