(L729) Persèpolis (2000)

Marjane Satrapi, Persèpolis (2000)

No deixa de ser curiós que un Club de Lectura programi i comenti una novel.la gràfica. Això es deu, segurament, a la joventut de la nostra nova moderadora, la Oliva Serra. Marjane Satrapri (1969) ens dibuixa i explica la seva vida i la de la seva família a l’Iran des de que tenia deu anys fins a l’edat adulta. El conjunt de l’obra el formen quatre volums que estan agrupats en aquesta edició.

RESUM

El mocador. Aquesta soc jo, quan tenia deu anys (foto). Era l’any 1980. Amb la revolució islàmica de 1979 les obliguen a portar mocador. De petita era molt creient i volia ser profeta.

La bicicleta. Ara vol ser revolucionària. Ens explica la història del seu país. Cremen el cinema Rex amb quatre-centes persones a dins. Els integristes culpen al Xa.

La cel.la d’aigua. Com el soldat Reza va arribar a ser emperador amb l’ajuda de les potències occidentals. L’avi de la Marji va ser desposseït de tot i empresonat quan es va fer comunista.

Persèpolis. El Xa vol emular la grandesa de Ciri el Gran. Els diners del país es destinaven a celebrar festes ridícules. La població es revolta. El pare fa fotografies de les manifestacions. La família tem per la seva vida.

La carta. A casa tenen minyona, la Mahri, qui s’enamora i escriu al veí de davant. Les cartes les hi escriu la Marjane, dons ella, com la majoria de la gent del camp és analfabeta. El noi al saber que són de classes socials diferents la deixa.

La festa. Després del divendres negre en que van haver molts morts fan fora al Xa (foto).

Els herois. Van alliberar els presos polítics. Dos d’ells són amics de la família. Els conviden a sopar i els hi expliquen les tortures que van patir.

Moscou. La Marjane descobreix que té un tiet que no coneixia. Va estar exiliat a la URSS i al tornar d’incògnit el van ficar a la presó on s’ha estat nou anys. Es diu Anouche.

Els xais. Assassinen els revolucionaris per ser enemics de la República islàmica. Moltes famílies s’exilien. El Siamak Jari i la seva família travessen la frontera entre un ramat de xais. Executen al seu tiet acusant-lo de ser un espia rus.

Segona part. El viatge. Els estudiants islamistes han ocupat l’ambaixada dels Estats Units. Tanquen les universitats i obliguen a les dones a portar el vel amb l’excusa de que els cabells exciten els homes. Fan un últim viatge a l’estranger. Al tornar s’assabenten que ha esclatat la guerra amb l’Irak.

Els F14. El règim té als pilots empresonats per un fallit cop d’estat. Teheran es bombardejada pels Migs iraquians. Alliberen als pilots perquè bombardeixin Bagdad.

Les joies. Ataquen les ciutats on hi ha refineries. Acullen la família d’una amiga, la Mali,  que ho ha perdut tot. Solament han pogut salvar unes joies.

La clau. Al front moren soldats a doll. Recluten nois de l’escola donant-los una clau de plàstic daurada que els obrirà les portes del paradís.

El vi. Està prohibit, inclús a les festes. També jugar a cartes, a escacs i com no la música, els discos. I si és música occidental encara pitjor.

El cigarro. La Marjane es fa gran. Surt amb les seves amigues. La guerra continua. El règim no vol signar la pau. Li va bé i així aprofitar per liquidar la oposició interior. Fuma el seu primer cigarret.

El passaport. L’oncle Taher ha patit el seu tercer infart i li ha de fer una operació molt delicada. Al país no tenen els mitjans i ha de ser a l’estranger. Las peripècies per obtenir un passaport.

Kim Wilde. Els pares poden anar a Turquia quan es van obrir les fronteres. Li porten pòsters, una caçadora texana i unes bambes.

El sàbat. Una família jueva, de les poques que quedaven després de la revolució, amics de la família va morir en un bombardeig.

El dot. Els pares decideixen enviar-la a estudiar a Àustria, únic país on és fàcil obtenir visat. Allà estudiarà al Liceu francès. Té catorze anys. Es possible que no es tornin a veure mai més...

Comentari: Publicada entre els anys 2000 i 2003 a França, en llengua francesa i en quatre volums, Persèpolis és una novel·la gràfica autobiogràfica de Marjane Satrapi que va obtenir un gran reconeixement internacional, tant per part del públic com de la crítica especialitzada. L’obra destaca per la seva capacitat de combinar el relat personal amb la història col·lectiva d’un país, l’Iran, marcat profundament per la Revolució Islàmica de 1979, la instauració d’un règim teocràtic i la guerra amb l’Iraq. Aquesta fusió entre experiència íntima i context polític converteix Persèpolis en un testimoni valuós i accessible sobre la realitat iraniana contemporània.

L’estil gràfic de l’obra és aparentment senzill, amb dibuixos en blanc i negre que recorden l’estètica del còmic europeu, però aquesta simplicitat reforça el contingut simbòlic i emocional del relat. L’ús del contrast entre el blanc i el negre subratlla la lluita entre llibertat i repressió, innocència i violència, així com la visió infantil de la protagonista en contraposició amb la duresa dels esdeveniments històrics. A més, el to irònic i crític que Satrapi empra al llarg de la narració permet abordar temes molt durs —com la censura, la repressió política, la desigualtat de gènere o l’exili— amb una mirada humana i propera.

L’any 2007, Persèpolis va ser adaptada al cinema en forma de pel·lícula d’animació, dirigida per Vincent Paronnaud i la mateixa autora. Aquesta adaptació és molt fidel a l’obra original, ja que conserva l’estètica visual, el to narratiu i gran part de les escenes del còmic, tot i que algunes van ser eliminades o condensades per raons de ritme narratiu. La pel·lícula aporta, però, nous elements expressius com la banda sonora, el moviment de càmera i la veu dels personatges, que intensifiquen l’impacte emocional del relat i ofereixen una experiència gairebé immersiva a l’espectador.

Des d’un punt de vista temàtic, Persèpolis és una obra profundament crítica amb els règims totalitaris i amb qualsevol forma de fanatisme ideològic o religiós. A través del creixement personal de Marjane, el lector assisteix a la pèrdua progressiva de llibertats, especialment per a les dones, i a les contradiccions d’una societat sotmesa a normes estrictes. Al mateix temps, l’obra reflexiona sobre la identitat, el desarrelament i el conflicte entre la cultura d’origen i la cultura occidental, especialment durant l’exili de l’autora a Europa.

Gairebé vint anys després de la seva publicació, Persèpolis continua sent una obra plenament vigent i ha traspassat fronteres culturals i geogràfiques. La narració de Satrapi sacseja la comoditat del lector o espectador occidental i el convida a qüestionar-se la seva pròpia realitat política i social. En aquest sentit, l’obra planteja una reflexió universal sobre el valor de la llibertat, el preu de la resistència individual i la necessitat de preservar el pensament crític. La pregunta final que se’n desprèn és inevitable: quin és el cost real de la llibertat i fins a quin punt estem disposats a defensar-la?

BIBLIOGRAFÍA

Marc Bassets, Marjane Satrapi: “Pelearé por que las mujeres puedan llevar velo aunque yo lo deteste”, El País, 16/02/2020.

Fernado Díaz de Quijano, Vuelve 'Persépolis', la gran crónica de un Irán asfixiado por el fanatismo, Diario El Español, El Cultural, 21/03/2020.

José Antonio Luna, Cinco razones para releer 'Persépolis', la novela que nos mostró la Revolución iraní a ojos de una niña, ElDiario.es, 21/01/2020.

Marjane Satrapi, Persépolis, Reservoir Books, Barcelona, 2002.