(L582) L'estrangera (1986)

Serguei Dovlatov, L‘estrangera (1986)

Tot un descobriment literari el que ens ha portat el Club de Lectura de Martorell! Serguei Dovlàtov (1941-1990) va ser un escriptor rus exiliat als Estats Units. En aquest llibre ens parla dels dissidents russos exiliats que viuen a la ciutat de Nova York.

Argument: els emigrants russos de la tercera onada (anys setanta) ‒la primera va ser amb la revolució russa i la segona a la finalització de la Segona Guerra Mundial‒ viuen als voltants del carrer 108, la seva artèria principal. Els americans, en general, són jueus alemanys. La tercera onada també es jueva. “A banda dels jueus al nostre barri també hi ha coreans, hindús i àrabs. De negres, en tenim relativament pocs. Hi ha més llatinoamericans. Per a nosaltres són gent misteriosa amb radiocasset. No els coneixem. Ara que, per si un cas, els temem i els menyspreem”.

Dovlàtov ens parla dels habitants del seu barri. Els taxistes: Liova Barànov que havia sigut pintor de quadres de personalitats soviètiques. En Iesselevski que havia fet de professor de marxisme-leninisme. En Pertsóvitx ja feia de taxista a Moscou. Ievsei Rubíntxik era l’amo d’un estudi fotogràfic. Fima Drucker famós bibliòfil de Leningrad es converteix en editor. Ziama Pivovàrov és l’amo de la botiga Dnièper que col·loca gènere rus. En Natan Zaretski era un assagista famós per les populars monografies que escrivia sobre personalitats de la cultura. Quan va emigrar a la duana hi va fer una declaració històrica: “No sóc jo qui deixa Rússia! És Rússia que em deixa a mi!” Es volia endur un grapat de terra russa a terra estranya. Com no el van deixar va exclamar: “‒M’emporto Rússia a la sola de les sabates!”.

En Grigori Lemkus era un misteriós activista social que pronunciava discursos a les manifestacions del Primer de Maig i que per un malentès va caure en desgràcia. A Amèrica va acabar treballant per a l’Església evangèlica. L’Arkadi Lerner és ara agent immobiliari, abans havia sigut director de cinema a la televisió bielorussa. Havia emigrat per l’antisemitisme. A Amèrica mai ha tingut problemes de diners.

Arribem a l’historia dels pares de la Marússia. El pare es deia Fiódor Makárovitx i era director general d’una planta industrial. La mare dirigia el taller de costura més important de la ciutat. Tenien les quatre qualitats primàries per ascendir en la nomenklatura: ser rus, del Partit, mínimament capaç i abstemi.

La Marússia (Mússia pels amics) va tenir un matrimoni fallit però gràcies als seus pares portava una bona vida. Mai va pensar a emigrar fins que un dia li van donar l’Arxipelag Gulag perquè se’ls llegís i un pretenent anomenat Tsekhnovítser no parava d’aconsellar-la que emigrés. Un cop a Amèrica la Marússia va a parar al barri d’emigrants russos de Nova York...

Comentari: algú pot pensar que existien de novel·les curtes russes? Dons si i a més aquesta és excel·lent. Veiem, a través dels ulls del Dovlàtov, com viu aquesta comunitat. “Aquets emigrants russos no vivien a Amèrica sinó que vivien en una colònia russa”.

Malgrat un fons melancòlic, L’estrangera és una novel.la d’humor, afegit a que no es massa llarga converteix la seva lectura en una autèntica delícia. Té un estil suposadament lleuger, amb un treball important darrere i un humor molt destacat i una intel·ligència compositiva molt remarcable. A més de riure’s de la dictadura de la que s’ha escapat, també ho sap fer de la mateixa manera de la “democràcia” a la qual arriba.

Dovlàtov té alguna cosa interesant que explicar-nos a diferencia d’altres autors de la literatura del jo. Alguns d’ells espanyols com el Javier Marías i l’Andrés Trapiello. Dos insuportables i vanitosos escriptors del jo, el darrer amb unes memòries interminables sota el títol Salón de pasos perdidos que va ja pel volum vint-i-tresè.

BIBLIOGRAFIA

Sergei Dovlàtov, L’estrangera, La breu edicions, Barcelona, 2019.

Yulia Mikaelyan, La prosa humorística de Serguéi Dovlátov: desafíos del traductor, Biblioteca Argentina, 1986.

Adolfo Torrecilla, Antídotos contra la cultura oficial, Nueva Revista, 29/07/2006.

Comentarios

Entradas populares de este blog

(L56) Las afinidades electivas (1809)

(L111) El mundo de ayer. Memorias de un europeo (1942)

Manuel Vilas, El autor y su obra: La literatura y la vida (2019)