(L417) L'especulació immobiliària (1963)

Italo Calvino, L’especulació immobiliària (1963)

Segona novel·la que us porto d’aquest interessant escriptor italià. L’Italo Calvino (1923-1985) va néixer a l’illa de Cuba de pares italians encara que va fer tota la seva formació a Itàlia. Bona part del desenvolupament dels països del sud d’Europa (sobre tot Itàlia i Espanya) es basa en el que es va anomenar com a “Pelotazo” immobiliari. Dons bé l’Italo Calvino ja ho va intuir i reflectir en aquesta novel·la curta de l’any 1963.

Argument: Quinto torna en tren a la seva terra, la Riviera. La ciutat, abans envoltada per jardins ombrívols d’eucaliptus i magnòlies, es tanca assetjats per la febre del ciment que s’havia apoderat de la Riviera. La seva mare li ensenya, des del terrat, les noves construccions que han anat apareixen. “Si tots construeixen, ¿perquè no construïm també nosaltres?” va deixar anar un dia conversant.

Quinto tornava a la seva ciutat natal per emprendre-hi una especulació immobiliària. Li aboca dos impostos per la mort del pare: el patrimonial extraordinari, molt server amb els burgesos i l’impost de successions sobre l’herència paterna. Per fer front a aquestes despeses pensen vendre un tros del jardí. Un solar edificable. El mercat dóna signes de saturació. El preu calgué abaixar-lo. Fins que vingué Caisotti, un pagès qui després de la guerra s’havia ficat a fer de constructor i sempre tenia tres o quatre obres en dansa. L’advocat Canal, antic company d’escola del Quino, se n’ocupa dels papers. Li diu que en Caisotti no és un element del qual et puguis fiar.

Pel poble el Quinto es troba al fuster Masera, un vell company d’antigues reunions del Partit Comunista, un idealista. Quinto s’hi troba a disgust, han passat molts anys i ell se sent més atret per Caisotti qui vivia la realitat de la època i n’acceptava el pes. El mateix Quinto té una naturalesa de burgés. Malgrat tot està content de constatar que conservaven, d’ell, un bon record.

El seu cosí Luigi, uns anys més gran, és el notari que li diu que Caisotti és poc de fiar però solvent i que pagarà. Quinto pensa que els intel·lectuals deslligat d’una base econòmica no valen res. Abans només qui gaudia d’una renda agrícola podia fer d’intel·lectual. “Algú que no porti a terme una activitat econòmica no val per a res”. Decideix que es farà soci de Caisotti, contra totes les recomanacions que li fan, i especularà amb ell...

Comentari: L’especulació immobiliària és la història d’un intel·lectual d’esquerres, amb mala consciència, que decideix llançar-se a l’escabrós món del negocis.

La mort de De Gasperi el 19 d’agost de 1954 ens situa cronològicament l’acció de la novel·la. El poble és un lloc imaginari de la Riviera per no ofendre ningú. L’ambició que dur als protagonistes a ficar-s’hi en aquest negoci la varem patit nosaltres amb més ferocitat a l’any 2000, ja que la dels anys seixanta donava satisfacció a una necessitat d’habitatge per a aixoplugar l’abundant emigració interior. Però aquesta novel·la curta és més que això, es tracta de com compaginar els ideals polítics i socials amb el desig que té el ésser humà d’enriquir-se i, d’alguna manera, “triomfar” a la vida.

“Quinto tornà a casa d’un humor de mil dimonis. No només l’inquietava no haver aconseguit una vegada més que li pagués, sinó també haver descobert en Caisotti l’antic company de lluita. Bon camí havia fet, la societat italiana! Dos partisans, un pagès i un estudiant, dos que s’havien rebel·lat junts amb la idea que Itàlia havia de ser refeta des dels seus fonaments; i mireu-vos-els ara, en que s’han convertit! Dos que accepten el món tal com és, aferrats al diner, i sense tenir ni tan sols les virtuts de la burgesia d’altres temps; dos maldestres de la construcció que, no pas per atzar, s’han convertit en socis i que, naturalment, tracten d’enganyar-se mútuament... Tot i així –observà Quinto–, el pagès havia conservat aquella actitud de considerar lluites socials totes les dificultat que havia de superar. ¿I ell?” (p. 127).

BIBLIOGRAFÍA

Italo Calvino, L’especulació immobiliària, Edicions 62, Barcelona, 2017.