(L420) Dr. Jekyll i Mr. Hyde (1886)


Robert L. Stevenson, El cas misteriós del Dr. Jekyll i Mr. Hyde (1886)

Avui us porto tot un clàssic de la literatura anglesa i universal. Aquesta novel·la curta (short novel) la va escriure Robert L. Stevenson (1850-1894) i va ser el seu primer èxit literari. Tot i que va ser rebuda amb una certa indignació per la societat benpensant anglesa de l’època per la força que té el mal dins de l’obra.

Argument: Se’ns fa la descripció de Mr. Utterson, el notari, de qui diu el narrador omniscient que li agraden els vins d’anyada. Li uneix una amistat donada per la mà de l’atzar amb Mr. Richard Enfield amb qui fa passejades els diumenges pels carrers de Londres. Aquest últim li explica la historia d’un home que caminava coixejant pels carrers una nit i que passa per sobre d’una nena de vuit o deu anys. Ell mateix va contemplar l’escena, era un home odiós. La família de la nena i Mr. Enfield li demanen cent lliures com a compensació per evitar l’escàndol. Aquest home els hi dóna un xec signar per una persona principal. Utterson li pregunta el nom de la persona que va atropellar la nena. Es deia Hyde.

Mr. Utterson recordà que tenia dipositat al seu despatx un testament del Dr. Jekyll, membre de la Royal Society i reputat ciutadà, a favor de Mr. Hyde si mor o desapareix. Intrigat pel tema consulta al seu amic, el Dr. Lanyon, qui solament li pot dir que s’havia allunyat del Dr. Jekyll feia anys perquè el considerava massa excèntric. Mr. Utterson, una mica obsessionat, comença a rondar la casa d’on segons Mr. Enfield havia sortit Hyde. Aconsegueix parlar un moment amb ell. És un home desagradable que sembla un troglodita.

En un sopar posterior Mr. Utterson li comenta al Dr. Jekyll la seva preocupació pel seu testament i que si es troba en algun problema, sigui el que sigui, l’ajudarà. El Dr. Jekyll li diu que no es preocupi ja que no hi ha res tan greu que l’hi amoïni.

Gairebé un any desprès tot Londres queda commogut per un crim ferotge comés en una persona d’alta posició, membre del Parlament...

Comentari: un dels motius principals que m’ha portat a llegir aquesta obra en català és l’excel·lent traducció que va fer Salvador Oliva (Banyoles, 1942). Oliva és traductor de tota l’obra poètica i dramàtica de Shakespeare bona part de la qual tinc a casa i he gaudit llegint-la. A més Oliva té el mèrit de ser el teòric que ha fixat la mètrica catalana.

Encara que els temes que es veuen en una primera ullada són la lluita entre el bé i el mal i una novel.la de misteri i assassinats, no us deixeu enganyar. Es tracta d’una novel.la d’estil com diu Nabokov en el seu Curso de Literatura europea (1987). Qui busqui una novel·la de misteri quedarà decebut perquè el mateix Dr. Jekyll al final ens explica i ens desvetlla el misteri.

Stevenson aprofundeix en la psicologia humana: “em vaig anar acostant regularment a aquella veritat amb la descoberta parcial de la qual he estat condemnat a aquest terrible naufragi: que l’home no és realment una unitat, sinó una dualitat. Dic dualitat, perquè l’estadi del meu coneixement actual no va més enllà d’aquest punt. En vindran d’altres, uns altres que em superaran en la mateixa direcció, i m’atreveixo a predir que l’home serà finalment considerat i reconegut com un conglomerat de personalitats diferents, discrepants i independents”. (p. 122). Aquesta predicció ha sigut confirmada per la psicologia i la psiquiatria modernes. L’home es un conglomerat de diversos jos (egos) que utilitza alternant-los en les diferents situacions de la seva vida social i personal.

BIBLIOGRAFÍA

Antonio Martínez Asensio, Un libro una hora: El extraño caso del Dr. Jekyll y Mr. Hyde, Cadena Ser, 13/10/2019. (Añadido el 06/11/2022).

Vladimir Nabokov, Curso de literatura europea, Ediciones B, Barcelona, 1987. “El extraño caso del Dr. Jekyll y Mr. Hide”, pp. 265-302.

Robert L. Stevenson, El cas misteriós del Dr. Jekyll i Mr. Hyde, Quaderns Crema, Barcelona, 2011.

Comentarios

  1. Ooooh, sóc super-fan d'aquesta novel·la!!
    Bona elecció, Tomàs :)
    Gràcies com sempre. Una abraçada.

    Maite

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

(L56) Las afinidades electivas (1809)

(L111) El mundo de ayer. Memorias de un europeo (1942)

Manuel Vilas, El autor y su obra: La literatura y la vida (2019)