Luis Eduardo Aute (1943-2020)
Ya tuvo un susto
importante el 8 de agosto de 2016 cuando el artista sufre un infarto tras
regresar a Madrid después de un concierto en Huelva. El infarto lo llevó a un
estado de coma y a ser operado en el Hospital Gregorio Marañón, pero
afortunadamente logró recuperarse, no sin secuelas importantes que le
impidieron asistir a un homenaje
en el WiZink Center madrileño que le hicieron sus
amigos músicos el 10 de diciembre de 2018.
Recuerdo el magnífico espectáculo
que nos ofreció en el Paraninfo y los jardines de la UIMP de Santander el 11 de
agosto de 2011 junto a la soprano Pilar
Jurado que lo acompañó en la canción Atenas en llamas (2010).
Aute antes de ser
conocido como cantautor sintió una gran afición por el cine y la pintura, al
igual que la escritura, que eran sus grandes pasiones, destacando también en
estos campos.
Para mí Aute tuvo mucha
importancia a nivel musical y sentimental. Sus canciones más emblemáticas me
las cantaba mi amigo Aurelio Hidalgo Montoya (1957-2014) con su guitarra, su
armónica y una voz profunda y melancólica ocasionada por la nostalgia del amor
perdido. Sobre todo cuando decía aquello de: “de alguna manera tendré que
olvidarte” se te hacía un nudo en la garganta. Junto a Felipe García Molina (1957-2004), los tres de Olesa e
inseparables (sólo la muerte pudo inmiscuirse entre nosotros). Nos conocimos a raíz de nuestros
respectivos divorcios que, por esas casualidades de la vida, tuvieron lugar para
los tres el año 1994.
Ha mort LUIS EDUARDO AUTE, un dels cantautors que formen part de la meva banda sonora vital. Veu de vàries generacions que simbolitzà com pocs la vida íntima i que deixa una gran petjada que romandrà viva per sempre en el record de tants com el vàrem seguir i admirar.
ResponderEliminarUn artista complet que posseïa altres vessants artístiques com la de poeta, pintor, escultor i cineasta; no en faré una àmplia referència perquè aleshores l'escrit fora massa extens. Tan sols esmentaré que L.E. Aute va exposar per primera vegada l'any 1960 a la Galeria Alcón de Madrid, on ja mostrava un estil figuratiu amb gran influència del fauvisme i cubisme. Les seves obres han estat exposades a la Bienal de París, la de Sao Paulo o ARCO. El 1974 va ser guardonat amb el primer premi de pintura de la Mostra Fondazione Michetti, a Itàlia, etc.
En el decurs dels anys seixanta va formar part de grups com "Los Sonor" o "Los Tigres", abans de viatjar a París, on va entrar en contacte amb la música de Georges Brassens i Jacques Brel, que trobarem presents en futures composicions. També va viatjar al Brasil, on va descobrir els cantautors dels EE.UU., Bob Dylan i Joan Baez.
Amb el temps, però, l'èxit dels seus temes en veus alienes van pressionar-lo novament perquè L.E. Aute tornés a enregistrar les seves pròpies composicions, aleshores amb la discogràfica Ariola. Ell, però, va posar-ne una condició que era la de gaudir de llibertat creativa, acord que va mantenir-se al llarg de tota la seva carrera.
La seva sensibilitat artística i la sensualitat de les seves lletres varen ser un dels elements més destacats en la seva música, les quals no estaven exemptes de crítica social, i que ha estat valorada per públics de diferents generacions.
Així doncs, l'any 1973 va publicar "RITO" on apareixerien temes que es convertirien en clàssics de la seva trajectòria com "Dentro", "De alguna manera", "Las cuatro y diez" i que havia fet famoses la intèrpret Rosa León.
La cançó "Al Alba" ha estat una de les més populars; va ser inspirada pels afusellaments del franquisme l'any 1975, cosa que potser no és sabuda per tothom.
En la dècada de finals dels seixanta i inici dels setanta van prodigar-se molts cantautors consagrats, tant catalans com espanyols, que realitzaven concerts en directe. En Aute, volia en principi mantenir-se lluny dels escenaris, per sort del públic va acabar cedint i feia concerts arreu.
L'any 1983 va ser enregistrat en directe l'àlbum "Entre Amigos" al Teatro Salamanca de Madrid, que va comptar amb els convidats: Silvio Rodríguez, Pablo Milanés, Joan Manuel Serrat i Teddy Bautista. Va ser tan gran l'èxit obtingut que li varen atorgar el Premio Nacional del Disco, la qual cosa li va obrir el mercat de l'Amèrica Llatina.
De tota la seva àmplia discografia que va publicar, destacaré sis àlbums, el qual no m'ha estat gens fàcil, però m'ha animat pensar que potser algú vol conèixer la seva obra, i serà interessant fer-ne una selecció.
Un d'ells l'àlbum "RITO" del 1973 i del que ja he assenyalat algunes cançons de l'àlbum.
Àlbum "ESPUMA" 1974 Cançons "ANDA". "DE ESPUMA". "SOLO EN TU CUERPO"
Àlbum "ALBANTA" 1978 " "AL ALBA" "ALBANTA" "A POR EL MAR"
Àlbum "CUERPO A CUERPO" 1984 "CINE, CINE" "DOS O TRES SEGUNDOS" "UNA DE DOS"
Àlbum "SEGUNDOS FUERA" 1989 "LA BELLEZA" "TODO ES MENTIRA" "SEGUNDOS FUERA"
Àlbum "ALEVOSÍA" 1995 "ALEVOSÍA" "MOJÁNDOLO TODO" "IMÁN DE MUJER"
Odile Laguarda i Panadès
5 d'abril de 2020
Tot i que feia molt temps que sabiem que no estava gaire bé de salud, arrel de l’infart que va patir el 2016, la notícia de la seva ens ha agafat per sorpresa. No faré cap resum de la seva vida ni de les seves cançons, l’Odile ho ha fet perfectament, només dir-vos que aquests dies només tinc al cap “De alguna manera”.
ResponderEliminarJo com molts altres també vaig tenir una època que em va enganxar molt, el vaig veure actuar en directe almenys un parell de vegades. Una va ser al poble espanyol de Barcelona i hi vaig quedar amb una noia que no coneixía, teníem una amiga en comú i a totes dues ens agradava l’Aute i ella ens va posar en contacte. Vam quedar en un lloc concret i per reconeixens jo havia de buscar una noia molt alta i ella el contrari. Ens vam trobar de seguida. Haig de dir que encara mantenim la nostra amistat. L’altre va ser amb l’Odile al palau Sant Jordi.
També tinc una anècdota de fa molts anys. Un company de feina tenia un amic que s’encarregava del càtering de l’exposició de pintura que inaugurava l’Aute en una galeria del barri del Born i em va dir si hi volia anar. Hi vam anar amb una amiga que també li agradava l’Aute i ens ho vam passar molt bé, tenir-lo tant aprop va ser al·lucinant. Recordo que també hi havia en Serrat i més gent d’aquest mundillo. Si fos ara segur que ens hauríem fet una foto de record però en aquella època no ens en fèiem.
El trobaré a faltar però sempre ens quedaran les seves cançons, les seves lletres tant meravelloses i la seva veu tant sensual.
Maite Fàbregas
7 d’abril de 2020
Ho confirmo, jo sóc la noia alta, ara pot ser no tan noia, però continuo essent alta. Amb la Maite des d'akell dia sempre hi ha hagut un cert feeling. La Maite és més baixeta, però una gran persona. Una abraçada Maite!!
Eliminar