(L527) Permagel (2018)

Eva Baltasar, Permagel (2018)

Avui us porto una novel.la en català que ha sigut tota una sorpresa literària l'any 2018. La poeta Eva Baltasar i Sardà (Barcelona, 1978) va debutar en narrativa amb Permagel, novel·la aclamada pel públic i la crítica, i que va guanyar el Premi Llibreter; a més ha venut els drets de traducció a sis idiomes. La narradora ens endinsa en el món de la protagonista, amb els seus instints suïcides i ens mostra les seves experiències sexuals com a lesbiana.

Argument: “S’està bé, aquí. Finalment. Les alçades ja ho tenen, això: cent metres de vidre verticals. L’aire en un estat superior de puresa i per això, també, sembla més dur, en alguns moments gairebé compacte. (...) No passa ni un ocell. En realitat, ells també tenen el seu propi estrat, entre nosaltres i els nostres, diguem´-ne, déus.” “La mort t’atrapa el cos com fa l’amor. Que l’atrapi desprevingut, doncs”.

Un dóna que ronda la quarantena i que es vol suïcidar. Viu en un límit i no s’ha pres la medicació. “La química és una brida que ens reté”. Tota la família es medica. La seva germana Cristina li comunica que torna a estar embarassada i que tornarà a ser tieta. No sent res però, fent un esforç, li diu que està molt contenta.

Viu en un piset de soltera, en un àtic cèntric, ideal. Llegeix, estudia i es folla lesbianes sense enamorar-se mai. “No hi ha res pitjor que sentir-te exclusivitat d’altri”. Fins que un dia es llicencia en Historia de l’Art quan ella el que li hagués agradat estudiar era Belles Arts. Per sobreviure lloga habitacions a noies. La última es diu Verònica, una pianista sèrbia, una mena de femme fatale guapíssima incapaç de trobar l’amor a la que té por d’acostar-s’hi. “És massa dona per ni tant sols desitjar-la”. Li toca al piano obres de l’Erik Satie, Gymnopédie nº 1, Nocturn nº 2, que són, segons diu ella, peces senzilles i curtes.

Es passa el dia llegint biografies de grans personatges i rellogant les tres habitacions que li sobraven al piset. Tot anava bé fins que la seva tieta decideix recuperar el pis. ¿I ara què? La seva amiga pianista que ara viu amb un home li aconsella que faci un any d’au pair a l’estranger. I ves per on que es troba a Cardrona, un poble petitíssim d’Escòcia. Passen els mesos y cansada del verd del fenc escocès tornà a casa, en concret a l’habitació de convidats del pis de lloguer de la seva germana.

No va trobar feina fins anys més tard. Feina com cal, alguna cosa que s’avingués al que havia estudiat. La seva mama està orgullosa de que la filla per fi s’hagi centrat a la vora del quaranta anys...

Comentari: ja era hora que trobés un llibre diferent, amb una veu pròpia, i escrit en un català excel·lent. No hem d’oblidar que l’autora és poeta (“Tenia unes mans blanques d’artells fins i capcirons polits”). El llibre es deixa llegir meravellosament, és poètic i alhora procaç. La sexualitat desbordada de la protagonista ens submergeix en un sexe lèsbic que als homes heterosexuals ens pertorba. (“Els nostres conys es van convertir en la nostra porcellana preferida”.)

És admirable la seva combinació de cultura, sexe i desassossec. La protagonista té una por tremenda al compromís. Quan la Verònica, la seva amant belga, li proposa matrimoni ho rebutja. “El matrimoni, com la serpent de corall, no sempre és verinós, però és preferible no acostar-s’hi”. D’altra banda ¿Qui no cauria enamorat (Falling in Love) de la seva companya de pis? La pianista sèrbia que li toca al piano obres de Satie.

A Permagel, l’Eva Baltasar dissecciona, també en primera persona, els desitjos, les manies i les relacions d’una dona de 40 anys amb instints suïcides i amb la complexitat que li aporten les seves relacions lèsbiques. “Els homes són una anècdota en el món de la protagonista de la meva novel·la –diu Baltasar–“.

El final és bastant nyap. És una pena que punxi i no sàpiga com finalitzar la novel.la. Acaba de forma sobtada i molt mal filada. 

BIBLIOGRAFIA

Anna Abella, Eva Baltasar, un espíritu libre que se alimenta de la soledad, El Periódico, 18/03/2020.

Nuria Azancot, Eva Baltasar: «Me siento más cómoda al margen de esta sociedad», El Cultural, 17/03/2020.

Eva Baltasar, Permagel, Club Editor, Barcelona, 2020. (Desena edició).

Julià Guillamon, Eva Baltasar: pasión, amor y desencuentro, Vanguardia, 18/03/2020.

Jordi Nopea, Transformar la teva vida en literatura, Arallegim, 17/03/2018.