(G214) Restaurant l’Horta (Tavertet, Barcelona)

Restaurant l’Horta (Tavertet, Barcelona)

Aquesta estranya Setmana Santa ens vam escapar a Tavertet, una excursió d’anada i tornada visitant Sant Pere Casserres. Sense dormir fora de casa perquè així em quedo més tranquil amb els pares. I és clar, com s’han de reposar forces, que millor que anar a un bon restaurant. 

El triat va ser L´Horta, Av. de Can Baró, 2, 08511 Tavertet, Barcelona. Com el seu nom indica és un restaurant on predominen els vegetals amb una petita aportació de proteïna animal. Els vegetarians i els vegans s’hi poden trobar molt a gust. 

La cuina d'en Jordi Coromina és singular. En el seu currículum figura que va ser cap de cuina amb el Nando Junbany. Té una visió pròpia i la segueix fins a les seves últimes conseqüències, i això no em desagrada pas. Els seus plats no tenen la bellesa canònica d’Instagram. Qui la necessita?

Vam triar el menú curt i crec que va ser més que suficient. Com a aperitius un suc de pastanaga i taronja i una Kombutxa de l’Horta ferments provinent de Sant Martí Sescorts, Osona. Com a entrant uns curiosos adobats vegetals (foto). Ni fred ni calor.

Seguim amb unes Nyàmeres rostides amb encenalls d’escarxofa i camamilla (foto), curiós i bo. Amanit tebi de pèsols amb espinacs, espàrrecs i alls tendres fregides (foto), “verde que te quiero verde”. Ja havia fet la fotografia quan van portar acabats de fer els espàrrecs i els alls tendres. El vaig trobar bo i gustós. Això sí, vaig tenir una digestió/combustió llarga.

I com a plats principals Cérvol amb parmentier de patata, la seva salsa, ceba i pastanaga confitada (foto), bo i contundent, encarà que els acompanyaments els vaig trobar fats. Arròs de pastanaga fumada amb verdures i sal de lli (foto). Per ser un plat d’arròs sec, crec que la varietat utilitzada, carnaroli, no va ser la més encertada.

Les postres van culminar aquest original àpat. Llimona, taronja, taronja sanguina i flors de romaní (foto), molt refrescant. Mousse de xocolata (foto), lleugera i magnífica.

Per regar-ho tot dos vins naturals. Un blanc Mèdol Cartoixà 2018 (foto). Del celler 9+ situat a la zona del Baix Gaià tarragonès. El raïm cent per cent Xarel·lo també anomenat Cartoixà o pansa blanca. És una barreja de notes a fruites madures com el préssec i l’albercoc i fruits secs, ametlles i avellanes, amb matisos dolços a caramel, codony i mel. La seva riquesa i complexitat, plena de matisos, el fa un vi molt agradable de beure.

El vi negre s’anomena Invisible i va ser així va passar davant el meu paladar. Vi sense sulfits, lleuger però alhora també una mica insuls i, al meu entendre, mancat de personalitat. 

El pa de Miquel Saborit (foto) excel·lent. Està fet amb farines d’espelta i massa mare. Acompanyat d’un oli sense filtrar del la Cooperativa de Nalec (foto), dens, aromàtic i amb molt cos. Esplèndid, ideal per mullar un pa tan saborós.

Dins del restaurant regnava una pau absoluta, sense cap tipus de música, però durant la ruta en cotxe ens van acompanyar aquestes dues cançons. La marxosa I've Been Thinking About You (1990) de Londonbeat i la romàntica i embafadora Un-Break My Heart (1996) de Toni Braxton.

Preu del Menú 30/60 euros per persona, begudes apart. Sense cafès. Data de la visita 1 de abril de 2021.

PUNTUACIÓN: 6,5-7