(L775) Les vuit muntanyes (2016)

Paolo Cognetti, Les vuit muntanyes (2016)

Aquest jove autor italià va començar a treballar com a realitzador de documentals abans de dedicar-se a la literatura. Paolo Cognetti (Milà, 1978) va guanyar amb aquesta novel·la el prestigiós premi Strega l’any 2017 a Itàlia, així com el Prix Médicis étranger a França.

Argument: Pietro ens explica com es van conèixer els seus pares i com van fer un “casament de muntanya”. “Els meus pares havien emigrat a la ciutat cap als trenta anys, deixant el Vèneto rural on havia nascut la meva mare, i el meu pare havia crescut com a orfe de guerra.

Les seves primeres muntanyes, el primer amor, havien estat les Dolomites. A vegades sortien en les seves converses, quan jo encara era massa petit per seguir-les, però sentia certes paraules que destacaven com sons més llampants, amb més significat. El Catinaccio, el Sassolungo, les Tofane, la Marmolada. N'hi havia prou que el meu pare pronunciés un d'aquests noms perquè li brillessin els ulls a la meva mare.

Eren els llocs on s'havien enamorat, al cap d'un temps jo també ho vaig entendre: els hi va portar de joves un capellà i va ser el mateix capellà qui els va casar, al peu dels Tres Pics de Lavaredo, davant l'esglesiola que hi ha allà, un matí de tardor. Aquell casament de muntanya era el mite fundacional de la nostra família. Escomès pels pares de la meva mare per motius que jo desconeixia, celebrat entre quatre amics, amb els anoracs per vestits nupcials i un llit al refugi Auronzo per a la primera nit com a marit i muller. La neu ja brillava als relleixos de la Cima Grande. Era un dissabte d'octubre de 1972, la fi de l’estació alpinística d'aquell any i per molts anys a venir: l'endemà van carregar al cotxe les botes de cuir, els bombatxos, l'embaràs d'ella i el contracte laboral d'ell, i se’n van anar a Milà”.

El pare treballa de químic a una fàbrica de Milà i la mare és auxiliar clínica encarregant-se de fer el seguiment dels nadons fins al seu primer any de vida.

Quan ell té sis o set anys els pares lloguen una casa antiga a la muntanya a Grana. En aquell llogaret fa un amiguet que es diu Bruno Guglielmina que té aproximadament la seva edat.

Durant els anys següents es forja l'amistat entre els nois, al temps que el Pietro es va separant del seu pare. Anys després, el pare li deixa al seu fill un terreny a la muntanya perquè hi construeixi un refugi o una casa amb l'ajuda de Bruno, que s'ha convertit en paleta temporalment ja que el que vol ser és guia de muntanya.

Comentari: crec que Les vuit muntanyes és un llibre ideal per als amants de la muntanya. Per als qui ens agrada el pla, ja el trobo més qüestionable, tot i que està ben escrit, és lleuger i es deixa llegir força bé. No és feixuc ni pesat, però no ha cridat la meva atenció, no m’ha entusiasmat. El títol no s'explica fins ben avançada la novel·la: és una llegenda nepalesa sobre una muntanya al centre del món envoltada de vuit muntanyes i vuit mars, i la pregunta de qui n'ha après més, el qui puja al cim o el qui les recorre totes. Tot el llibre gira, sense dir-ho, entorn d'aquesta pregunta. Hi ha també un rerefons que trobo remarcable: la crònica de l'abandonament dels Alps i el desacord entre pare i fill sobre quina vida val la pena, que dona al llibre un gruix que no es limita al gènere de muntanya.

La  traducció de Xavier Valls és excel·lent i és remarcable l’habilitat d’encabir-hi mots que en ocasions no són normatius però que descriuen perfectament aquest món. Exemples: alpeig, làrix, soc, deu, tartera, congestes, glaceres, verals íbexs, cagallons, meandres, ribes, baies, conques, crebants, pannes, barma, planell, tofa, espadats, congesta, vern. O d’arbres i plantes com ginebre, salze, rododendre, genciana, cembra, etc.

El text és més aviat eixut, tirant a adust. La història se sosté en idees elementals, com un diàleg entre pare i fill en què se’ns fa entendre que, si vivim submergits en el riu de la vida, el futur no és a la desembocadura cap on s’escola l’aigua, com podria semblar, sinó a la font d’on brolla. O quan el Bruno li diu a en Pietro que ells no utilitzen la paraula natura sinó bosc, prat, torrent, coses físiques que es poden tocar amb un dit.

El 2022 Felix van Groeningen i Charlotte Vandermeersch en van fer una adaptació cinematogràfica, Le otto montagne, que va guanyar el Premi del Jurat a Canes.

BIBLIOGRAFIA

Paolo Cognetti, Les vuit muntanyes, Editorial Navona, Barcelona, 2018.

Júlia Costa, Natura exuberant, Llegir.cat, març 2019.

Óscar López, Paolo Cognetti, TVE, Página 2, 19/06/2018 (A partir del minut 6).

Àlex Milian, Paolo Cognetti: «M’agrada quan un escriptor funda la seva petita pàtria», El Temps.cat, Cultura, 06/12/2021.