(L410) La fórmula més estimada pel professor (2003)

Yoko Ogawa, La fórmula més estimada del professor (2003)

Curiós llibre el d’aquesta escriptora japonesa que comentem avui. La Yoko Ogawa (Okayama, 1962) ens porta una tendra historia d’amistat entre un nen i un vell en la que es barregen les matemàtiques i el beisbol.

Argument: una jove minyona es enviada a fer feines a casa d’un vell professor de matemàtiques. Aquest els hi ensenya, a ella i al seu fill petit, molts conceptes de les nombres primers. El professor va patir un accident i des de llavors ha perdut la memòria, no pot recordar les coses i les persones noves. Per ser més exactes la seva memòria dura vuitanta minuts.

Cada dia qual ella arriba el professor li fa les mateixes preguntes: quin és el seu número de peu i quin el seu número de telèfon. El professor té 64 anys i havia estat catedràtic, especialista en la teoria dels nombres. Té l’esquena corbada cosa que el fa semblar més petit. Malgrat això té un rostre bonic. El professor va patir un accident quan tenia 47 anys. Porta uns papers enganxats a la seva americana per recordar-se d’algunes coses. Ella li prepara el menjar que ell s’empassa mecànicament però del qual no es queixa mai. Un dia apareix en la seva màniga una papereta que diu: “la nova minyona”.

El professor li dóna un sobre perquè l’enviï a correus, és per a una revista matemàtica. De tant en tant participa en concursos on resol problemes. Un dia li explica com en els números 220 (la data de naixement d’ella) i 284 (el número del rellotge d’ell) la suma dels divisors es igual a l’altre i per això s’anomenen números amics.

El professor s’assabenta que ella té un fill de deu anys que l’espera tot sol a casa. El professor insisteix que vingui després de classe a fer els deures amb ells. Com el nen té el cap llis, i el cobreix amb una gorra de beisbol, el professor l’anomena Root, arrel quadrada. Més endavant la minyona aconsegueix treure’l al parc i portar-lo al barber perquè li talli els cabells. Els llocs on s’aglomera la gent li resultaven difícils de suportar. Ell sempre aspira a la tranquil·litat...

Comentari: fenomen social al Japó amb més d’un milió d’exemplars venuts va produir un inusitat interès per les matemàtiques i va catapultar a la fama a la seva autora.

Es tracta d’un relat iniciàtic de descobriment de la vida, de l’amistat, de l’amor platònic i de les matemàtiques; amb la bellesa dels nombres primers. Sembla un relat senzill, de literatura juvenil, però al finalitzar la seva lectura queda en l’ànim del lector l’harmonia i la pau que donen les coses senzilles.

No tinc molts llibres de literatura japonesa comentats en el blog, però de mica en mica em vull anar aventurant en aquesta literatura tan subtil i diferent de la nostra. Crec que ens aporta una altra visió molt diferent del món, i de les persones que l’habitem que trobo molt enriquidora.