(L461) Germà de gel (2016)

Alicia Kopf, Germà de gel (2016)

Lectura recomanada pel Club i que m’ha descobert una escriptora amb una sensibilitat i una originalitat especial. Es tracta de l’Alicia Kopf (Girona, 1982) pseudònim de la Imma Ávalos Marquès. Artista polifacètica que treballa amb vídeo, escultura i dibuix.

Argument: el llibre és el diari de recerca d’una dona que s’obsessiona per les expedicions polars.

“Va ser Sir John Barrow que al segle XIX va despertar l’interès per l’Àrtic quan va anar a la recerca de Sir John Franklin i els membre de la seva expedició, desapareguts al pas del Nord-est. A partir del seu exemple, les nacions més ambicioses van emprendre diverses expedicions per conquerir els dos punts més extrems de la Terra, que s’amagaven darrera d’una estela mística de tempestes i gel”.

“El fet que la conquesta del pol Nord consistís en individus enfrontant-se als elements resultava incomprensible per a molts. La justificació estratègica, econòmica o científica no era clara. La Gran Bretanya dubtava, mentrestant les altres potències ja havien decidit que la conquesta dels pols era un qüestió de glòria nacional”.

També hi ha una història paral·lela, la del seu germà, un home glaçat: “El meu germà és un home atrapat en el gel. Ens veu a través del glaç, ell; hi és i no hi és. O més exactament, dins seu hi ha una fissura on a vegades es posa glaç. És present durant algunes èpoques en què els seus contorns es veuen més definits, de vegades s’hi submergeix un temps.” (...) “La falta de senyals externes genera cert estranyament en els desconeguts quan se li acosten i ell respon tartamudejant. Per sort viu en una ciutat petita, al barri el coneixen i la gent en general en té cura si se’l troben encallat, dubtant de si travessar o no el carrer per anar a llençar les escombraries, en un dels pocs moments de dia, si no l’únic, que va sol”.

La lluita per conquerir el pol Sud entre Scott i el noruec Amundsen: “El 17 de gener de 1911 se celebra l’arribada de Scott al pol Sud. La fotografia que s’hi va fer documenta el fracàs –arribar segon– després que Amundsen hi arribés el 15 de desembre de 1910. La fotografia mostra el pla general d’un grup d’homes, aïllats en la plana antàrtica, de perfil davant la tenda de campanya sobre la qual oneja una bandera noruega. La fotografia de Scott, el qual va arribar un mes després, al mateix punt per trobar la prova que havia estat vençut, documenta el seu propi estat d’abatiment. La comparació de les fotografies és terrible pel que té de freda la victòria i d'èpica la derrota.

La cursa entre el noruec Amundsen i Robert Falcon Scott per conquerir el pol Sud va acabar en tragèdia. Scott i els seus companys d’expedició van morir de fred i gana durant el camí de tornada a la base”.

Una altre part important de la novel.la és la seva relació amb els pares i el seu sentiment de solitud. “L’amor indulgent d’un pare o una mare pot ser també una forma de negligència; davant la falta de límits i normes, de no voler veure els defectes del fill, se l’idolatra tant que el progenitor no és conscient dels seus problemes reals; això també és una forma d’abandó”.

“21.03.2015 Un amic alemany em va dir que Alicia Kopf semblava un nom de jueva emigrada. Em va semblar bé perquè, com els jueus, no em sento a casa enlloc.”

Comentari: l’escriptora ens parla de la seva infantesa, de la separació del seus pares, de la seva manca de lloc, des seus estudis de Belles Arts, de l’estada a Londres. Tot això barrejat amb les històries de la conquesta dels Pols i de tot allò que es relacioni amb la neu.

La seva prosa és malenconiosa, introspectiva i una mica trista. Em recorda les novel·les de W.G. Sebald, l’original escriptor alemany. L’Alicia també crea, en el lector, un estat d’ànim especial que jo l’anomenaria “abatiment existencial”. A més també utilitza fotografies, dibuixos i gràfiques com el Sebald.

El llibre sorgeix com una catarsi, com a una necessitat de foragitar els dimonis interiors, sobretot els familiars, d’uns pares separats i un germà autista. No m’ha desagradat gens, l’he llegit amb interès i curiositat. Trobo molt encertat la comparació entre la conquesta dels gels polars i les glaçades relacions familiars.

BIBLIOGRAFÍA

Alicia Kopf, Germà de gel, L’Altra Editorial, Barcelona, 2016. (fragments p. 17-18, 33-34, 45, 141, 159).

Vicenç Pallés Jordà, Explorando los polos, El Periódico, 07/04/2017.

Comentarios

  1. Parece muy interesante. Gracias, Tomás.
    Un abrazo,

    Adelaida

    ResponderEliminar
  2. Bon dia Tomàs!

    Sembla interessant la novel.la. Jo també sóc una curiosa de les grans aventures al pol nord (i altres llocs). M'agrada molt la metàfora.
    Quan pugui (ric jo sola perquè aquest any no podré llegir gens) me'l llegire.

    Una abraçada i bon dia!!!

    Maite​

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

(L56) Las afinidades electivas (1809)

(L111) El mundo de ayer. Memorias de un europeo (1942)

Manuel Vilas, El autor y su obra: La literatura y la vida (2019)