(L361) Una carta molt llarga (1979)

Mariama Bâ, Una carta molt llarga (1979)

Avui us porto una escriptora senegalesa la Mariama Bâ (1929-1981) que té una obra molt petita ja que va morir de càncer als 52 anys. Una llàstima.

Argument: La novel·la és una carta que escriu una dona senegalesa, la Ramatoulaye, a la seva amiga l’Aïssatou. La Ramatoulaye ha quedat vídua i l’amiga s’ha divorciat recentment. Durant l’enterrament del seu marit té la constant presència de la seva coesposa. Les vídues reben el condol dels assistents. La reconforta molt la lectura de l’Alcorà. Ella és una professora de ciutat que ha estat companya d’en Modou durant trenta anys. Els grups d’assistents a la vetlla es formen per afinitats, per lligams de sang, per barris, per gremis. Cada grup exhibeix la seva participació en les despeses de l’enterrament i en la roba de dol de les vídues. La cerimònia dura molts dies. Es pot no assistir a un bateig, però mai a un dol.

L’abandó de la primera família d’en Modou responia a la voluntat d’un nou tipus de vida. Sens fa palès la decepció de la Ramatoulaye després de trenta anys de matrimoni i de donar-li dotze fills perquè l’acabés abandonant per una altre. Ella recorda com es van conèixer a l’escola. Ell era alt i massa guapo. Després va marxar a França a estudiar i va tornar llicenciat en Dret. Es casen sota la desaprovació de la família d’ella que volia que es cases amb un metge massa madur per a les seves divuit primaveres.

En la narració se’ns parla de les dificultats de la dona treballadora per tenir en ordre casa seva. El seu treball com a professora se’l considera com a un sacerdoci encara que són modestes professores d’escoles de barri. Passen del colonialisme cap a la independència del país, tot un repte. La mare del Mawdo Bâ (la tía Nabeu), el marit de l’Aïssatou, no contenta amb el matrimoni del seu fill planeja venjar-se. Nabeu va un dia a visitar al seu germà petit, li diu que es troba sola. Llavors el germà li proposa educar a la petita Nabou. Durant els anys la fa estudiar per llevadora, una feina pràctica. Quan creix la nena, li ofereix al seu fill Mawdo com a coesposa. Per les tradicions familiars aquest no es pot negar a l’oferiment. Aquí tenim la cruel venjança de la sogra. L’Aïssatou decideix separar-se del seu marit Mawdo. Continuar estudiant i començar una nova vida amb els seus fills.

Comentari: L’obra d’aquesta escriptora senegalesa posa el dit a la llaga de les relacions familiars a l’Àfrica i de la poligàmia del homes en la societat musulmana. Ens parla de com és de difícil compaginar per a la dona la llar, la criança dels fills, els estudis i l’obtenció d’un treball remunerat.

D’una banda, la protagonista realitza un exercici d’introspecció, durant el llarg període de dol, torna enrere en la seva vida i va desgranant les causes i raons que l’han portat fins a la situació actual en que es troba: abandonada després d’haver realitzat amb rectitud i abnegació el seu paper de dona dins de la societat senegalesa musulmana: cuidar del marit, dels fills, de la llar, i a més treballar de mestra.

El lector és testimoni d’aquestes confessions. Amb un aire intimista, delicat i poètic en que combina l’amargor i la dolçor, el to reivindicatiu i tot allò que hi ha de cruel. Ens fa partícips d’una vida que intenta ser viscuda amb plenitud, malgrat tots els obstacles que es va trobant. La història s’assembla un xic a Cinco horas con Mario (1966) de Miguel Delibes però a la senegalesa.