(L536) Sabates de taló italià (2017)

Magdalena Tulli, Sabates de taló italià (2017)

Avui us porto a una escriptora diferent. De llengua polonesa però també de cultura italiana per la seva ascendència paterna. Es tracta de la Magdalena Tulli (Varsovia, 1955). Una veu sorprenen i una manera de narrar les coses diferent, original, sensible i acurada alhora. Tota una descoberta. La novel·la d’avui és la seva obra més coneguda. Va ser escrita originàriament l'any 2011 però fou revisada en profunditat el 2017.

Argument: una nena recorda que el seu país perd totes les guerres. Ens parla del seu pare que té un privilegi i viu sota un règim especial perquè té un passaport estranger a la butxaca.

“Al començament tots esperàvem algun premi, alguna consolació pel que havíem sofert durant la guerra. Però després de la guerra, l’àguila va perdre de cop i volta la corona del cap i això era un anunci de quin era el tractament que podíem esperar. Alguns buscaven la salvació en l’obediència. Van acordar trencar amb l’evidència, i només aixecaven el braç a les reunions, votant com si fos una ordre. Tots a favor i cap en contra. Almenys aquells sabien que no estaven sols perquè les seves veus es fonien en un cor potent. Uns altres creien tan sols en el mercat negre, que anava treballant a la seva, en silenci, amb subministraments d’una desconfiança d’abans de la guerra i de dòlars americans, per molt que si se’n tenia es deia que un podia acabar a la forca. I també, amb la roba estrangera que rebia en capses que li enviava la família, i amb els objectes que s’havien salvat de l’incendi, amb tot això s’utilitzava l’etiqueta «d’abans de la guerra»”. (p. 11-12)

“També és cert que dos cops l’any a les botigues apareixen taronges. (...) Ens explicaven que en els països d’on provenien les llimones, la gent d’allà només les veia als aparadors de les botigues, perquè allí tot és tan increïblement car que quasi ningú no en pot comprar i menjar. Però cadascú de nosaltres ja es pensava que allò eren falòrnies. Les fronteres ens separaven de les llimones i de les taronges. Si les fronteres estiguessin obertes per un moment, tots escaparien d’allà. No tan sols els sabaters. Els primers en apressar-se, al capdavant de tota la multitud, serien els funcionaris dels serveis secrets. Al nostre país ningú no volia viure, realment ningú, a banda de mon pare. I precisament per això no obrien les fronteres”. (p. 18-19)

La seva mare té els records borrosos (principis d’Alzheimer) d’un nadó perdut. Dels vagons sense finestres que arribaven a Mauthausen als començaments de la primavera de 1945...

Comentari: el llibre narra els complicats orígens familiars de Tulli. Nascuda a Varsòvia, de mare polonesa i jueva, va passar una part de la seva infantesa a Itàlia, a casa del seu pare. És un llibre molt autobiogràfic, encara que l’autora ho negui en alguna entrevista. Marca també un gir a la seva obra que fins ara es basava en just tot el contrari.

La major part de la novel·la transcorre a l’infern gris del maltractament i la negligència, un paisatge interior que es correspon amb la vida de la protagonista a la seva Polònia natal i que contrasta amb la calma i la llibertat que experimenta durant les seves vacances anuals a Itàlia, la terra del seu pare.

Té un inici fulgurant que deixa atrapat al lector pel tema tractat i per la seva originalitat, d’una minuciositat sensorial admirable. Però a meitat del llibre trobo que la bombolla argumental es desinfla un xic. Sobresurten també les reflexions sobre la malaltia de l’Alzheimer i el paper de la memòria, temes cabdals en aquest llibre.

BIBLIOGRAFÍA

Magdalena Tulli, Sabates de taló italià, Raig Verd, Barcelona, 2018.