(L722) El tercer casament (1962)

Kostas Taktsís, El tercer casament (1962)

Ha sigut tota una descoberta la novel.la d’aquest autor grec. Kostats Taktsís (1927-1988), poeta y periodista, va escriure la seva única narració amb moltes dificultats inicials, però finalment es va acabant convertint en un llibre capçal. 

Argument: “Mentre va ser petita, em consolava amb el pensament que en fer-se gran canviaria. «Canviarà!», jo deia. «Farà bon seny. Al capdavall, tard o d'hora, un dia es casarà. Algú altre se la carregarà al damunt.» Però tant és! Eren vanes esperances. Així com van les coses, em sembla que es quedarà fadrina. ¿I com no s'ha de quedar fadrina, tal com és? Ah, la culpa la té aquell monstre, l'Erasmia, que va fer-la malbé amb els seus adoctrinaments. ¿Quin home, feu-me el favor, quin home es girarà per mirar-se-la amb desig, així com es vesteix, així com es comporta, així com parla? ¿Qui que tingui cara i ulls acceptarà de fer-la mare dels seus fills, amb les ridícules idees que té, amb les neurosis que té, amb l'erupció cutània que es grata constantment i que no deixa que se li clogui? Malauradament, quedarà per vestir sants i, pobreta de mi, no sé quina de nosaltres dues em farà més llàstima: ¿jo mateixa, o ella? Perquè tant és el que jo digui, ¿per què us haig d'enganyar? Soc la seva mare i per ella pateixo.

Però també pateixo per mi mateixa. Cada vegada que em fa enfadar, el dolor de l'úlcera em fa tornar boja. «Ja que Déu t'ha fet lletja», li dic, «almenys vesteix-te una mica més vistosament, a veure si n'engalipes algun!» Però malauradament no se m'assembla ni en això. No vull dir que jo sigui guapa. Però soc salada. Sempre he sabut vestir-me. A la seva edat jo les veia a venir d'un tros lluny. Passava i els caps dels homes es giraven, com es giren els gira-sols amb el sol. No era com aquesta sargantana! Ja voldria saber, jo, a qui redimoni s'assembla. A mi no se m'assembla, a la seva àvia no s'hi assembla, al seu avi no gens, al seu pare encara menys. Potser era un mala peça, potser era això o allò, però era persona de món. Era guapo –més guapo que no calia–”.

La protagonista es diu Nina i ens narra en primera persona la queixa sobre la seva filla Maria, lletja i de mal caràcter que no troba marit i a qui té ficada a casa. Ells es vídua del senyor Fotis, sotsoficial de la marina, i s’ha casat de segones amb l’Andonis, constructor, vint anys més gran. Se li posa malalt i se li mort als cinc anys. Ens parla de la seva mare i del taller de costura que tenia. De com es va quedar cega i va patir càncer. De com l’Erasmia, veïna i amiga de la seva mare, la va cuidar. Però també va ficar a casa seva la religió, que tant va influir en l’Andonis, i a la beata Evfimia qui li profetitza que portarà tres corones de núvia quan encara estava casada amb l’Andonis, el seu segon marit.

“Encara ara estic segura que va ser senzillament una coincidència o un vaticini de l'estil dels de Delfos. Ja els coneixem, els trucs d'aquesta mena. L'Erasmia li devia haver parlat de mi. Quan una dona s'ha casat dues vegades, quan el seu segon home està mig paralític i pateix del cor, i ella encara és jove, no cal ser un Tirèsias per endevinar el futur. Això ho penso ara, a posteriori. En aquell temps, em feia riure la idea absurda que em pogués tornar a casar ‒perquè ¿què més significaven les tres corones? ‒”

La Nina fa amistat amb la senyora Ekavi de qui no podria arribar a imaginar que un dia seria la seva sogra.

Comentari: L'obra cimera de Costes Taktsís és la novel·la El tercer casament, que, des del 1970 i després, continua figurant entre els llibres més venuts, traduït a moltes llengües.

En aquest llibre presenta la Grècia dels relegats, la patida família grega dels anys anteriors i posteriors a la Segona Guerra Mundial a través del relat i desenrotllat personal de dues dones: Ekavi i Nina les quals, en un llenguatge directe i quotidià, esmicolen el que van viure i el que les angoixava de la història grega contemporània i conten amb propietat tot el que les hi va passar per sobre. L’enfonsament del creuer El.li el 15 d’agost de 1940 per un submarí italià, va provocar la declaració de guerra amb Itàlia dos mesos després.

Un tema que es recull en textos posteriors de Taktsís és la seva homosexualitat que de vegades admet i d'altres la veu com una maledicció permanent. Al llibre, el primer estimat de la Nina era homosexual i el seu primer marit també en tenia de relacions amb homes.

Per a la Nina “Els homes són éssers estranys, no són com nosaltres les dones. Quan les dones estimen un home, se li consagren en cos i ànima, l'adoren com el seu déu, ni els passa pel cap que al mateix temps poden ficar-se al llit amb un altre home. Però els homes són diferents. Poden estimar una dona, adorar-la, i al mateix temps empaitar-ne deu més. Estan plens de curiositat, no hi ha res que no els exciti la imaginació. Aquesta és la veritat, tot i que com a dona que soc m'és impossible ficar-me dins la seva pell. Ho entenc amb el cap, però en el fons del cor em sembla monstruós! Pobre papà! Tenia bon cor”.

L’Ekavi  la considero tan protagonista com a la Nina. Són un patró de dona semblant, me les imagino parlant entre elles i rajant de tot i tothom. Adoptant l’oralitat trepidant i la quotidianitat directa i sense floritures del diàleg amb una trencadora perspectiva femenina. Entre rumors, interrogants, records i exabruptes, assistim a la convulsa història de Grècia al llarg de la primera meitat del segle XX, que va del període d’entreguerres, la Segona Guerra Mundial, a l’ocupació alemanya i la guerra civil. 

M’agrada especialment quan la Nina ens descriu com són els grecs: “Ai, que bé que hauria estat, que també haguéssim vençut a l'Àsia Menor! Que en fora de diferent Grècia, avui! No som un mal poble, els grecs. Tenim, no cal dir-ho, defectes per donar i per vendre: som rebels, egoistes i xafarders, no movem ni un dit per als altres. Però la culpa també la té que som pobres. On hi ha pobresa hi ha brega”.

De la traducció del professor Jaume Almirall Sardà, dir-ne que és àgil, amb una prosa col·loquial i fluida que reflecteix la parla popular de la gent. Per a mi ha sigut tot un plaer la seva lectura.

BIBLIOGRAFIA

Kostas Taktsís, El tercer casament, Trota Libros editorial, Andorra, 2022.