(L668) La mort d'Amalia Sacerdote (2008)

Andrea Camilleri, La mort d’Amalia Sacerdote (2008)

Encara que sembli mentida aquesta és la primera novel.la que llegeixo de l’Andrea Camilleri (1925-2019). Escriptor sicilià famós per la creació del detectiu Montalbano. El nom triat va ser un homenatge a l’escriptor barceloní Manuel Vázquez Montalbán. El llibre d’avui té per títol original La rizzagliata.

Argument: Michele Caruso és el director dels informatius de la RAI a Palermo. Alfio Smecca és el presentador de l’informatiu del vespre qui està casat amb la Giuditta. Ella s’entén amb el Caruso, es a dir són amants. Corre el rumor que l’Alfio sospita de la seva dona. Li ha dit al Caruso la secretària, la Caterina Longano.

El fill del diputat Caputo rebrà un requeriment judicial per la mort de la seva novia, dons es creu que ha sigut un assassinat. Dubten si avancen la notícia a l’informatiu del vespre. “A conseqüència de la investigació per l'homicidi de la jove Amalia Sacerdote, ocorregut fa un mes a Palerm, aquesta tarda ha estat enviat un requeriment judicial al seu ex promès, Manlio Caputo. El fiscal general Di Blasi ha declarat que es tracta d'un tràmit necessari i que la investigació continua oberta”.

Caruso està separat de la Giulia, la filla d’un senador. Gràcies a les seves influències es va fer amb el càrrec de director a la RAI. Ella l’ha abandonat per un jove advocat d’èxit anomenat Massimo Troina que pretén entrar a la política sota el paraigües del senador. Caruso viu en un aparthotel des de fa dos anys i dina i sopa al mateix restaurant.

El seu confident, Gabriele Lamantra, li diu que l’advocat que defensarà al fill del diputat Caputo serà el Massimo Troina. El Caruso demana informació sobre el cas al seu amic Lo Bue, comissari de policia que no se n’ocupa oficialment del cas.

“L'Amalia Sacerdote estudiava Filologia a la universitat. Tenia vint-i-tres anys i en feia dos que estava promesa amb en Manlio Caputo. Era filla de l'Antonino Sacerdote, secretari del Parlament regional, i d'ençà que es va emancipar vivia tota sola en un pis que li havia llogat el pare. En un moment donat els propietaris li comuniquen que han de menester el pis i que per tant l'ha de deixar, de manera que es posa a buscar-ne un altre. I aquí comencen els embolics. Per què? Perquè en Manlio és gelós i això que l'Amalia continuï vivint tota sola no li agrada. Per això li proposa que, aprofitant l'avinentesa, sen vagi a viure amb ell. Però ella es fa la sorda. Diu que encara no està preparada per a una convivència. Troba un pis que li agrada i el lloga. En Manlo sempre ha dit que per despit no el va voler anar a veure mai, aquell pis. Però quan l'Amalia acaba el trasllat, li posa una condició: a partir d'aquell moment, si en Manlo vol fer l'amor amb ella l'haurà d'anar a veure allà. El noi aguanta una temporada, fins que no pot més i li truca un dia a les deu del matí. Queden entesos que la passarà a buscar cap a dos quarts de nou del vespre per anar a sopar i que després ell s'hi quedarà a dormir. Si no que, quan es presenta a recollir-la, es troba la porta oberta i ella morta. Ho has entès?”

Michele Caruso li encarrega al seu confident que investigui amb precaució sobre la vida de l’Amalia Sacerdote y les seves amigues, la Serena i la Setefania. Amb precaució perquè el pare de la noia morta té un germanastre que es diu Filippo Portera, un capo de la màfia. El confident esbrina que les agendes de l’Amalia, que estaven en poder de la Fiscalia  han desaparegut. El magistrat Di Blasi és l’encarregat del cas.

Comentari: el cas sembla una pura i simple notícia de successos, però a Sicília no és pura ni simple. Aquí, la política, la màfia i la família composen una xarxa tan solida que fins i tot la justícia i el periodisme ‒els dos escenaris en que transcorre aquesta novel·la‒ estan al seu servei. Uns i altres es confabulen no per trobar la veritat sinó per amagar-la.

La mort d'Amalia Sacerdote, no és només una novel.la sobre la corrupció política, sinó que també parla de la fidelitat a l'ordre establert ‒els titelles de la televisió, la farsa dels advocats, els ardits del fiscal, la desaparició de les proves, el misteriós amant d'Amalia‒ i, per descomptat, el preu desorbitat de negar-se a desviar l'atenció.

Trobo que la trama està molt ben lligada, l’acció és trepidant, àgil, com una sèrie de TV. La traducció al català conserva aquesta vivacitat. De seguida ens adonem que la mort de la noia no és el tema central de la història. És l’excusa per aprofundir en el sistema “clientelar” que funciona al sud d’Itàlia. Un xarxa de favors que lliguen a tots els estaments de la societat: periodistes, fiscals, policies, magistrats, diputats, senadors, etc. «Io ti dò ‘na cosa a te, tu me dai ‘na cosa a me...». Sempre intentant no fer-se massa mal uns als altres. Tots han de viure.

El nostre protagonista, el Michele Caruso, director de la RAI a Palermo, ha de caminar per sobre d’aquestes sorres movedisses sense que se li empassin. Ha de mesurar tot el que diu a les notícies i no molestar als qui ostenten el poder real. I veien com ho fa, crec que se’n surt prou bé.

BIBLIOGRAFIA

AA.VV, Siete libros imprescindibles de Andrea Camilleri, Diario Clarín, 17/07/2019.

Andrea Camilleri, La mort d’Amalia Sacerdote, La Magrana, Barcelona, 2008.

Irene Hernández Velasco, Andrea Camilleri: "Desde que estoy ciego mis sueños están repletos de colores", El Mundo, 27/05/2018.

Andrea Sabbadini, Andrea Camilleri: "Los mafiosos tienen un carisma monstruoso", El Periódico, 08/10/2008.