(L459) La ballarina de Berlín (2017)

Joan Daniel Bezsonoff, La ballarina de Berlín (2017)

Avui us porto un autor francès que escriu en català. El Joan Daniel Bezsonoffi Montalat (Perpinyà, 1963) és una barreja de rus i catalana. Ha guanyat diversos premis literaris i per a mi ha sigut una agradable troballa. La seva prosa i la seva intel·ligència a l’explicar-nos els esdeveniments històrics té molt de mèrit.

Argument: se’ns explica la vida del capità de l’exèrcit polonès Jerzy Sosnowski (foto) i la seva relació amb la comtessa Maria Kalinowska. Sopen en un restaurant a prop de l’estació de Varsòvia. Els dos amants evoquen els seus projectes. La comtessa es va instal·lar al seu compartiment uns vint minuts abans de la sortida del tren i va demanar al Jerzy que li comprés la Gazeta Polska. «En arribar a l’andana, Sosnowski va sentir crits i l’olor acre del fum. El tren de la Maria cremava. El jove es va precipitar cap al hall reclamant un tub de galledes per aturar l’incendi. Dos homes van aferrar-lo». Era massa tard.

El capità va néixer el 4 de desembre del 1896 a Lwów, oficialment Lumberg, ciutat situada als confins orientals de l’imperi austrohongarès. S’hi parlava polonès, jiddisch, alemany, ucraïnès i rutè. El seu pare, Josef Sonowski, era enginyer de formació i posseïa una empresa de construcció. El Jerzy escrivia bé, tant en polonès com en alemany. Durant la seva adolescència el pare s’assabentà de les seves bretolades amatòries.

L’agost de 1914 la vida d’en Jerzy canvià radicalment. No dubtà en allistar-se a l’exèrcit de Sa Majestat Imperial Francesc Josep I. Tot i que l’havien educat en l’amor a Polònia i la seva cultura, es mostrà lleial a l’emperador. Comparats amb els Hohenzollern i els Romanov, els Hasburg sempre havien tractat bé els polonesos. Mai no havien volgut assimilar-los, germanitzar-los. Durant tot el conflicte no li va mancar res. Sosnowski sempre va rebre els paquets familiars, despatxats escrupolosament pels correus imperials.

El novembre del 1918 el capità Sosnowski va ser desmobilitzar i se’n va tornar cap a casa. Tot aquell imperi s’havia transformat en estats independents. Àustria, Hongria, Txecoslovàquia i el regne dels serbis, croats i eslovens. Àustria havia quedat rebaixada a la categoria d’una Suïssa gran. El Jerzy no té cap problema a ingressar en el naixent exèrcit polonès, alhora que la seva fal·lera per les dones es converteix en una veritable vocació.

L’exèrcit el va traslladar a Cracòvia. L’antiga capital havia conservat un encant i una majestat innegables. Jerzy se sentia bé. A causa d’un affaire amb la dona d’un Coronel es traslladat a Wilno. La seva tia li deixa. en testament a la seva mort. un dineral. En aquesta ciutat va conèixer a la comtessa Maria Kalinowska. "Alta i bruna, tenia deu anys i deu centímetres més que ell". La comtessa dominava intel·lectualment al seu amant. Sabia molts idiomes i parlava molt per telèfon. Va resultar ser una col·laboradora dels alemanys i per això la van eliminar en l’incendi del tren.

El Coronel Lipinski li proposa enviar-lo a Berlín per recollir tota la informació possible sobre els plants de l’exercit alemany. Ens trobem a l'any 1930...

Comentari: s’agraeix l’originalitat i la frescor en la tria dels temes d’aquest escriptor de la “Catalunya Nord.” Ofuscats mirant-se el melic, els escriptors de Catalunya central i oficial, sembla que no saben veure més enllà dels seus nassos. En canvi els temes del Bezsonoff són internacionals, europeus, i molt xics, amb un cosmopolitisme culte i glamurós.

El Mekong, Saigon, Algèria, el Llenguadoc, Berlín, Cracòvia, Varsòvia, Lwów, Wilno, Tànger, Frankfurt o Paris són els escenaris de les seves novel·les. El personatge de Jerzy Sosnowski i la seva missió d’espia a la República de Weimar són reals.

El seu llenguatge sexual, una mica obscè, del Pirineu oriental (Rosselló, Conflent) resulta tota una delícia: fringaire, encrancar, gomorritzar, aviciar, sadollar, espelli, etc. El llibre està ple de sexe com les cançons del Serge Gainsbourg. “Li va llepar el marsuí” (p. 87); “La barrina amb la seva tribanella” (p. 96); canis modo (p. 90); Li llaminejà dolçament les gominoles” (p. 102); “L’oficial la guaitava intensament, trempant com un caputxí” (p. 109); “Els convidats de Sosnowski, al·lucinats, trempaven com una caserna de geníssers” (p. 113).

«Quan Sosnowski no la sol·licitava, ella el provocava. Un cop que estava llegint un diari de Varsòvia, la seva amant li aparegué vestida amb una llenceria de lirat, babilònica. Començà a improvisar una dansa al mig del saló abans de posar-se a caminar de quatre potes. Sense pressa, amb gestos lascius i immemorials, s’atansà al seu amant i li llaminejà dolçament les gominoles. Quan ell va tenir l’estendard ben flamant, va encrancar-la directament pel canal de Satanàs. Sempre s’adreçava a l’annex sense passar per l’entrada principal. En la llunyania, un gos udolava com si fos una bèstia de Tiergarten. Durant uns vint minuts, Sosnowski va anar i venir pel subterrani del carreró sense lluna. L’excursió no s’acabava. La Lea panteixava mentre el ca foll udolava.»

En el llibre apareixen fragments en els idiomes més variats: llatí, francès, alemany, holandès, italià, anglès, portuguès i polonès.

Aquest és el primer llibre que llegeixo del Bezsonoff qui té una abundant obra escrita i publicada. Penso apropar-me en un futur no llunyà a la seva literatura, perquè m’ha encuriosit.

BIBLIOGRAFÍA

Joan Daniel Bezsonoff, La ballarina de Berlín, Empúries, Barcelona, 2017.

TV3, Entrevista a Joan-Daniel Bezsonoff, que acaba de publicar "Les set vides d'un gat rus", 02/09/2019.