(L604) La confessió de la lleona (2012)

Mia Couto, La confessió de la lleona (2012)

Avui us porto a un escriptor africà nascut a Moçambic i que ens escriu en llengua portuguesa. Mia Couto (Beira, Moçambic, 1955) m’ha sorprès favorablement, ja que fins el dia d'avui no havia llegit res d’ell. Gracies als Clubs de Lectura, en aquest cas el de Martorell, he descobert a un bon escriptor.

Argument: “Déu, antigament, era dona. Abans d’exiliar-se lluny de la seva creació i quan encara no es deia Nungu, l’actual Senyor de l’Univers s’assemblava a totes les mares d’aquest món. En aquell temps, parlàvem la mateixa llengua dels mars, de la terra i del cels. El meu avi diu que aquell regnat fa molt que es va morir. Però en algun lloc dins nostre hi queda el record d’aquella època llunyana. Sobreviuen il·lusions i certeses que, al nostre poble de Kulumani, passen de generació en generació. Tots sabem, per exemple, que el cel encara no està acabat. Són les dones qui, des de fa mil·lennis, van teixint aquest infinit vel. Quan els seus ventres s’arrodoneixen, el cel s’amplia un tros. Al revés, quan perden un fill, aquell fragment de firmament es torna a desfer.

Potser és per això que la meva mare, la Hanifa Assulua, no ha parat de contemplar els núvols durant l’enterrament de la seva filla gran. La meva germana, la Silència, ha sigut la darrera víctima dels lleons que, des de fa unes quantes setmanes, turmenten el nostre poble”.

Les autoritats de Cabo Delgado porten a un caçador per acabar amb els lleons. El caçador es diu Arcàngel Baler i ens explica com als onze any es va quedar orfe de pare i mare.

La Marimar és la germana de la Silència, la noia morta pel lleó. El seu pare li ha prohibit sortir de casa quan arribin els caçadors. El desig d’ella ha sigut sempre fugir a la ciutat.

En un jeep arriben a Kulumani el periodista blanc Gustavo Regal, el caçador mulat Arcàngel Baler, l’administrador del districte Florindo Makwala i la seva rabassuda esposa, la senyora Naftalinda. “Es tan feixuga que el vehicle s’inclina perillosament cap al costat on s’ha instal·lat”. El poble els està esperant com a salvadors. Ja havien mort vint persones sota les urpes dels lleons.

Comentari: A Confissão da Leoa és un llibre africà escrit en portuguès. Primera sorpresa. El pensament animista africà està molt present en els protagonistes de la novel·la, encara que alguns d’ells s’havien acostat a les creences cristianes. Les forces de la natura (les ombres, el riu, els animals, etc.) tenen un protagonisme important. També els morts que són tan presents com els vius. “La desaparició de la Tandi m’ha commogut com si m’arranqués una part de mi. Vaig tenir a les mans un os d’aquesta dona. Com puc dormir sense que em visitin els fantasmes?”. És la “realitat màgica” africana. El dia a dia és tan dur que ningú pensa en el futur. “A la guerra, als pobres els maten. A la pau, els pobres es moren”.

Els lleons són una metàfora de com l’aldea i les costums ancestrals d’aquets pobles són devorats pels temps moderns.

Assistim al paper secundari de les dones que no es poden barrejar amb els homes i mengen apart. “Estan preparant un gran àpat en homenatge als visitants. Nosaltres, les dones, ens quedarem a la penombra. Rentem, escombrem, cuinem, però cap de nosaltres s’asseurà a taula. La mare i jo sabem què hem de fer gairebé sense dir-nos paraula. A mi em toca capturar, matar i desplomar una gallina del nostre corral”. La dominació patriarcal i la violència que s’exerceix contra elles està molt present en el relat.

Per a Mia Couto el caçador, segurament, va ser el primer que va explicar històries. Quan es reunien, al voltant del foc, devien explicar-se les seves aventures, tots els perills als que havien sobreviscut. Varen ser els primers grans productors de relats.

BIBLIOGRAFIA

Mia Couto, La confessió de la lleona, Edicions del Periscopi, Barcelona, 2016.

Laura Fernández, Mia Couto: "El primer escritor debió ser un cazador", El Mundo, 17/05/2016.

Carlos Zanón, Hombres pequeños, mujeres leones, El País, 08/03/2016.