(L580) Professió del pare (2015)

Sorj Chalandon, Professió del pare (2015)

Una lectura del Club de Martorell. No sabia res abans, ni tampoc he volgut assabentar-me a priori, sobre qui era aquest autor francès. Sorj Chalandon (Tunísia, 1952) ens porta una història dels convulsos anys de la independència d’Alger i les revoltes de l’OAS barrejades amb les experiències traumàtiques d’un nen de dotze anys.

Argument: “Dissabte, 23 d’abril del 2011. Només hi érem nosaltres dos, la mare i jo. Quan a la sala hi va entra el taüt del pare, col·locat sobre un carretó, vaig pensar en el trinxant d’un restaurant. Hi havia tres enterramorts. Cares grises, americanes negres, corbates amb el nus mal fet, pantaló massa curt, mitjons blancs i sabates toves. Ni dignes ni greus, no sabien què fer de la mirada ni de les mans. Em vaig aguantar un somriure. El pare seria acomiadat pels guàrdies de seguretat d’un local nocturn”.

L’acció ens porta enrere, concretament al cop d’estat que es va produir el 23 d’abril de 1961 a Alger. El narrador i alhora protagonista té dotze anys. El pare ha vingut enfurismat. Tota la família seu al sofà per escoltar el discurs del general De Gaulle per televisió. Al dia següent el pare, un home furiós i despòtic que el colpeja sovint, li fa aprendre’s quatre noms: Salau, Challe, Jouhand i Zeller perquè els escrigui amb guix a les parets del col·legi. Són els rebels.

André Choulans havia estat pastor pentecostal. Tenia l’autorització per predicar. Confessava els pecats al seu fill. Un dia va voler fer-li un exorcisme per treure-li l’asma del cos. “Després d’un any de ministeri ho va deixar. No vaig saber mai perquè. (...) No hem beneït més la taula abans dels àpats. No va resar mai més”.

El pare el vol fer membre de l’organització, s’entén que es refereix a l’OAS. En el referèndum d’autodeterminació d'Algèria vota NO. El pare surt i torna amb sang a la gavardina i blaus a les mans. “No pateixis, dona. És sang de moro”.

“A casa no teníem el dret de parlat de l’ofici del papa. No l’havia vist mai amb una cartera ni amb una bata. No treballava ni en una botiga ni darrere una taula. En el col·legi sempre deixava buida la casella «professió del pare». Al setembre d’aquell any, quan vaig arribar a casa amb el full d’informació escolar, ell es va posar tens. ¿Professió del pare? La mare no va gosar omplir el formulari. El pare va remugar. –Escriu la veritat: «agent secret»”.

Comentari: trepidant novel.la ambientada en la convulsa França dels començaments dels anys seixanta. Amb pares tirànics i nens maltractats. La temàtica ja em comença a cansar un mica. No fa massa vaig comentar al blog la narració autobiogràfica de Tara Westorver, Una educación (2018).

Sembla que als Clubs de Lectura els hi agrada aquest tipus de narració. De qualitat mitjana, fàcil lectura i que al final s’evapora del teu cervell com els núvols al cel, i no vull posar-me poètic.

La traducció al català del Josep Alemany es lleugera i encertada però no pot anar més enllà perquè el llibre no ho permet. L’obra és entretinguda sense arribar a res més. Potser sigui adequada per a lectors novells.

BIBLIOGRAFIA

Sorj Chalandon, Professió del pare, Edicions de 1984, Barcelona, 2017.

Marina Espasa, L’ofici de ser fill, Diari Ara, 06/05/2017.

Comentarios

Entradas populares de este blog

(L56) Las afinidades electivas (1809)

(L111) El mundo de ayer. Memorias de un europeo (1942)

(L455) El rostro oculto de la mente (1967)