(L602) Hamnet (2020)

Maggie O’Farrell, Hamnet (2020)

Els Clubs de Lectura tenen, entre d’altres coses, la gràcia que ens acosten a llibres que per la nostra pròpia elecció no llegiríem. Aquest és el cas de la Maggie O’Farrell (Irlanda del Nord, 1972) i la seva novel·la Hamnet, que faula sobre la vida d’un fill mort del William Shakespeare, i que es creu que aquella mort el va influenciar en la escriptura de Hamlet (1601).

Argument: el petit Hamnet viu al costat dels seus avís, que tenen un taller de guants, amb la seva mare i dues germanes. El seu pare es lluny a Londres. El noi és ràpid de cap i va bé a l’escola encara que li falta parar atenció. Es despista sovint.

Assistim a la violència del seu avi vers a ell. A la malaltia de la seva germana bessona que es diu Judith. La seva mare, l’Agnes, cuida un rusc d’abelles situat a un kilòmetre i mig de casa seva. La Judit es posa malalta i el Hamnet davant l’absència dels adults als que no troba surt al carrer a la recerca d’ajuda.

L’acció s’endarrereix quinze anys. Un instructor de llatí recorda les pallisses que li propinava el seu pare, adober de professió, mentre dóna classe de gramàtica a filles de camperols. Troba una noia que té un ocell ensinistrat i que és la fillastra de la mestressa. Encuriosit, vol que li ensenyi l’ocell. És un rapinyaire, concretament un xoriguer. La noia li somriu per primera vegada. Es diu Agnes i a partir d’ara se’ns explica la seva infantesa, com va quedar orfe i com el seu pare es va tornar a casar.

El Hamnet sap que la seva mare té un do, cura a les persones, i que ho farà amb la Judit. Se’ns presenta la germana gran que es diu Susanna i enyora al seu pare qui sempre està absent.

Estem a la primavera de 1583. Sembla ser que l’Agnes ha triat al col·legial encara que no és ni tant sols major d’edat. L’Agnes s’ha quedat embarassada i la seva madrastra i el pare del noi són els qui decidiran el seu futur... Quinze anys desprès la filla de l’Agnes i germana del Hamnet es posa malalta. La mare creu que pot ser la pesta.

Comentari: M’ha costat entrar en la història, però, un cop avançada la lectura, reconec plenament el mèrit de Maggie O’Farrell i el prodigi de la seva escriptura. Es tracta d’una novel·la que requereix paciència, però que recompensa el lector amb una gran intensitat emocional i literària. Hi ha un parell de capítols realment brillants que destaquen per sobre de la resta.

Un d’aquests és el que relata el recorregut de la pesta fins a arribar a Warwickshire, a Anglaterra, durant l’estiu de 1596 (pàgines 166-179). Aquest fragment està narrat gairebé com si fos un viatge tràgic i inevitable, i transmet una sensació d’angoixa creixent que anticipa la desgràcia final. L’altre capítol especialment colpidor és aquell en què es descriu la mort del jove Hamnet —no és cap espòiler, ja que el lector ho sap des del començament de l’obra— (pàgines 245-246). La contenció narrativa i la delicadesa amb què l’autora tracta aquest moment fan que sigui especialment emotiu.

Hamnet ha estat considerada per diversos diaris, com El País o el diari Ara, una de les millors novel·les de l’any 2021. Tot i ser una obra de ficció, està inspirada en la curta vida del fill de William Shakespeare, un nen que va morir a Stratford-upon-Avon. Se sap que el seu enterrament està documentat, però no la causa exacta de la seva mort. Davant d’aquest buit històric, O’Farrell construeix una història imaginativa i versemblant que posa en primer pla la figura de la mare, Agnes, i la seva vida domèstica, sovint oblidada per la història oficial.

L’autora també revisa la relació matrimonial entre William Shakespeare i Agnes Hathaway. Es van casar quan ell tenia divuit anys i ella vint-i-sis, fet que ha alimentat especulacions sobre una possible infelicitat conjugal. Aquesta sospita s’ha basat sovint en la famosa frase del testament de Shakespeare: “Li deixo el meu segon millor llit”. Tanmateix, també hi ha qui defensa que el matrimoni va ser feliç, com suggereix la reinterpretació literària d’O’Farrell i l’existència d’obres atribuïdes a Shakespeare que exalten la figura de l’esposa.

Finalment, cal destacar la magnífica traducció al català, amb una gran riquesa lèxica i l’ús de paraules mig oblidades com encaterinat, esquitllentes, delerós, truc, nyanyo, llúpies, eixamenar, gavarrons, màrfega, pòtol, fetillera, esfilagarsat, patrip-patrap, circells, gasòfia, bresques, esberlada, esgarips o peülles, entre moltes altres. És una feina excel·lent que contribueix decisivament a fer de la novel·la un autèntic plaer de lectura.

BIBLIOGRAFIA

Sebastià Bennasar, Maggie O’Farrell i el gran misteri del fill mort de William Shakespeare, Vila Web, 25/03/2021.

Maggie O’Farrell, Hamnet, L’Altre Editorial, Barcelona, 2021 (6à. edició).

Patricia García Santos, «Hamnet», de Maggie O’Farrell: un estudio crítico-biográfico de la obra de William Shakespeare, “Hamlet”», Esferas Literarias, núm. 6 (2023), pp. 85-102.

Marta Sanz, La vida detrás de la literatura, Babelia, El País, 06/03/2021.