(L718) L'edat d'Or (1983)

Francesc Parcerisas, L’edat d’Or (1983)

Es va celebrar el quarantè aniversari de la primera publicació d’aquest poemari de Francesc Parcerisas (Begas, 1944) per l’editorial Quaderns Crema de l’enyorat editor Jaume Vallcorba (1949-2014).

 

Poemes:

POÈTICA

Assedegat d'amor i del plaer del desig

encetà mil camins que havia cregut revolts

de viaranys obscurs. Traí el seu passat

i potser alguns amics però servà, covard i pur,

els sentiments callats de qui es creu sense enemics.

Desesmat, acceptà càrrecs fàcils, la grisor

moderada, els vicis induïts pels alcohols.

S’arraulí ben de gust en qualsevol llit desfet

per la sola tebior fugissera d'una nit.

Ha deixat pensaments i fragments interromputs

d'escrits i dietaris d'interès força dubtós.

La casa, malvenuda, us costaria trobar-la:

al jardí abandonat hi creix la brossa altre cop.

El seu màxim orgull, una bona biblioteca,

fa anys fou subhastada i s'esbarria pertot.

Mai no hauria pensat que el seu record

pogués arribar a escampar-se tant.

 

JOVENTUD PROCAÇ

Ara els veus com surten de les classes,

espurnejants els ulls amb crits d’eufòria,

entresuats ells, les noies amb descarats pits com llimones,

i t'atures a mirar-te'ls, meravelladament confós,

tot pensant què és el que t'atreu, encara,

d'aquesta ostentació, boja i procaç, de joventut.

Ja ho saps, tu seguiràs el teu camí

i ells passaran d'una revolada, sense veure't,

ràfega de llavis molsuts i cossos bruns,

per sempre irrecuperables, riallers i exultants,

deixant-te sols el teu desig, la sempre inútil enveja.

¿Es la luxúria de la ment que amanyaga

la dels cossos, o saber que encara esperen

l'agredolça revelació de l'experiència?

¿O és comprendre, justament, que no hi ha res

per evitar que també ells caiguin, lentament,

al vell parany d'anar-se resignant al bo i dolent

mentre creuen, enganyats, que es comencen a conèixer?

 

PAISSATGE

Si mai heu pensat que sols hi ha honor

en l'orb destí de la sofrença,

contempleu-los: infants extasiats que xipollegen

vora mar tot alçant castells en les onades

esllavissadisses entre els dits.

I, més enllà, bressat pels jocs de l'ombra,

el pescador assegut amb mig meló d'or

i el vi grogós que ha refredat entre les roques.

I, part d’aquí, aquests amants ardits,

encesos, cobejosos per la cremor del sol,

pel desig que els arbora d'una joia fugissera.

I, ran la platja, els cans que s'empaiten

juganers i enfollits de corredisses,

llamps esquius de sol i sorra

sota el foc immòbil del migdia.

I encara, al fons de tot, sota l'arbreda,

vora el got escumós que es vessa

tacant aquests papers, vosaltres mateixos,

incrèduls, miseriosos, potser escèptics,

gaudint amb mi d'aquest excés de vida.

 

LA MÀ DE VIRGILI

El combat és lent i sinuós,

un foc temporal dalt els pujols.

Les llances i dards de l'enemic

han delmat tan a poc a poc

els pares que ens protegien que,

gairebé sense adonar-nos-en,

ens trobem, silents, esbatanats,

en els fogars de primera línia.

Fins aquí la mà de Virgili.

D'ara endavant el món serà distint:

serem sols contra l'incendi.

Sense guies, enduts només

pel secret tempteig del bon sentit,

comprendrem potser que els murs

de la fortalesa, els enemics i la guerra,

sols són ombres agegantades

d'un foc que és claror i és cendra.

El purgatori i el paradís són en nosaltres.

 

RETRAT DEL POETA

Xiula el vent, l'aigua s'ha glaçat

a les canonades, neva.

Fa hores que és fosc

i es formen caramells de gel

a les teulades.

Que n'és de bo tancar el llibre,

bufar la bugia que crema sobre la taula

i, a la claror de la llar de foc,

arraulir-se al llit, sense sorolls,

per no desvetllar el son d'aquest cos jove

que ja fa estona que descansa, pur.

Ara, colgat sota les flassades, tanca

els ulls i rememora aquest dia

no gaire diferent de tots els altres.

Frueix d'aquest petit moment de plaer

que tot s'ho val, abandonant la mà

sobre un pit que sospira, adormit,

la cara en la tofa flonja dels cabells.

¿Serà així, la mort?

¿Benvinguda com aquesta son que et pren,

dolcíssima, sense retrets ni greuges,

agraint només els dons incommensurables de la vida?

¿Serà així que, en el camí de la fosca,

anirem a l'encontre de la llum?

Comentari: "A L'edat d'or Parcerisas, subjecte narrador, ens lliura unes reflexions morals de primer ordre sobre la vida i la realitat que ens envolta, des de la perspectiva dels quaranta anys. En una entrevista l'autor ens ho resumeix: "El poeta encara pot parlar a favor de la felicitat, però ha de dur un màxim d'exigència a la seva obra, ha d'aprofundir en la seva experiència del món, i ha d'aprofundir en els recursos de la llengua i de l'estil. Cap obra d'art no existeix si no és en virtut d'allò que materialment és i, per tant, només en la riquesa, en la complexitat, en l'humor o en la intel·ligència del poema, és a dir, de la seva construcció formal, podrem trobar aquesta comprensió autèntica que dóna sentit al món." L'ingenu "art com a comunicació" dels seus primers llibres ha donat pas a l'art com a rigor i passió, les dues característiques de la gran poesia del Mediterrani, de la poesia d'un Montale, un Vinyoli, un Kavafis, un Pessoa o un Cernuda." (D. Sam Abrams. Fragment del "Pròleg" a Triomf del present. Barcelona: Columna, 1991).

Els seus temes principals d’inspiració són: la joventut, el mar, els cossos, l’estiu. Una llum mediterrània i un to d’un classicisme intemporal, culta i elegant. El llibre segueix tenint actualitat. Representa l'assoliment de la maduresa artística i l'adopció d'una veu poètica característica dins la tendència del realisme líric. De fet, aquest llibre ha estat considerat un autèntic manifest de poesia de 1'experiencia moral, ja que, a partir de l’al·lusió al que s'ha estat abans, al que s'ha perdut, al que s'ha aconseguit i a l’esforç de perseverar en el que s'és i es pensa, representa l'emoció d'assolir tant la maduresa física —els quaranta anys— com la moral. Malgrat això i algun poemes destacats el llibre en el seu conjunt no m’ha captivat. I la poesia és això, o t’arriba o no t’arriba. No existeixen els termes mitjans.

BIBLIOGRAFIA

Jordi Llavina, Los espléndidos 40 años de ‘L’edat d’or’ de Francesc Parcerisas, La Vanguardia, 09/09/2023.

Anna Molla Selles, L'edat d'or. Francesc Parcerisas, UNED, 2005.

Francesc Parcerisas, L’edat d’Or, Quaderns Crema, Barcelona, 2000 (3a. edició).

Enric Umbert-Rexach, L’edat d’Or, un llibre sense data de caducitat, Quadern de les idees, nº 229.