(L535) La biblioteca dels llibres rebutjats (2016)

David Foenkinos, La biblioteca dels llibres rebutjats (2016)

Segona novel.la que us porto del David Foenkinos (Paris, 1974), un “jove” escriptor francès que es deixa llegir amb gust. Té una prosa àgil i desenfadada. El títol original ‒Le Mystère Henri Pick‒ no té res a veure amb el de la traducció al català però si amb la trama.

Argument: Jean-Pierre Gourvec treballa en una biblioteca que accepta tos els llibres rebutjats pels editors. Per contra, no s’hi accepta cap manuscrit enviat per correu postal, s’hi ha d’anar en persona, a dipositar l’obra que ningú ha volgut, “com si aquest acte simbolitzés l’última voluntat d’un abandó definitiu”.

De la vida del Jean se’n sabia ben poca cosa, llevat del fet que vivia sol. Havia estat casat als anys cinquanta però tothom ignorava perquè la seva dona l’havia abandonat al poc del casament. No se li havia conegut cap relació duradora després que la seva dona el deixés. No havien tingut fills.

Una cosa era ben certa: l’entusiasme i la passió d’en Gouverc per la seva biblioteca no es va afeblir mai. L’ajuntament de Grozon a la Bretanya (el seu poble) va arribar a acceptar la contractació d’una ajudant. Va ser així com la Magalí Croze es va incorporar a la biblioteca. Van posar anuncis en varies revistes literàries i diaris especialitzats. Uns quants escriptors van travessar França per venir a desembarassar-se del seu fracàs. “El fet es podia comparar amb un viatge místic, la versió literària del camí de Santiago”.

L’any 2003 Gouverc cau greument malalt i als pocs mesos mort. La Magalí queda tota sola al front de la biblioteca i no té gaire temps per continuar el llegat del seu cap.

La Delphine Despero és una jove editora de l’editorial Grasset, admiradora de Michel Houellebecq, s’enamora del Frédéric Koskas, un escriptor novell a qui li publica la seva primera novel.la: La banyera que passa totalment desapercebuda.

Arriba l’estiu i la Delphine vol passar-lo a la Bretanya amb els seus pares, professors jubilats. Viuen a Morgat, al terme de Crozon. Convida al Frédérich perquè l’acompanyi. És el primer home que presenta als seus pares qui l’acullen amb molt afecte.

El seus pares li comenten l’existència de la biblioteca dels llibres rebutjats i ells dos, encuriosits, s’hi acosten. Encara hi treballa la Magalí “que s’ha engreixat una mica”. Després de vàries visites la Delphine creu haver-hi trobat una obra mestre. Es titula Les últimes hores d‘una història d’amor. L’autor es diu Henri Pick.

En la seva recerca descobreixen que va morir fa un parell d’anys. Indaguen i troben a la seva vídua la Sra. Madeleine Pick a qui li proposen publicar el llibre del seu marit mort. La Sra. Pick els hi diu que mai havia vist al seu marit llegint un llibre o escrivint res. El que la vídua no sap, segons dedueixen la Delphine i el Frédérich, és que en ell parla de l’amor cap a una altra dona...

Comentari: La novel.la comença amb la introducció de la història de la biblioteca del Jean-Pierre Gouverc, pensem que ell és el protagonista però no serà així, ens trobem amb molts personatges que ho podrien ser: la Magalí bibliotecària del poble, la Delphine l’editora de Grasset, el Fredérich el seu company, La Madeleine vídua de l’escriptor, la Josephine la seva filla, el Marc l’ex-marit d’aquesta, el crític literari Jean-Michel Rouche, el Jerémi, etc. Finalment arribem a descobrir que el veritable protagonista és el llibre del Henri Pick però fins al final no sabrem la veritat sobre qui va escriure realment el llibre.

Malgrat que la novel·la es deixa llegir molt bé no l’he trobat amb la suficient consistència. M’ha semblat un pretext ja que té un argument poderós però l'autor no li treu tot el suc que se li hagués pogut extreure. En una entrevista Foenkinos el qualifica de “llibre lleuger i divertir (...) una novel·la policíaca literària”.

Tampoc m’ha agradat que li canviïn el títol original Le mystère Henri Pick per un altre que té a veure amb la trama, encara que a l’autor li hagi agradat. Em recorda, salvant les distàncies, els títols surrealistes que posaven a les pel·lícules i que s’inventava el franquisme per confondre’ns i amagar-nos la veritat.

El llibre és una crida davant la desaparició dels llibres i dels lectors. El món audiovisual ha guanyat. Quedem un grup reduït de lectors que anirem desapareixen amb els anys. La joventut no llegeix ni tampoc té les eines (claus culturals) i la paciència per acostar-s’hi a les grans obres de la literatura universal. La seva lectura requereix un esforç intel·lectual al que no estan acostumats. Tot és fàcil i lleuger al món audiovisual. Per cert s’ha fet una pel·lícula dirigida per Rémi Beçanzon l’any 2019. 

Un altre fenomen que he copsat és que ha arribat un moment en el que hi ha més escriptors (incloent-t’hi a mi mateix) que lectors. Penso que els lectors ens haurien de concentrar en els clàssics que ens falten per llegir i en algun altre autor viu de qui la critica i el públic ens hagi donat un toc d’alerta.

La biblioteca dels llibres rebutjats no té la poesia de la seva obra La delicadesa (2011) comentada al blog fa cinc anys. Us recomano d’ell la seva novel.la Charlotte (2014) on recrea la curta vida de la pintora jueva Charlotte Salomon (1917-1943) morta a Auschwitz.

BIBLIOGRAFÍA

David Foenkinos, La biblioteca dels llibres rebutjats, Edicions 62, Barcelona, 2017.

Astrid Meseguer, Se busca al misterioso autor de un best seller, La Vanguardia, 14/06/2019.

Andrés Seoane, David Foenkinos: «La creación es la expresión de una intimidad», El Cultural, 09/03/2017.