(L337) Un hivern fascinant (2017)

Joan Margarit, Un hivern fascinant (2017) Comentem avui el nou llibre de poemes d’en Joan Margarit (Sanahüja, 1938) . A punt d’entrar a la vuitantena el poeta català ens porta les seves reflexions sobre el seu “hivern vital i literari”. On ha pogut arribar a trobar-s’hi bé. Margarit és un poeta molt estimat al blog des dels seus inicis. He anat comentant la majoria dels seus llibres. La seva Estació de França (1999) em va acompanyar en el meu primer viatge nocturn cap a Paris. Un hivern fascinant Les roselles van desapareixent, eliminades com les males herbes. Molt aviat ja no s’escamparan les roges pinzellades del vent als camps de blat. Qui podrà entendre un dia els quadres de Van Gogh? Visc encara en un món familiar, malgrat que subtils canvis ja m’alerten: no tornarà a ser el meu. No es tracta d’un infern: permet comprendre. L’oblit arriba, tranquil·litzador. I torna, sempre torna, l’alegria. En paraules del propi Margarit «Els dos mister...