Diada de Sant Jordi - 23 de abril de 2019

Quina Diada més bonica! Primerament el dia amenaçava pluja però poc a poc es va anar obrint i els núvols van desaparèixer. Pel dematí, al ser jornada laborable, he estat sol signant. He pogut parlar amb els lectors i explicar-los pausadament de que tracten els meus llibres. Dono les gràcies a la Llibreria Núria d’Olesa que tant amablement i de tant bon grau ajuda als escriptors locals. Lluis, Salvador i Montse gràcies novament.

He presentat el meu nou llibre Poesía Completa (1983-1999) del qual vaig rebre una avançada d’exemplars, el passat dijous Sant precipitadament, per poder signar aquest Sant Jordi. Li dono les gràcies a la meva editora Laura Pla per les molèsties que s’ha pres perquè els tingués a temps.

És la segona vegada que signo a Olesa per Sant Jordi i l’experiència trobo que encara ha sigut millor que la primera. Al migdia he rebut la visita dels meus pares, de la Maria José i el seu germà, de la Cloti i de la Ana Mari que em va explicar emocionada la mort del seu fill dos anys abans.

Per la tarda a partir de les sis tot s’ha convertir en una bogeria. Cues de més de trenta o quaranta persones per pagar en totes dues caixes, saturació d’escriptors per signar! Però poc a poc la cosa s’ha anat calmant. Agraeixo la visita i la companyia que m’han fet: el meu germà, la meva cunyada, la Lluïsa, la Elvira, la Maria Rosa, la Mariana, l’Esther, la Magda, el Martí, la Maite, la Montse i la Maria Àngels. A més de trobar-me al meu antic professor del DAINA, el Jaume Farrés, presentant un llibre seu.

Quan ja estava recollint els llibres i la paradeta, havia tornat els suports i cartells a la llibreria, se’m planten davant meu, mirant-me i sense atrevir-se a dir res, dues noietes d’uns tretze anys. Jo els hi pregunto que volem i la més agosarada em diu que la seva amiga vol ser escriptora i que no havia parlat mai amb un escriptor i volia preguntar-me coses. Com que tenia temps las vaig fer seure i vàrem estar parlant una estoneta.

Al acomiadar-se em va demanar si podia fer-se un foto amb mi. Jo encantat li vaig dir que si i a més em vaig fer una selfi amb elles com a record. Com són menors d’edat no puc posar la seva foto aquí. Potser va ser el moment més entranyable del dia, ja cap al capvespre (The Remains of the Day). Quina sorpresa més agradable que alguns joves encara estiguin interessats en la lectura i en ser escriptor. I es com em va dir ella “és una necessitat que tinc a dins d’expressar-me”.