(L582) L'estrangera (1986)
Serguei Dovlatov, L‘estrangera (1986)
Tot un descobriment literari el que ens ha portat el Club de Lectura de
Martorell! Serguei Dovlàtov
(1941-1990) va ser un escriptor rus exiliat als Estats Units. En
aquest llibre ens parla dels dissidents russos exiliats que viuen a la ciutat
de Nova York.
Argument: els emigrants russos de la tercera onada (anys setanta) ‒la
primera va ser amb la revolució russa i la segona a la finalització de la
Segona Guerra Mundial‒ viuen als voltants del carrer 108, la seva artèria
principal. Els americans, en general, són jueus alemanys. La tercera onada
també es jueva. “A banda dels jueus al nostre barri també hi ha coreans, hindús
i àrabs. De negres, en tenim relativament pocs. Hi ha més llatinoamericans. Per
a nosaltres són gent misteriosa amb radiocasset. No els coneixem. Ara que, per
si un cas, els temem i els menyspreem”.
Dovlàtov ens parla dels habitants del seu barri. Els taxistes: Liova Barànov
que havia sigut pintor de quadres de personalitats soviètiques. En Iesselevski
que havia fet de professor de marxisme-leninisme. En Pertsóvitx ja feia de
taxista a Moscou. Ievsei Rubíntxik era l’amo d’un estudi fotogràfic. Fima Drucker
famós bibliòfil de Leningrad es converteix en editor. Ziama Pivovàrov és l’amo
de la botiga Dnièper que col·loca gènere rus. En Natan Zaretski era un
assagista famós per les populars monografies que escrivia sobre personalitats
de la cultura. Quan va emigrar a la duana hi va fer una declaració històrica:
“No sóc jo qui deixa Rússia! És Rússia que em deixa a mi!” Es volia endur un
grapat de terra russa a terra estranya. Com no el van deixar va exclamar: “‒M’emporto
Rússia a la sola de les sabates!”.
En Grigori Lemkus era un misteriós activista social que pronunciava
discursos a les manifestacions del Primer de Maig i que per un malentès va
caure en desgràcia. A Amèrica va acabar treballant per a l’Església evangèlica.
L’Arkadi Lerner és ara agent immobiliari, abans havia sigut director de cinema
a la televisió bielorussa. Havia emigrat per l’antisemitisme. A Amèrica mai ha
tingut problemes de diners.
Arribem a l’historia dels pares de la Marússia. El pare es deia Fiódor
Makárovitx i era director general d’una planta industrial. La mare dirigia el
taller de costura més important de la ciutat. Tenien les quatre qualitats
primàries per ascendir en la nomenklatura:
ser rus, del Partit, mínimament capaç i abstemi.
La Marússia (Mússia pels amics) va tenir un matrimoni fallit però gràcies
als seus pares portava una bona vida. Mai va pensar a emigrar fins que un dia
li van donar l’Arxipelag Gulag perquè
se’ls llegís i un pretenent anomenat Tsekhnovítser no parava d’aconsellar-la
que emigrés. Un cop a Amèrica la Marússia va a parar al barri d’emigrants
russos de Nova York...
Comentari: algú pot pensar que existien de novel·les curtes russes?
Dons si i a més aquesta és excel·lent. Veiem, a través dels ulls del Dovlàtov,
com viu aquesta comunitat. “Aquets emigrants russos no vivien a Amèrica sinó
que vivien en una colònia russa”.
Malgrat un fons melancòlic, L’estrangera
és una novel.la d’humor, afegit a que no es massa llarga converteix la seva
lectura en una autèntica delícia. Té un estil suposadament lleuger, amb un
treball important darrere i un humor molt destacat i una intel·ligència
compositiva molt remarcable. A més de riure’s de la dictadura de la que
s’ha escapat, també ho sap fer de la mateixa manera de la “democràcia” a la qual
arriba.
Dovlàtov té alguna cosa interesant que explicar-nos a diferencia d’altres
autors de la literatura del jo.
Alguns d’ells espanyols com el Javier Marías i l’Andrés Trapiello. Dos
insuportables i vanitosos escriptors del jo,
el darrer amb unes memòries interminables sota el títol Salón de pasos perdidos que va ja pel volum vint-i-tresè.
BIBLIOGRAFIA
Sergei Dovlàtov, L’estrangera, La
breu edicions, Barcelona, 2019.
Yulia Mikaelyan, La prosa
humorística de Serguéi Dovlátov: desafíos del traductor,
Biblioteca Argentina, 1986.
Adolfo Torrecilla, Antídotos
contra la cultura oficial, Nueva Revista, 29/07/2006.
Comentarios
Publicar un comentario