(L577) Teoria King Kong (2006)

Virginie Despentes, Teoria King Kong (2006)

Continuo aprofundint en el pensament feminista amb autores interesants i significatives. En aquest cas amb la Virginie Despentes (Nancy, 1969) i el seu llibre que recull articles de les seves reflexions sobre la situació de la dona. El feminisme és el moviment d’alliberament personal més important d’aquest segle XXI. No solament allibera a les dones sinó també a molts homes que estàvem atrapats en un rol, forçat pel liberalisme econòmic, de mascle dominat que no ens agrada.

Fragments

“Escric d’entre les lletges, per a les lletges, les velles, les camioneres, les frígides, les mal follades, les infollables, les histèriques, les tarades, per a totes les excloses del gran mercat de la tia bona. I començo per aquí perquè quedi clar: no em disculpo per res, no he vingut a queixar-me. No em canviaria per ningú, perquè ser la Virginie Despentes em sembla que és més interessant que cap altra ocupació”.

(...) i escric també per als homes que no tenen ganes de ser protectors, els que voldrien ser-ho però no saben com posar-s’hi, els que no se saben barallar, els que ploren amb ganes, els que no són ambiciosos ni competitius ni ben dotats ni agressius, els que són porucs, tímids, vulnerables, els que preferirien ocupar-se de la casa més que anar a treballar, els que són delicats, calbs, massa pobres per agradar, els que tenen ganes que se’ls follin, els que no volen que es compti amb ells, els que de nit, sols, tenen por”.

“Vaig néixer l’any 69. Vaig anar a una escola mixta. Vaig saber des del parvulari que la intel·ligència escolar dels nens era la mateixa que la de les nenes. Vaig portar faldilles curtes sense que ningú de la meva família patís mai per la meva reputació davant del veïns. Vaig prendre la pastilla anticonceptiva als catorze anys sense gaires complicacions. Vaig follar des que en vaig tenir l’oportunitat, em va encantar aleshores (...) Vaig marxar de casa als disset anys amb el dret d’anar a viure sola sense que ningú hi tingués res a dir. Vaig saber sempre que treballaria, que no estaria obligada a suportar la companyia d’un home perquè em pagués el lloguer. Vaig obrir un compte en un banc a nom meu sense tenir consciencia de pertànyer a la primera generació de dones que podien fer-ho sense pare o marit”.

Comentari: Despentes desmunta el tòpic de l’ideal de dona blanca, tia bona. Està convençuda que no existeix i que és un invent de la societat capitalista. També ens parla de la primera generació a França de dones lliures que han pogut disposar de la seva sexualitat i que han tingut un accés a poders i feines tradicionalment masculines.

Els homes denuncien injustícies socials o racials però són comprensius amb la dominació masclista. “Ni ha molts que volen explicar que el combat feminista és secundari, un esport de rics, no pertinent ni urgent”.

Denuncia la propaganda promaternitat “Feu fills, és fantàstic i us sentireu més dones i més completes que mai” però fer-lo en una societat que s’enfonsa, on la feina no està garantida, l’habitatge és precari, l’escola ha dimitit i els nens estan sotmesos a l’agressivitat de la publicitat, és abocar-les al fracàs.

Un dels capítols més extensos és el que explica la violació que va sofrir ella i una amiga a mans de tres nois i les conseqüències psicològiques, a més de físiques, que els hi van quedar. Durant dos anys va fer de puta ocasional i ens dóna la seva opinió: “Però tal com és el món econòmic avui, és a dir, una guerra freda i sense compassió, prohibir l’exercici de la prostitució en un marc legal adequat és prohibir específicament a la classe femenina enriquir-se, treure profit de la seva estigmatització”. (...) “Quan els homes somien que són dones, s’imaginen molt més sovint com a putes, excloses i lliures per circular, que no pas com a mares de família preocupades perquè la casa estigui neta”.

La noia King-Kong és la metàfora de la sexualitat abans dels gèneres. També ens parla del porno que intervé com a alliberament psíquic, allibera el desig i li proposa un alleujament. No és la pornografia la que commou les elits sinó la seva democratització. La moral imperant diu que només els dirigents tenen l’experiència d’una sexualitat lúdica. Per al poble massa luxúria destorbaria, sens dubte, la seva dedicació a la feina.

Després d’anys d’investigació la Virginie Despentes va deduir que “la feminitat és la hipocresia. L’art de la servilitat. Ho podem anomenar seducció i fer-ne una cosa glamurosa. En general, es tracta d’acostumar-se a comportar-se com un inferior. Entrar en una habitació, mirar si hi ha homes i voler agradar-los. No parlar gaire fort. No expressar-se en un to categòric. No asseure’s amb les cames obertes. No expressar-se un to autoritari. No parlar de diners. No voler agafar el poder. No voler ocupar un lloc d’autoritat. No buscar el prestigi. No riure gaire fort. Agradar als homes és un art complicat”.

M’han agradat les seves reflexions de molt calat, i també la seva una prosa, que com heu pogut veure no té pels a la llengua. Un vocabulari de carrer, en alguns moments, barrejat amb el més exquisit dels assajos. Crec que llegiré alguna obra més d’aquesta fille terrible de les lletres franceses.

BIBLIOGRAFIA

Kiko Amat, Virginie Despentes: «En Francia la política consistía en hacer ver que las otras razas no existían», Revista Jot Down, Agosto, 2016.

Virginie Despentes, Teoria King Kong, L’altra editorial, Barcelona, 2018.

Josep Lambies, Virginie Despentes: "Nuestra cultura sexofóbica no admite la perspectiva de la calentona", Revista Time Out, 16/02/2018.

Marta Medina, "Parece que la violación sólo es grave cuando la cometen pobres o refugiados", El Confidencial Cultura, 12/06/2016.

Comentarios

Entradas populares de este blog

(L56) Las afinidades electivas (1809)

(L111) El mundo de ayer. Memorias de un europeo (1942)

Manuel Vilas, El autor y su obra: La literatura y la vida (2019)