(L364) Escorxador 5 (1969)

Kurt Vonnegut, Escorxador 5 (1969)

Avui us porto la novel·la més famosa i coneguda de Kurt Vonnegut (1922-2007). Aquest escriptor ha estat influenciat per la ciència-ficció, per les novel·les d’aventures, el pulp i, com no, per la seva terrible experiència durant la Segona Guerra Mundial.

Argument: Kurt torna a Dresden amb un amic l’any 1967. Decideix escriure sobre el que va veure: “Hi deuen haver tones de farina d’ossos sota terra”. Ell va caure presoner al final de la guerra. S’intercanvien presoners entre els russos i els americans. De record es porta un sabre de cerimònia de la Luftwaffe. Els porten a un camp de repòs a França. Quan els envien a casa ell es casa amb una noia maca i revinguda. I van tenir fills, i els fills ara son grans i ell un vell carrossa amb records.

Al tornar de la guerra va estudiar Antropologia a la Universitat de Chicago. Va ser reporter d’una agencia d’informació. L’any 1964 visita al seu amic O’Hare. La dona li es esquerpa perquè pensa que escriurà un llibre lloant la guerra. El li assegura que no ho farà. Els dos homes parlen dels seus records. Llegeixen la historia de la Croada dels Infants que va començar el 1213. La dona que es diu Mary li deixa sobre la tauleta de nit el llibre Dresden. Història, escenari i galeria publicat al 1908. El 1760 Dresden va ser assetjada pels prussians i bombardejada pels seus canons.

Kurt va ensenyar escriptura creativa durant dos anys a la Universitat d’Iowa. El seu amic Billy Pilgrim va estudiar Optometria després de tornar de la guerra. Es casa, te fills i en un viatge en avió a una convenció tenen un accident. Moren tots els ocupants de l’avió menys ell. Durant la rehabilitació la seva dona mort enverinada amb monòxid de carboni. Quan torna a casa diu que l’havia segrestat un platet volador i el van porta a Tralfamadore on va ser exhibit nu en un zoo. La seva filla està indignada, sobre tot perquè el seu pare ha escrit una carta a un diari on diu que es desenganxa en el temps.

Billy durant la guerra a l’any 1944 va exercir d’assistent del capellà del regiment. Juntament amb Roland Weary, un marginat de Pittsburg gras i estúpid, i dos artillers van aconseguir creuar les línies enemigues i tornar al seu destacament. Aquesta va ser la primera vegada que el Bill es desenganxa del temps. Viatja a l’època quan era un noiet que aprenia a nedar. Després visita a la seva mare en una residència. Ella li pregunta: Com és que m’he tornat tan vella? Parpella i es trasllada a la festa de Cap d’any on està vergonyosament borratxo i per primera vegada és infidel a la seva muller. Es troba en el seien de darrera d’un cotxe, és increpat per la gent. Immediatament es torna a trobar a la Segona Guerra Mundial empès pel Waery. S’amaguen perquè senten un gos bordar...

Comentari: Com a presoner de guerra, Vonnegut va viure en primera persona les conseqüències del bombardeig de Dresden que va tenir lloc entre el 13 i el 15 de febrer de 1945 i que va destruir la major part de la ciutat alemanya. Vonnegut va ser un dels set presoners de guerra nord-americans que va aconseguir sobreviure a Dresden, en un soterrani destinat amb empaquetar carn, anomenat Escorxador 5.

En la novel·la per a Vonnegut tot està preconcebut: creixem, estimen, envellint, morim i naixem, venim del no res i al no res tornem. És així de ximple i en conseqüència tot el nostre arbitrari cúmul de creences i conceptes: religió, lliure albir, immortalitat, edificat al voltant de la nostra incapacitat d’assumir aquesta veritat, és en sí una pura entelèquia.

D’aquesta forma, la vida, sembla expressar l’autor, és com és i no podem fer res perquè deixi de ser d’aquesta manera. Tampoc ens ho hem de prendre massa seriosament perquè a la fi res té sentit ni tampoc la importància que li atribuïm; ni la mort, ni la vida, ni l’amor, ni la guerra. Tot forma part d’una absurda però a vegades atractiva comèdia còsmica.

S’ha escrit una altre novel.la-assaig molt interesant que parla també de la destrucció de la ciutat de Dresden: Sobre la història natural de la destrucció (1999) de W.G. Sebald.