(G15) Els Tinars (Llagostera, Girona)
De tant en tant ve de gust apropar-se a un restaurant on facin una cuina tradicional amb un grau de rigor i qualitat. Això ens va fer decidir el triar aquest restaurant comandat als fogons per Marc Gascons i que des de l’any 2009 gaudeix d’una merescuda estrella Michelin. Està situat a la C-65 Carretera de Sant Feliu a Girona, Km. 7,2. El cap de setmana no disposa de cap menú i has de triar a la carta, encara que els preus els hem trobat continguts en consonància amb del moment d’incertesa econòmica que es viu. Una curiositat, el restaurant estava ple de russos que estiuegen a la costa brava (Algú ha vist Promeses de l’Est (2007) de David Cronenberg), doncs això, molt glamurosos.
Com a entreteniments gaspatxo (molt refrescant, s’agraeix en un dia de calor), olives i pa amb tomàquet i llonganissa. De primer un carpaccio de patata amb tòfona d’estiu, cansalada, ou de guatlla i formatge, bo. Tàrtar de tonyina sobre un llit de patates i advocat, molt bo. De segons petit suquet de gambes de Palamós amb patates, molt fi i arròs caldós amb llobregant blau de la costa brava (desconeix si es pesquen en aquesta zona), molt bo, el fumet amb sabor de peix però no salat, l’arròs sencer i el llobregant en el seu punt de cocció, és molt delicat ja que si es passa queda estellós. De postre varem compartir un soufflé amb crema de vainilla i aroma de Gran Marnier, massa exuberant i calent (equivocació nostra, hauríem d’haver demanat alguna cosa més refrescant). Com havíem de fer bastants quilòmetres la beguda va consistir en una copa de vi blanc (Palacio de Bornos, correcte com a acompanyament) i aigua mineral. Per finalitzar una infusió, herba Lluïsa, els petites fours molt bàsics.
Com a comentari final direm que l’arròs caldós va trigar molt i nosaltres creiem que era degut a un col·lapse de la cuina ja que el restaurant estava a vessar. Al final del dinar el cap de sala es va apropar a disculpar-se pel retard i ens va dir que era conseqüència de que l’arròs no havia quedat al gust del Marc i l’havien tornat a fer, cosa que és d’agrair ja que potser va ser el plat més rodó del àpat.
El preu pot oscil·lar entre els 50 euros per persona a la carta + begudes. Data de la visita el 21 de juny de 2009.
Puntuació: 7
Comentarios
Publicar un comentario