(G146) Restaurant Xalet Suís (Lleida)


Restaurant Xalet Suís (Lleida)

Feia molts de temps que no teníem una trobada, amb estona per conversar, amb la Fanny i el Lambert. Potser es la segona vegada que quedem des del seu exili en terres lleidatanes –on segons diuen ells han trobat la seva Arcàdia– fugin de la inhòspita “ciutat morta”.

Ens hem retrobat en un dels restaurants més clàssics de Lleida, es tracta del Xalet Suís, Av. Alcalde Rovira Roure, 9. Un negoci familiar de tota la vida, que no ha canviat pràcticament des de la seva inauguració l’any 1982, segons diuen els vilatans. El porta el Jordi Balasch i els seus fills Gerad i Sònia.

La seva carta és amplíssima, amb un bon producte però amb una elaboració molt clàssica. Segurament això és el que agrada i fidelitza als clients habituals.

Varem decidir compartir uns primers i que cadascú tries el seu segon. Amb la dificultat afegida que un dels comensals és vegà. Per la qual cosa solament va menjar verdures i enciams. Els omnívors, ens vam donar un petit festí.

Al mig de la taula Amanida d’enciamets, foie i vinagreta de cítrics (foto), bona. Continuem amb una Amanida de llagostins i escarxofes (foto), plat molt bo. Acabem amb uns Cargols a la llauna amb all i oli (foto), suculent i ben grassets, els cargols.





Pels segons va haver divisió d’opinions. Filet de vedella al pebre verd (foto), bo. Rossejat de fideus (foto), amb fumet de peix i gambetes, molt bo. Bacallà al pil pil (foto), correcte. I una Escalivada de verdures, bona.





L’àpat el vam regar amb cervesa, aigua i vàries copes de vi blanc Analivia 2017. Es tracta d’un verdejo, fresc, suau i afruitat de la bodega de Pagos de Rey, D.O Rueda. També un vi negre per a la carn. Condado Oriza Roble 2016. D.O Ribera del Duero. De la mateixa bodega que el blanc. Es tracta d’un vi jove, de la varietat ull de llebre, amb criança i que també es deixa beure amb facilitat. Però no deixen de ser vins fets per agradar a tothom.

De postres una Crema de gingebre i fruits vermells (foto) i un Pastís rus amb xocolata calenta (foto). Tots dos postres d’un bon nivell; acompanyats d’una copa de Pedro Ximénez. El pa sense interès. Per acabar uns cafès i un Limoncello, correctes.




Preu 45 euros per persona, begudes incloses. Data de la visita 17 de febrer de 2018.

PUNTUACIÓ: 6-6,5

Comentarios

  1. Gràcies, Tomas¡¡¡ vam passar una estona molt agradable.

    Fa uns dies vam estar a Cervera, cinc dies, i vam trobar un restaurant molt interessant; es diu l’Antic Forn. Demà et passen fotos de la carta i els plats.

    Fins aviat i records.

    Fanny

    ResponderEliminar
  2. Genial, Tomás. Es un buen restaurante. Y muy agradable.
    Un abrazo,
    Adelaida

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

(L56) Las afinidades electivas (1809)

(L111) El mundo de ayer. Memorias de un europeo (1942)

(L455) El rostro oculto de la mente (1967)