(L724) Tinc un coll que fa pena (2006)

Nora Ephron, Tin un coll que fa pena (2006)

Avui us porto un espatarrant llibre d’aquesta guionista i periodista nord-americana. Nora Ephron (1941-2012) ens parla, en una sèrie d’articles periodístics, de les seves obsessions: pel seu coll arrugat, per les bosses, pels pisos cars  ‒en concret el famós edifici de pedra de l’Apthorp (foto) on va viure deu anys‒, per la cura i manteniment del cos, la criança del fills, pels seus llibres preferits, etc.

Argument: “De vegades, vaig a dinar fora amb les nenes... escric la frase fins aquí ja m'entrampo. Vull dir les meves amigues. Ja no som nenes i fa quaranta anys que no en som. Sigui com sigui, de vegades sortim a dinar fora i em miro la taula i m'adono que totes anem amb jerseis de coll alt. Altres vegades, totes portem un mocador, com la Katharine Hepburn a A l'estany daurat. De vegades, totes portem colls mao i semblem el Club de la Bona Estrella en versió senyores blanques. D'alguna manera, és divertit i alhora trist, perquè no som unes neuròtiques de l'edat (cap de nosaltres no menteix sobre l'edat, per exemple, ni es vesteix d'una manera que no toca pels anys que té). Totes estem prou bé per l'edat que tenim. Si no fos pels colls.

Ai, els colls. Hi ha colls de pollastre. Hi ha colls de gall dindi. Hi ha colls d'elefant. Hi ha colls amb papades i colls amb plecs que estan a punt de convertir-se en papades. Hi ha colls magres i colls grassos, colls que pengen, colls de crepè, colls a franges, colls arrugats, colls nerviüts, colls flàccids, colls fofos, colls amb taques. Hi ha colls que són una combinació sensacional de tots els anteriors. Segons la meva dermatòloga, el coll comença a dir adéu als quaranta-tres i no s'hi pot fer res. Ja et pots posar maquillatge a la cara i corrector sota els ulls o tenyir-te els cabells, ja et pots injectar col·lagen i bòtox i Restylane a les arrugues i les potes de gall, però, tret de la cirurgia, no hi ha res a fer amb el coi de coll, res de res. El coll et delata. Les cares són mentides i els colls són la veritat. Per saber l'edat d'una sequoia, l'has d'obrir, però no caldria fer-ho si tingués coll”.

El Apthorp diseñado por Clinton & Rusell 1908

Comentari: una de les grans habilitats de la Nora Ephron és la de convertir allò que és quotidià en extraordinari, com així succeeix en bona part aquest llibre.

Deixant de banda que el seu punt de vista és, òbviament, el d’una dona blanca i d’una classe social mitjana-alta, amb els privilegis que això comporta, és altament hilarant seguir les reflexions sobre l’envelliment del cos femení, els efectes de la menopausa, el deteriorament de la pell del voltant dels ulls o del coll, la dicotomia entre tenyir-te els cabells o deixar-te’ls grisos, les receptes de cuina que et poden fer semblar sofisticada, la depilació de bigoti i celles amb fil a mans d’una perruquera russa, o la proliferació de llocs on fer-se la manicura a Manhattan.

M’agrada especialment quan ens parla del seus menjars perduts. La cuina ens recorda temps passats feliços, és per això que estic recuperant els plats que feia la meva mare. Perquè al assaborir-los és com si ella fos viva encara. També es captivador quan parla d’allò que és per a ella la lectura: “l’embriagament que experimento quan llegeixo un llibre meravellós és un dels principals motius pels quals llegeixo, però no passa sempre, ni tan sols de tant en tant, i quan passa, m’agafa una eufòria desaforada”.

Sobre de tot, ens parla obertament i amb perplexitat genuïna de l’experiència de fer-se gran, de l’envelliment del cos i la decadència de la ment, de la frustració de perdre el ritme i de veure que el món comença a girar massa de pressa. Com comença a passar-nos als de la meva generació que hem encetat els seixanta a tota castanya.

Resumint, un llibre molt entretingut, lleuger però profund alhora, es deixa llegir amb goig, i crec que agradarà d’allò més a les dones de "mitjana edat", seguidores del blog, que conec.

BIBLIOGRAFIA

Nora Ephron, Tinc un coll que fa pena, L’Altra Editorial, Barcelona, 2023.

Marina Espasa, Nora Ephron: com riure’s d’una mateixa, Diari Ara, s/f.

Lucia Litjmaer, Nora Ephron y Carl Bernstein: unos cuernos dignos de un premio Pulitzer (y con una película propia), El País, 11/09/2020.

Carmen López, Nora Ephron: la escritora y cineasta que se enteró de todo y lo contó mejor que nadie, El Periódico, 11/06/2022.