(G83) La Trini (Barcelona).


A prop dels cinemes Verdi es troba La Trini, al carrer Verdi, 19. Abans d’entrar a veure Tren nocturn a Lisboa (2013) de Bille August, amb un envellit Jeremy Irons, ens vàrem entaular per agafar forces en aquest bonic restaurant.

La Trini és un local que està de moda dins del no menys barri de moda que és Gràcia; ple d’artistes i dissenyadors que li donen un plus de vida i d’ambient cosmopolita. Es fa molt agradable passejar pels seus carrers i entrar-hi a les seves originals botigues.

Encara que hi havia un menú del dia ens varem decidir per la carta. De primer varem compartir un calamars a l’andalusa (foto), bons, amb una fritura molt ben executada, gens oliosa. Una cassoleta de faves a la catalana (foto) de la que et podies anar servint al teu plat, molt autèntica.




De segons varem escollir uns daus bacallà amb pinyols enrossits i mel (foto), deliciós, potser el plat més aconseguit. I uns daus de filet amb foie i crema de poma (foto), simplement correcte, m’esperava alguna cosa més.




Malauradament pels postres no ens va quedar espai ni temps i vam decidir fer un cafè després del cinema.

El pa era bo i com a beguda cadascú va demanar una Moritz. Aquesta cervesa s’elabora mitjançant la cocció de maltes extrapàlides i amb aigua del deu de Font d’Or al massís del Montseny-Guilleries, que pertany al grup Vichy Catalán. Està perfumada amb una infusió de flors de llúpol aromàtiques de Saaz (Txèquia), que li donen un característic aroma. Comentar que el servei va una mica despistat sobre tot quan el local s’omple. Un lloc de tapes digne que us recomanem.

Preu per persona 25/30 euros inclòs l’IVA i les begudes. També tenen un menú per 14 euros. Data de la visita 31 de maig de 2014.

PUNTUACIÓ: 6

Comentarios

Entradas populares de este blog

(L56) Las afinidades electivas (1809)

(L111) El mundo de ayer. Memorias de un europeo (1942)

Manuel Vilas, El autor y su obra: La literatura y la vida (2019)