(L244) L’agulla daurada (1985)


Montserrat Roig, L’agulla daurada (1985)

L’any 1980 l’escriptora Montserrat Roig (1946-1991) es convidada a la URSS per redactar un llibre sobre el setge de Leningrad. D’aquest viatge en sortirà el llibre L’agulla daurada (1985). Arriba a Moscou i l’espera el seu intèrpret, el Nikolai. Visita la Plaça roja, la catedral de Sant Basili feta edificar per Ivan el Terrible, contempla les cues del mausoleu de Lenin.

Als pocs dies d'arribar a Moscou agafen un tren cap a Leningrad. Baixant per la perspectiva Nevski veu l’agulla daura de l’Almirallat. La ciutat que havia inventat del no res el Tsar Pere I. Troba molt fort i picant el menjar. Ens parla del gran poeta Puixkin mentre contempla la seva estàtua a la Plaça de les Arts. Els turistes finesos que van a Leningrad per a emborratxar-se. Descobreix les nits blanques. L’especialista Maria Tikhomirova li explica el setge dels nazis, com salven l’estàtua de Puixkin enterrant-la. Parla amb els supervivents del setge que no li diuen res que no surti a les històries oficials. La seva visita a l’Ermitatge on vol veure dos quadres: Els barquers del Volga de Repin i la Dànae de Rembrandt.


Rememora l’evacuació de l’Ermitatge. El seu guia, el Nikolai, li facilita la visita al Palau dels Iussupov. Mentre el visiten els hi expliquen la història de Rasputin. També visita una escola espanyola. El seu intèrpret sempre va torrat de Vvodka. Visiten a l’escriptor txuktxi Iouri Ritkhen, els seus avantpassats eren criadors de rens i caçadors de foques. També entrevista al senyor Burov.

El setge va durar 951 dies, del 22 de juny de 1941 fins al 27 de gener de 1944. El Nikolai cada dia estar pitjor, s’emborratxa més. Li canvien el traductor. Visita Petersburg, ciutat on va viure Dostoievski. El seu complicat caràcter comparant-lo amb Tolstoi: “mentre amb Tolstoi el lector té la sensació dels espais oberts i immensos, amb Dostoievski vius una intolerable sensació de confinament. Des de casa l’escriptor ho veia tot: les golfes inhòspites i fredes, els patis reclosos i humits, les parets plenes de verdet i els carrerons sinuosos. Tan sinuosos com els replecs de l’interior dels seus protagonistes”.1 Quina sort que va tenir l’escriptor en trobar la seva segona dona, l’Anna Grigorievna.

La importància del riu Neva per a la ciutat. La setena simfonia de Xostakòvitx que li dedica a la ciutat assetjada. El seu empeny perquè es pugui tocar a la ciutat. La dona de Puixkin, Natàlia Gontxarova a qui acusen d’infidel. L’alsacià Georges D’Anthès s’enamora de Natàlia. Puixkin rep anònims acusant-lo de cornut. Repta en duel a D’Anthès i surt malferit morint dos dies desprès. Tots els poetes russos moren joves (Lermontov, Maiakovski, Block).

El nou intèrpret es diu Valeri, és baix i tímid. Busquen més testimonis del setge, hi ha persones que no en volen parlar. Accedeix a les carters del campió d’escacs i pintor Romanovski que enviava a una amiga seva. La Montserrat Roig coneix a l’Alexandra Koss, traductora i especialista en Quevedo, Unamuno i Valle Inclán. Li explica la fam i les penalitats que van passar durant el setge. L’Alexandra se salva de la tristesa de la guerra quan la seva mare li regala el Quixot. A la ciutat hi havien quedat dos milions i mig de persones atrapades. D’elles es calcula que van morir de fam 632.000. La distròfia els fa tornar vells. La fam fa que mengin coses inversemblants. L’escorbut també els ataca. Les cartilles de racionament, si es perden o te les roben no et fan d’altres. Coneix també la trista història de la Raïsa. Els nens durant el setge. Les rutes sobre el gel per intentar abastir la ciutat com li explica l’enginyer de ponts Kostiuriw. El cementiri de Piskariovski. La poetessa Olga Berggolts li fa una festa de comiat.

Malgrat tot continuo preferint, de la Montserrat Roig, la lleugeresa de les col·laboracions periodístiques dels darrers anys al diari Avui que es publicaren pòstumament en el recull Un pensament de sal, un pessic de pebre (1992).

NOTES:

1.- Montserrat Roig, L’agulla daurada, Edicions 62, Barcelona, 1985, pp. 110-111.

Comentarios

  1. Hola Tomás,

    La Montserrat Roig la vaig seguir molt de prop sempre, quan va morir tenia dos o tres anys més que jo. Per mi representava una dona de la meva generació autènticament lliure i sempre la vaig admirar. A mi també m'interessaven els articles que diàriament publicava a l'AVUI, era el primer que llegia cada dia quan tenia el diari a les meves mans.

    La lectura de "L'Agulla Daurada" va representar un canvi de registre del que havia publicat fins aleshores i em va agradar molt, m'adentrava en uns coneixements del setge duríssim que va patir Rússia, per part dels alemanys, en el decurs de la II Guerra Mundial.

    Aquest llibre em va conduir a llegir "Els catalans als camps nazis", va ser el primer llibre en que vaig començar a aprofundir en el tema que tracta i ja no m'he aturat fins ara, a travès d'aquests dos llibres vaig adentrar-me en el coneixement d'aquesta part concreta de la història d'Europa que ens ocupa cap a la meitat del segle passat.

    Una abraçada,
    Odile

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

(L322) El testimonio de Yarfoz (1986)

(L116) La Regenta (1884) – 4.- Estructura, personajes y modo narrativo.

(G131) Restaurante Céleri (Barcelona)

Arcadi Espada entrevista a Castilla del Pino (2002)

(G48) La Dolceta (Lleida)