XVII Sopar del Club de Lectura de la Biblioteca d’Olesa.

XVII Sopar del Club de Lectura de la Biblioteca d’Olesa.

Un any després de l’últim sopar ens hem retrobat els membres del Club, antic i nous. Encara hi quedem tres dels membres fundadors (el Martí, l’Elvira i jo mateix), que no l’hem abandonat des de que va començar a funcionar l’any 2004. Vull destacar les dues noves incorporacions: la Silvia qui, malauradament, no va poder assistir per malaltia i la Vane, qui malgrat haver de corregir exàmens ens va acompanyar tot el sopar.

El canvi de gestió del restaurant Baldiri que ara l’ha convertit en L’Omnívor, al Passatge de la Font de Can Solé, 6, i la bona experiència que van tenir alguns membres del Club, ens va animar a provar-ho i la veritat és que els petits tastets van ser d’allò més bo. El sopar va ser a la terrassa, i degut a la calor vàrem trigar una bona estona a refrescar-nos.

Dels plats per compartir en podem destacar: les patates braves, els músculs perfumats, el tàrtar del perol, els moniatos, els bastons d’albergínia, els baos farcits de calamar, i per sobre d’ells el fantàstic costellam de porc a la brasa, tant melós que es desfeia al tallar-lo.

El vi una barreja de Viogner i Chardonnay, Montrodó Blanc 2020. de la població de Sant Martí Vell al Gironés. Es un vi correcte que no destaca. Es podia beure que ja és dir molt.

De postres Pa amb xocolata, amb oli i sal. Molt bo. El pastis de pastanaga, massa sec. El pastis de formatge, ni fu ni fa. Però el millor de tots va ser la pinya a la brasa amb gelat. La Sole ens va descobrir que era de llauna! Tant esperar per això!

Es va parlar poc de literatura i bastant de clima, ciència y religió, de l’univers, del big bang, i de què els científics són els únics que ho reconeixen quan s’equivoquen. No sé com la Mode va poder córrer la cursa que tenia al dia següent després del que es va beure i menjar.

La velada va ser molt agradable i divertida, segurament si no ens ho passessin tant bé junts no haguéssim durat tant de temps. Les “Miguelades” de la nit van ser sublims i si no que li preguntin a la Maria Rosa que no parava de riure.

Data de la trobada, 17 de juny de 2022.

Comentarios

Entradas populares de este blog

(L56) Las afinidades electivas (1809)

(L111) El mundo de ayer. Memorias de un europeo (1942)

Manuel Vilas, El autor y su obra: La literatura y la vida (2019)