(G12) L'Angle (Sant Fruitós de Bages, Barcelona)


En la carretera 141c que va de Sant Fruitós de Bages a Sallent al costat del bonic Monestir romànic de Sant Fruitós es troba el complex de l’Hotel Món, juntament amb la Fundació Alicia. Dins de l’hotel trobem el restaurant L’Angle dirigit pel Jordi Cruz qui també té un altre restaurant a Cercs (Berguedà) guardonats tots dos amb una estrella de la guia Michelin. L’entorn desborda tranquil·litat no se sent un soroll, un lloc recomanable per desconnectar uns dies del tràfec de la ciutat.

Com a entrant ens van posar una focaccia de tàrtar de vedella amb rúcula i parmesà. Com a vi vam triar un blanc Pazo de Señorans 2007 en ampolla de 50 cl, un vi sense criança, de color groc palla, afruitat, amb olor a frescor, predominen els cítrics i la poma, un dels millors albariños que es poden prendre avui en dia. De primer vieira amb criofiltrat de carbasses, blat molturat, saltejat d’avellanes, puré cítric de carbassa i cruixent a la taronja, bo. Guisat de cloïsses amb fals nyoqui de mongetes del ganxet i oli suau d’alls, que tenia un fons de brou excel·lent. Els segons van ser arrosset gorgonzola amb escamarlans de costa, gelea veneré i rúcola. Vaig demanar llebre “Royal” amb destil·lat de cacau, poma cuita i fulles amanides amb ginebró, però se’ls hi havia acabat, així que ho vaig substituir per un arròs negre amb calamarsets de potera, aigua de calamar, pa d’olives negres, salicòrnia i all i oli de citronella, un plat molt aconseguit. De prepostre iogurt, coco i llimona, simplement correcte. De postre financer de poma amb gelat d’ametlles una proposta més interessant que el clàssic pastís de poma fet al moment que abunda en molts restaurants, acompanyat amb una copeta de Chivite 125 vendimia tardia 2005 de color groc daurat, en nas és molt potent, amb sabor a panses, fruita madura, préssec i avellanes, un vi dolç excel·lent.

El servei del vi va ser una mica deficient, ens ho van portar quan ja teníem el primer plat a taula amb les conseqüents precipitacions a l’hora de tastar-lo. A més no es preocupaven massa de servir-lo en el moment en que ens quedaven les copes buides i l'ampolla no estava al nostre abast per poder fer-lo nosaltres mateixos. També cal destacar la incomoditat dels coberts amb un disseny molt bonic però poc pràctics a l’hora d’utilitzar-los. Com a infusions vam demanar un té verd i un cafè de Jamaica blue mountain lleugerament amargant. Els entreteniments (petits fours) consistien en textures de iogurts, coca de vidre i gominola amb “petacetes”, simplement correctes. La visita es va fer el dia 21 de març de 2009.

Nosaltres vam demanar a la carta però també tenen dos menús degustació de 65 euros i 85 euros + begudes + IVA

PUNTUACIÓ: 7

Comentarios

Entradas populares de este blog

(L56) Las afinidades electivas (1809)

(L111) El mundo de ayer. Memorias de un europeo (1942)

Manuel Vilas, El autor y su obra: La literatura y la vida (2019)