(L318) Córrer (2008)


Jean Echenoz, Córrer (2008)

Segona novel.la que comento del Jean Echenoz (Orange, 1947) on ens explica la història esportiva i personal del llegendari corredor de fons txecoslovac Emil Zátopek (1922-2000) i les vicissituds que va haver de passar en un país comunista i a l’últim ocupat pels tancs de la extinta Unió Soviètica.

Argument: Els alemanys han entrat a Moràvia (1939) amb els seus vehicles, soldats i armes. L’Emil no s’ha sumat als curiosos perquè des que va deixar l’escola treballa a la fàbrica d’aprenent. Té disset anys i és un noi alt i ros. Els alemanys ocupen Ostrava on l’Emil treballa en una fàbrica de sabates. De nit estudia formació professional. Odia l’esport i no vol participar en l’equip de futbol de l’empresa, ni en la carrera anual que organitzen.

Els nous amos, els alemanys, munten una carrera, un cros de nou kilòmetres a Brno i l’Emil queda segon amb gran enuig dels aris. Un entrenador local s’hi interessa per ell. No sap dir que no i comença a entrenar-se. Com que és lent s’entrena en velocitat deixant de banda la resistència. Al campionat a Praga que enfronta Bohèmia i Moràvia guanya la prova dels mil cinc-cents metres. Acaba d’inventar-se l’esprint final.

A l’estadi de Zlín es converteix en el primer corredor del país en fer els cinc mil metres en quinze minuts. A Praga es comencen a interessar per ell. La guerra avança i els russos estan a prop. En un dia i una nit de combats alliberen la ciutat de Zlín. Acabada la guerra el criden a files. L’exèrcit és millor que la fàbrica amb el pols de silicat. S’inscriu a l’Acadèmia com a oficial de carrera. A les seves primeres cites internacionals perd amb el suec Sundin i l’holandès Slijkhuis. Als campionats d’Europa d’Oslo encara que no es troba preparat i queda cinquè. L’envien a Berlin al campionat d’exercits aliats on guanya la prova, és l’únic representat del seu país. El públic queda impressionat, el seu estil és poc ortodox, el cap se li gronxa de dreta a esquerra. El seu mètode d’entrenament també és curiós.

Durant les curses modifica constantment el ritme destrossant els que corren darrere seu. En un any s’ha fet famós. Coneix a la Dana Ingrová (1922) una llançadora de javelina de qui s’enamora. A les Olimpíades de Londres l’any 1948 l’Emil guanya la medalla d’or dels deu mil metres i la de plata als cinc-mil. Les autoritats s’adonen del seu valor propagandístic i no el deixen sortir a les competicions internacionals per por a que deserti. L’Emil es decep. Poc després es casa amb la Dana futura campiona olímpica de javelina.

A Praga tothom té por, la gent es denuncia a les noves autoritats. L’Emil com molts altres s’afilia al Partit Comunista per evitar suspicàcies ja que està en el punt de mira del govern. Malgrat que no el deixen sortir a Occident continua batent records. El president Gottwald continua amb les seves purgues polítiques. Un periodista occidental intenta entrevistar-lo sense èxit després de demanar molts permisos i arribant fins a casa seva.

Als jocs d’estiu d’Hèlsinki l’any 1952 l’Emil té trenta anys i se li veu cansat. Però el clima de la ciutat l’ajuda i es refà. Decideix contra totes les recomanacions apuntar-se als cinc-mil, als deu-mil i a la marató. No ha corregut mai una marató. Increïblement guanya les tres medalles d’or. Les purgues d’alts dirigents txecoslovacs a instàncies de Moscou continuen. No el deixen sortir a cap de les moltes competicions a les que l’inviten. Amb la mort de Stalin i de Gottwald el deixen anar a Brasil i a Paris. L’Emil té una gran facilitat per a les llengües: domina el rus i l’alemany i parla l’anglès, el francès i l’hongarès. Els periodistes xecs canvies les seves paraules cordials i amables, vers els països que visita, per altres que semblen un atac propagandístic contra occident...

Comentari: es tracta de una biografia novel·lada d’aquest gran esportista txec, de les seves proeses però també de la seva vida quotidiana i familiar a la Txecoslovàquia comunista. Amb la senzillesa i l’emoció de la prosa fluida i amena de Jean Echenoz. Una lectura molt recomanable.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Arcadi Espada entrevista a Castilla del Pino (2002)

(BA14) Edward Hopper en el Thyssen-Bornemisza (2012)

(L306) Santa Evita (1995)

(L74) Guerra y Paz (1869)

(L116) La Regenta (1884) – 4.- Estructura, personajes y modo narrativo.