(G205) Restaurant Saó (Barcelona)

Restaurant Saó (Barcelona)

Segona trobada dels tres amics de la UPC, Maite, Miguel Ángel i jo mateix per passar una tarda agradable dinant en un lloc recomanant pel Miguel Ángel i que ha resultat tot un encert. Es tracta del Restaurant Saó, Carrer de Cesare Cantú, 2, 08023 Barcelona. El restaurant està ubicat al barri de Penitents, en una zona de cases baixes, l’espai és ampli i confortable, molt íntim.

El xef es diu Juanen Benavent. Després d’un recorregut professional per diverses cuines de reconeguts restaurants catalans i valencians i amb l’empenta conferida per una estrella Michelin atorgat com a cap de cuina al restaurant Goust a París, decideix tornar als orígens i obrir el seu propi espai on seguir creant amb productes de la terra i oferint un bon servei, i sobretot fent saó (fer coses bones).

Vàrem triar un Menú degustació mitjà format per 6 aperitius, 2 entrants, carn, peix, i 2 postres. Comencem: Xip de cansalada i pa d’arròs negre amb all i oli (foto), curiosos i divertits. Mousse de blat de moro amb coriandre (foto), servits en uns recipients en forma d’ous i dins d’una ouera. Ensalada russa de porros (foto), correcta. Bunyols farcits de ceps (foto), molt bons. La seva versió de l’escudella catalana (foto). Bona i original.





Els entrants: Verat marinat amb advocat, dos tipus d’algues i mostassa (foto), plat molt aconseguit i gustatiu, on destaquen els sabors sàpids i iodats. Ravioli amb escarxofa (foto), ens van donar l’opció d’afegir trufa per sobre amb un petit suplement (Vous êtes une petite méchant!) i és clar, vàrem caure a quatre potes. El plat bo, això sí.


Els segons un de peix i l’altre de carn. Lluç a la papillota (sense foto), plat molt fi. Bikini de xai amb col fermentada (foto), molt remarcable.

Les postres una digestiva i refrescant infusió freda de pinya, cardamom i menta (foto). El principal un Adequat (pa de pessic) amb merengue, taronja, mousse de xocolata blanca i cruixent de mel (foto), postres molt valencians on l’àcid de la taronja s’equilibra amb la dolçor de la xocolata i viceversa.


Como a begudes aigua Mineral i un vi francès que ens va agradar molt. Le Capitaine Lilliam 2017 (foto) del Domaine d’Escapat. Languedoc-Roussillon, Minervois. Languedoc-Rosellón se s’estén al llarg de la costa sud francesa de la Mediterrània, des de la Provença fins a la frontera espanyola als Pirineus. El vi és una barreja de 70% Cinsault, 20% Carignan, 10% Alicante Bouschet. Aquí el raïm Carignan brilla amb els seus matisos picants, el seu sabor dens, amb gust a mores, a fruita negra, amb un tanins suaus en el paladar i l’encantador aroma de caixa de puros. Ens ha sorprès gratament però no és un vi fàcil de trobar en botiga.

El pa artesà de massa mare i llavors, acompanyat de mantega salada, (foto) molt bo. Per acabar vam prendre un cafè sol amb el seus petits fours (foto), bons. Una vetllada molt agradable i un restaurant molt recomanable per tornar-hi d’aquí un temps. Pels voltants del restaurant l’amic Miguel Ángel ens va ensenyar la casa o va viure el poeta Rubèn Darío durant l’any 1914. Tota una descoberta.

Ofereixen tres menús 23/38/55 euros per persona IVA inclòs, més begudes, més extres. Data de la visita 17 de desembre de 2020.

PUNTUACIÓ: 7-7,5

Comentarios

  1. Hola Tomàs,

    Primer de tot agrair-te el comentari dons a part d’assaborir els plats estàs pendent de fer la foto, memoritzar els ingredients, sabors, sensacions etc.

    El meu record del dinar a part del menú, vam tastar algun plat realment original i bo, com el mousse de blat de moro presentat en una ouera, el raviolis de carxofa amb l’afegit de la tòfona o el biquini de xai i el vi que també ens va agradar molt, el va escollir el Miquel Àngel que n’és un gran expert, és la bona companyia, passar una estona amb uns bons amics amb una conversa interessant, és el millor record que queda per sempre.

    Una abraçada amics. Repetirem!

    Maite Fàbregas
    Torelló

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

(L56) Las afinidades electivas (1809)

(L111) El mundo de ayer. Memorias de un europeo (1942)

Manuel Vilas, El autor y su obra: La literatura y la vida (2019)