(M16) Georges Moustaki (1934-2013)
Hoy
ha muerto el músico francés Georges Moustaki a los 79 años por problemas respiratorios. De orígenes griegos, de la ciudad
de Alejandría en Egipto, donde siempre hubo una comunidad bulliciosa e
importante, baste recordar al poeta Kavafis, fue también amante de la
inolvidable Edith Piaf para quien compuso la canción Milord.
Moustaki
siempre fue alérgico a las fronteras como cuenta en una entrevista: "Cuando
llegué a Europa venía con pasaporte griego y la nacionalidad griega no tenía
ningún prestigio. ¡Los griegos eran emigrantes profesionales! Tenía problemas
en todas las fronteras; aunque llevara los documentos en regla, me preguntaban
qué iba a hacer allí. Lo que me gusta de la Unión Europea es poder viajar por
los 27 países sin papeles. El resto no tanto, no me gusta que todo se parezca".1
Recordemos
alguna de sus magníficas canciones Le
métèque, Ma liberté, Ma Solitude, cantadas con el acompañamiento
de su inseparable guitarra, su barba blanca y aquellos ojos que transmitían un
fondo de amor y de bondad.
LE
MÉTÈQUE
Avec ma gueule de métèque
De Juif errant, de patre grèc
Et mes cheveux aux quatre vents
Avec mes yeux tout délavés
Qui me donnent l'air de rêver
Moi qui ne rêve plus souvent
Avec mes mains de maraudeur
De musicien et de rôdeur
Qui ont pillé tant de jardins
Avec ma bouche qui a bu
Qui a embrassé et mordu
Sans jamais assouvir sa faim
Avec ma gueule de métèque
De Juif errant, de patre grèc
De voleur et de vagabond
Avec ma peau qui s'est frottée
Au soleil de tous les étés
Et tout ce qui portait jupon
Avec mon cœur qui a souffert
Souffrir autant qu'il a souffert
Sans pour cela faire d'histoires
Avec mon âme qui n'a plus
La moindre chance de salut
Pour éviter le purgatoire
Avec ma gueule de métèque
De Juif errant, de patre grèc
Et mes cheveux aux quatre vents
Je viendrai, ma douce captive
Mon âme soeur, ma source vive
Je viendrai boire de tes vingt ans
Et je serai prince de bleu sang
Rêveur ou bien adolescent
Comme il te plaira de choisir
Et nous ferons de chaque jour
Toute une éternité d'amour
Que nous vivrons avant mourir
Et nous ferons de chaque jour
Toute une éternité d'amour
Que nous vivrons avant mourir
NOTAS:
Edith Piaf, Yves Montand, Jacques Brel, Barbara, Georges Brassens, Leo Ferré, Julliette Greco i ara Georges Moustaki que juntament amb tantes altres glòries, sortosament encara vives de la cançó francesa, i que són part de la nostra vida (als que ja tenim una edat) i que sempre ens continuaran acompanyant a travès del record de les seves cançons.
ResponderEliminarOdile
No us ho creureu però aquesta nit l'esperit d'en Moustaki ha aparegut a casa meva. Ens vam oblidar de tancar l'ordinador i a les 3 de la matinada ha començat a sonar la veu de'n Moustaki cantant "Le Métèque". Tota una senyal.
ResponderEliminarBeatriu
Una gran pèrdua però les seves cançons ens acompanyen sempre.
ResponderEliminarM. Àngels Corsà
Tot hi que feia temps que sabíem que estava malalt, quan arriba el moment sempre sorprèn i et deixa un buit que ja no s'omplirà. Tinc molt bons records de la música de Moustaki, especialment d'un concert al Palau de la Música de fa uns anys. Encara que la cançó emblemàtica sigui "Le Métèque", per mi la cançó amb la qual em sento més identificada es "Ma Solitude"..Ens ha deixat un bon músic però també una bona persona, per sort ens quedaran sempre les seves cançons.
ResponderEliminarMaite
I juntament amb el comentari del Moustaki.,.. tens raó: " se nos mueren los mitos! però sempre podem recorrer a ells mitjançant el que ens han deixat. El seu treball, la seva força del esprit, la seva essència i les seves emocions....
ResponderEliminarMoltes vegades quan puc disposar del meu petit món, recorro a la música francesa, m' agraden molt els cantautors d' aquesta generació... en voga als '60... la literatura femenina.. les fotos de revistes , les que he fet jo, les meves aspiracions creatives.. és així com vaig començar a pintar.
Marta Salvador