(L491) Només nit (1948)

John Williams, Només nit (1948)

Avui us porto a un curiós escriptor nord-americà. John Edgar Williams (1922-1996) va ser una persona discreta. Professor d’universitat i novel·lista amb no massa repercussió dins de les lletres americanes però que no deixa de tenir una prosa cuidada. Estèticament s’assembla molt a Henry James.

Argument: el somiador es desperta poc a poc, confús, no sap on és. Recorda que està a la festa del Max Evartz. De sobte recorda que una massa de gent s’abalança sobre ell. El dolor dels cops de puny i la sang li fan tornar a la negror més absoluta.

L’Arthur Maxley es va despertar a la seva habitació. “El cap li palpitava amb un batec somort. Tenia la boca seca i pastosa amb regust passat de l’alcohol que hi havia begut la nit abans, aquí, sol al seu apartament”.

Decideix anar a passejar pel parc. “El carrer era gairebé del tot buit, i, mentre caminava, es va apodera d’ell una sensació familiar i nauseabunda de pura soledat, que li afeixugava les cames i li feia menys elàstic el pas”.

De camí al parc es deté a una cafeteria amagada entre dos blocs de pisos en la que no havia entrat mai. Demana un cafè i un ou dur amb salsa de Tabasco. Pretén que la cambrera es sorprengui però no ho aconsegueix. L’aspecte de l’ou l’espanta, li sembla un ull que l’estigui mirant.

Al tornar al seu apartament la minyona li entregà una carta del seu pare, el Hollis Maxley. Ha tornat de Amèrica del Sud on els negocis li han anat molt bé. Vol sopar amb ell una d’aquestes nits abans de tornar a marxar, aquest cop cap a l’Índia. Fa tres anys que no el veu des de que va succeir la crisi amb la mare...

Comentari: es tracta de la primera novel.la de Williams on explora la tèrbola relació d’un jove amb el seu pare i les ombres que projecta una experiència traumàtica. Una obra formalment ben estructurada, clàssica, que a mi em recorda a alguns autors centreeuropeus i molt a Henry James.

És doncs, només, la narració de les 24 hores de la vida d’un jove marcat per una experiència que va marcar la seva infantesa. Tot i això es deixa llegir força bé. Williams sap descriure molt bé els pensaments del protagonista, les sensacions contradictòries, l’evocació infantil i el desassossec psicològic. Encara que el final el trobo melodramàtic en excés.

Totes les seves obres són molt diferents. Williams era un escriptor realment polifacètic. A Butcher’s Crossing (1960) ens porta a l’Amèrica més western i salvatge en un viatge a la caça de bisons. A Stoner (1965) assistim a la increïble vida d’un home aparentment corrent. A August (1973) ens porta a l’antiga Roma i coneixem a un dels emperadors més importants de la història. Potser no serà l’única novel.la que llegiré d’aquest autor.

BIBLIOGRAFÍA

Antonio Muñoz Molina, Una vida entera, El País, 27/12/2019.

John Williams, Només nit, Edicions 62, Barcelona, 2018.