(L452) Cosmètica de l'enemic (2001)

Amélie Nothomb, Cosmètica de l’enemic (2001)

Segona novel.la que us porto d’aquesta autora belga en llengua francesa. L’Amélie Nothomb (Brussel·les, 1967) ens va sorprendre amb la seva original Estupor i tremolors (1999) que tracta sobre la seva experiència amb la cultura japonesa. El seu pare va ser ambaixador belga al Japó i ella es va educar, una temporada, en aquell univers.

Argument: En Jérôme Angust es troba en un aeroport. El seu vol s’ha retardat. Mentrestant intenta llegir quan se li acosta un pesat a donar-li conversa. Es presenta com a Textor Tesel i com el Jérôme no li vol parlar li comença a explicar l’origen del seu nom i d’on prové. Té orígens holandesos, els seus pares van morir quan ell tenia quatre anys. Diu que als vuit anys va matar a un company de classe al que odiava. Tot per mitja d’un pregaria davant Déu. Això no el va fer més popular.

Textor, malgrat que no creu en Déu, si creu en un enemic interior que destrueix tot allò que val la pena i treu a la llum la teva baixesa. Intenta sostreure al Jérôme sobre la seva dona, li diu que si encara l’estima que fa deixant-la sola.

Textor li explica com va conèixer a una noia preciosa al cementiri de Montmartre. No la deixa sortir i la viola al arribar la nit entre la gespa. Diu que es va enamorar d’ella. No la torna a veure mai més. No es penedeix d’aquesta violació. No té amics ni ningú qui li faci companyia. En Jérôme li diu que aquesta falta d’empatia es pròpia de persones a qui no se’ls va estima de petits. Textor reconeix que podria ser veritat. No se’n recorda dels seus pares que es van suïcidat penjants quan ell tenia quatre anys. “Ningú que estimi al seu fill es suïcida”, diu el Textor.

Però encara li queda explicar la segona mort que va causar, la més impressionant i sorprenent i que a més té a veure amb el Jérôme...

Comentari: Una novel·leta curta o nouvelle de no més de noranta pàgines que es deixa llegir molt agradablement i que al estar composada pel diàleg de dos personatges es podria representar perfectament com a obra de teatre (S’ha representat com a tal). Té la força i l’interès suficient perquè aquest tour de force a dues veus tingués un èxit considerable.

L’Amélie Nouthomb escriu cada any una novel·la curta que esdevé una tècnica comercial de màrqueting molt intel·ligent per poder viure de l’escriptura. Els lectors d’avui en dia, envoltats de tants estímuls i preocupacions, incapaços de concentrar-se en una lectura exigent, li agraeixen. A mi m’ha semblat un agradable aperitiu, en volia més.

Si us ha agradat la seva lectura també us recomano Ni d’Eva ni d’Adam (2007) i Le Sabotage amoureux (1993), aquesta última no traduïda al català.