(L520) El carreter (1921)

Selma Lagerlöf, El carreter (1921)

L’autora sueca Selma Lagerlöf (1858-1940) fou una escriptora guardonada amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1909. Esdevingué la primera dona guardonada en aquesta categoria.

Argument: Edit, la germaneta dels pobres, s’està morint de tisi. “Quan va comprendre que ho hi havia cap esperança es va traslladar a casa de la seva mare, que vivia en una caseta de la seva propietat als afores de la ciutat. Ara feia llit en una cambreta esquifida, la mateixa on havia viscut la infantesa i la joventut, i hi esperava la mort”.

“La mare seia a la vora del llit, afligida i angoixada, però estava tan atrafegada procurant a la seva filla les atencions i les cures que requeria, que no tenia ni un moment de respir per plorar. Una germaneta del pobres que havia estat companya de feina de la malalta plorava en silenci als peus del llit, sense desviar del rostre de la moribunda la seva mirada, plena a vesar d’un amor immens, i quan les llàgrimes li enterbolien la vista, se les eixugava amb un gest brusc”.

El mateix darrer dia de l’any tres homes estan bevent cervesa. El més jove porta la veu cantant i els explica una història de por. “Tenia un amic que venia de bona família. Havia estudiat a la universitat, a Uppsala, o sigui que sabia bastant més que nosaltres, ja us ho podeu imaginar. ¿I sabeu què, companys? L’home aguantava sobri i quiet tota la nit de Cap d’Any només perquè no volia ficar-se en cap baralla ni patir cap desgràcia o accident per tal d’evitar morir-se aquell dia. Tant li feia quin dia es moriria, sempre que no li passés res letal la nit de Cap d’Any, perquè es pensava que, en el cas que fos així, l’obligarien a menar el carro de la Mort”. 

“Estic segur, companys, que alguna vegada deveu haver vist un dibuix de la Mort, i us deveu haver fixat que en general la Mort va a peu. Però és que aquesta no és la Mort pròpiament, sinó el seu carreter”. (...) “Però ara pareu bé l’orella, companys, perquè heus aquí el més extraordinari d’aquesta història: resulta que, encara que el carro i el cavall que ronden a totes hores fent aquesta feina, són els mateixos, el carreter no és sempre el mateix, sinó l’últim mort de l’any, aquell que exhala el darrer sospir just quan toquen les dotze de la nit de Cap d’Any; aquest és el que està predestinat a ser el carreter de la Mort. El seu cadàver és enterrat com el de la resta de difunts, però el seu espectre cal que es posi la capa, agafi la dalla i vagi passant per les cases on hi ha un moribund, i així durant tot un any sencer, fins que en quedi alliberat el Cap d’Any següent”.

Comentari: aquesta escriptora sueca va tenir molta fama pel llibre juvenil El meravellós viatge de Nils Holgersson a través de Suècia (1906-1907). Compateixo la opinió del periodista i escriptor Joan Guasp quan diu: “Aquest relat, el podríem situar en un grup format per ‘El petit príncep’ i ‘Alícia’: tots tres són narracions màgiques escrites per a lectors joves la lectura dels quals també fascina els adults. Els adults amb ànima d’infant. Són narracions que, llegides a una edat juvenil, tornem a llegir una vegada i una altra quan ens anem fent grans i vells”.

El carreter es un relat d’aquells que els anglesos anomenen short novel. Està molt ben escrit i també la traducció del suec al català de la Carolina Moreno Tena és magnífica, al meu parer i al de la professora Teresa Aiguadé. En poc més de cent pàgines condensa una llegenda esgarrifosa dels països escandinaus que succeeix la nit de Cap d’Any.

La narració té un missatge final: “Podem canviar una vida torta, ni que sigui a l’últim minut de la vida, ens ve a dir Selma Lagerlöf en la seva bella narració que transcorre entre els dos móns. Podem rectificar. Ens podem redimir”. Cal situar el plantejament del relat de Selma Lagerlöf dins del món cultural del cristianisme protestant de la Europa del Nord.

BIBLIOGRAFIA

Tereixa Constenla, La Nobel que salvó del nazismo a otra Nobel, El País, 14/12/2017.

Teresa Costa-Gramunt, El carreter de Selma Lagerlöf, Núvol, 17/03/2017.

Selma Lagerlöf, El carreter, Adesiara, Martorell, 2017. (Fragments p. 5, 18 i 20).