(L673) Reunió (2021)

Natasha Brown, Reunió (2021)

Avui us porto a una jove autora anglesa NatashaBrown (Londres, 1988?) qui amb el seu primer llibre ha causat sensació. Es tracta d’un monòleg interior d’una jove de raça negra que analitza la seva posició subalterna en una societat falsament oberta i multicultural.

Argument: “Quan sóc a la feina, sospiro pensant en el meu pis com deuen sospirar els pares quan veuen les cares somrients dels seus fills emmarcades a sobre de l'escriptori, al costat dels papers i les tasses. La meva amiga Rach ‒petita, consentida, enèrgica‒ no vol saber res de casa seva, del seu suburbi arbrat de l'oest de Londres. Diu que vol una casa més gran, un nòvio millor, més pasta! Vol totes aquestes coses sense vergonya ni subtilesa i jo admiro la seva ambició i a la vegada em fa por. A mi no me’n queda. M'he enfonsat massa, empesa per una força sigil·losa i anguilejant que se'm cargola al voltant dels membres. Però encara aguanto la respiració”.

La protagonista és una dona negra amb estudis i un bon treball, està ben situada, i parla amb accent de la City; a més té un nòvio blanc. Ambdós van estudiar a la mateixa universitat. El nòvio és de bona família, amb diners. Ella treballa a la indústria financera. 

“Els seus pares em toleraven, com han de fer uns bons pares liberals. Tenien paciència amb les relacions del seu fill; s'imaginaven, jo m'imaginava, que això d'ara era una etapa. ¿Per que allargar-la fent-hi mala cara? O sigui que s'hi van adaptar. La van acollir ‒em van acollir‒ amb els braços ostensiblement oberts. De fet insistien, m'havia dit ell més d'un cop, que m'apuntés a la celebració del seu aniversari de noces”.

“L’ambivalència de la mare era més tradicional. Una vegada em va presentar amb l'estranya fórmula «l'última de les estimades amiguetes del nostre fill petit», seguida d'un somriure còmplice pel conegut que havia fet la pregunta. Però jo l'entenia. Era com si ho pogués veure a través dels seus ulls: a un amor del seu fill, si; però també la família d'on venia i la família del seu marit. Futurs i fills i puresa ‒no en un sentit vulgar, racial, no. Evidentment que no. Una puresa de llinatge, històrica: una cultura i una sensibilitat compartides. La preservació d'una forma de vida, d'una classe, de la cúspide necessària de l'escalafó social. La interrupció en el desenvolupament del seu fill (¿i què era aquella relació, sinó una criaturada?) no havia d'embrutar el nom de la família”.

El seu cap, en Lou, l’observa constantment. Ella té por de cagar-la. Contínuament sent pànic. Sembla ser que el Banc vol “diversitat”, parlen de fer un “lideratge compartit”.

Després de fer vàries visites a l’oncòloga aquesta li diu que ha de prendre una decisió. Ella diu que “Res és una decisió”. La radioteràpia, l’operació, les setmanes de recuperació, la interrupció de la seva carrera. L’ascens...

Comentari: Explicada en breus paràgrafs Assembly ofereix un calidoscopi depriment de les formes en que el racisme afecta a la vida de la narradora, des del abús total dels estranys, passant pels col·legues de feina que creuen que ella ho té fàcil gràcies a que la “diversitat” està de moda, fins al seu nuvi a qui la seva sola presencia li dóna una “certa credibilitat com a persona lliberal”. Cap trobada o relació, cap èxit o fracàs està lliure de suposicions basades en el color de la seva pell.

“Quan sóc a les escoles podria intentar dir alguna cosa a la munió de criatures reunides a la sala d’actes buscant inspiració. (...) Millor cas possible: aquestes criatures creixen, s’integren, aconsegueixen feina i aboquen diners a cabassos a un govern que els dirà eternament que no són anglesos. Que això no és casa seva”.

La crítica anglosaxona i nacional l’ha deixat molt bé, però a la novel.la trobo una certa lleugeresa i superficialitat. Crec que no aconsegueix aprofundir en les relaciones ni tampoc descriu quin tipus de vincle té amb la seva germana, la qual cosa resta sentit al seu abandonament davant el diagnòstic de càncer. Tot i que es deixa llegir amb gust, la breu extensió del relat crec que l’impedeix endinsar-se en el tema i dotar als protagonistes d’una profunditat que permeti al lector conèixer-los millor. 

BIBLIOGRAFIA

Natasha Brown, Reunió, L’altra editorial, Barcelona, 2022.

Carmen López, Natasha Brown, la escritora experta en finanzas que denuncia la discriminación y el racismo en Europa, El Diario.es, 10/03/2022.

Alex Vicente, Natasha Brown: “Cuando alguien tiene mi aspecto, todo lo que diga se vuelve político”, El País, 30/04/2022.

Comentarios

Entradas populares de este blog

(L56) Las afinidades electivas (1809)

(L305) Bella del Señor (1968)

Manuel Vilas, El autor y su obra: La literatura y la vida (2019)