(L713) Primera sang (2021)

Amélie Nothomb, Primera sang (2021)

Tercera novel·la que comento de l’escriptora belga Amélie Nothomb (Etterbeek, Bèlgica, 1966). Els seus arguments sempre són diferents, originals i interessants però mai aprofundeix en ells, es contenta amb fer un esbós i publicar una novel·la cada any.

Argument: el protagonista (Patrick) es troba davant l’escamot d’afusellament, té vint-i-vuit anys. Diu que es massa jove per a morir. Rememora aquell moment la seva vida. El seu pare va morir molt jove, quan ell tenia vuit mesos. Li va esclatar una mina, era l’any 1937. La família pertanyia a la noblesa belga.

La seva mare, Claude, el deixa amb la padrina. Solament el veu els diumenges quan va a dinar. La padrina vol que un pintor famós, el senyor Verstraeten, el millor retratista de Brussel·les, els hi faci un retrat a mare i fill. La Claude no queda satisfeta amb el resultat. En canvi la padrina i el net si que ho estan. Pengen el quadre a l’habitació del nen i en Patrick ens diu que se l’endurà a tot arreu on ha viscut.

Un cop finalitzat el parvulari el padrí el vol endurir i decideix enviar-lo amb els Nothomb, els familiars del seu pare, que viuen en una castell de les Ardenes. El seu avi patern es diu Pierre Notohomb que és baró i a més poeta. Ha tingut tretze fills de dos matrimonis, tres d’ells estan morts. Els grans del primer matrimoni han marxat però encara li queden un bon grapat del fills en el ruïnós castell anomenat Pont d’Oye.

El Patrick s’ha de relacionar amb cinc petits salvatges que li arrepleguen tot el menjar que porta a la seva maleta. Es veuen afamats. Alhora de seure a taula el poc menjar passa de grans a petits seguin la primogenitura més estricta i quan arriba als més petits pràcticament no en queda res.

El Pierre Nothomb va escriure un llibre de poesia que es titulà Arbres du son. El seu fill Jean de setze anys el menysprea, tant per la seva poesia grandiloqüent com per la seva incapacitat per alimentar a la seva família sent advocat i una persona intel·ligent. També l’acusa de la mort de la seva mare: “Va assassinar la meva mare i dues de les meves germanes. Et deuen haver dit que van morir de tuberculosi, oi? I que és, la tuberculosi? Una malaltia de pobres. Si hagués estat capaç d’alimentar correctament la seva família, la mare, la Marisabelle i la Louise s’haurien curat. Però no, el senyor s’estima més escriure poemes que no compra ningú”.

Malgrat que ha tornat dels dos mesos de vacances d’estiu prim com una secallona, el Patrick està content i decideix que vol tornar per les vacances de Nadal.

Comentari: Nothomb és al·lèrgica a les novel·les extenses, les seves obres amb prou feina sobrepassen les cent pàgines. Crec que en aquest cas ha perdut una bona ocasió per fer-ne un gran relat amb la historia del seu pare, diplomàtic al Congo que va ser segrestat i va estar present a la massacre de Stanleyville.

Sergi Pamiès l’ha traduït al castellà i el Ferran Ràfols Gesa al català, totes dues per a la editorial Anagrama. En el vídeo que adjuntem podem veure al Patrick Nouthomb desprès de l’alliberament del segrestats quan encara no havia nascut la seva filla Amélie.

Nothomb, en roda de Premsa, va explicar que «aquest és el llibre sobre el meu pare, i mai no vaig pensar a fer-ho perquè mai vaig pensar que es moriria. Va morir el 17 de març de 2020, el primer dia de confinament. Ell era a Bèlgica i jo a París, cosa que va fer que el duel fos impossible. Després de la seva mort el meu pare em parlava al cap, un diàleg que no havíem tingut mai i aquest diàleg no s'acabava. Em preguntava què passava. Vivia un duel impossible. Així que vaig pensar a escriure un llibre on escoltéssim la seva veu. Vaig decidir fer-ho en primera persona del singular».

La literatura moderna va per aquest camí. No s’ha de cansar al lector ja que té una capacitat d’atenció i concentració molt limitada, qualsevol esforç no està contemplat. Tampoc per a l’escriptor que així pot publicar una novel·leta cada any i viure del conte, mai millor dit.

BIBLIOGRAFIA

AA.VV., Stanleyville: témoignages des otages belges, 03/01/2019.

Carolina Esses, Reseña: Primera sangre, de Amélie Nothomb, La Nación, 17/06/2023.

Amélie Nothomb, Primera sang, Anagrama, Barcelona, 2023.

Alberto Olmos, La gran tradición de las familias francesas: morirse, El Confidencial, 06/06/2023.