(L580) Professió del pare (2015)
Sorj Chalandon, Professió del pare (2015)
Una lectura del Club de Martorell. No sabia res abans, ni tampoc he volgut
assabentar-me a priori, sobre qui era aquest autor francès. Sorj Chalandon (Tunísia,
1952) ens porta una història dels convulsos anys de la
independència d’Alger i les revoltes de l’OAS barrejades amb les experiències
traumàtiques d’un nen de dotze anys.
Argument: “Dissabte, 23 d’abril del 2011. Només hi érem nosaltres
dos, la mare i jo. Quan a la sala hi va entra el taüt del pare, col·locat sobre
un carretó, vaig pensar en el trinxant d’un restaurant. Hi havia tres
enterramorts. Cares grises, americanes negres, corbates amb el nus mal fet, pantaló
massa curt, mitjons blancs i sabates toves. Ni dignes ni greus, no sabien què
fer de la mirada ni de les mans. Em vaig aguantar un somriure. El pare seria
acomiadat pels guàrdies de seguretat d’un local nocturn”.
L’acció ens porta enrere, concretament al cop d’estat que es va produir el 23 d’abril de
1961 a Alger. El narrador i alhora protagonista té dotze anys. El pare ha
vingut enfurismat. Tota la família seu al sofà per escoltar el discurs del
general De Gaulle per televisió. Al dia següent el pare, un home furiós i
despòtic que el colpeja sovint, li fa aprendre’s quatre noms: Salau, Challe,
Jouhand i Zeller perquè els escrigui amb guix a les parets del col·legi. Són
els rebels.
André Choulans havia estat pastor pentecostal. Tenia l’autorització per
predicar. Confessava els pecats al seu fill. Un dia va voler fer-li un
exorcisme per treure-li l’asma del cos. “Després d’un any de ministeri ho va
deixar. No vaig saber mai perquè. (...) No hem beneït més la taula abans dels
àpats. No va resar mai més”.
El pare el vol fer membre de l’organització, s’entén que es refereix a l’OAS.
En el referèndum d’autodeterminació d'Algèria vota NO. El pare surt i torna amb sang a la
gavardina i blaus a les mans. “No pateixis, dona. És sang de moro”.
“A casa no teníem el dret de parlat de l’ofici del papa. No l’havia vist
mai amb una cartera ni amb una bata. No treballava ni en una botiga ni darrere
una taula. En el col·legi sempre deixava buida la casella «professió del pare».
Al setembre d’aquell any, quan vaig arribar a casa amb el full d’informació
escolar, ell es va posar tens. ¿Professió del pare? La mare no va gosar omplir
el formulari. El pare va remugar. –Escriu la veritat: «agent secret»”.
Comentari: trepidant novel.la ambientada en la convulsa França dels
començaments dels anys seixanta. Amb pares tirànics i nens maltractats. La temàtica ja em comença a cansar un mica. No fa massa vaig comentar al blog la
narració autobiogràfica de Tara Westorver, Una
educación (2018).
Sembla que als Clubs de Lectura els hi agrada aquest tipus de narració. De
qualitat mitjana, fàcil lectura i que al final s’evapora del teu cervell com
els núvols al cel, i no vull posar-me poètic.
La traducció al català del Josep Alemany es lleugera i encertada però no
pot anar més enllà perquè el llibre no ho permet. L’obra és entretinguda sense arribar
a res més. Potser sigui adequada per a lectors novells.
BIBLIOGRAFIA
Sorj Chalandon, Professió del pare,
Edicions de 1984, Barcelona, 2017.
Marina Espasa, L’ofici
de ser fill, Diari Ara, 06/05/2017.
Comentarios
Publicar un comentario