(L602) Hamnet (2020)

Maggie O’Farrell, Hamnet (2020)

Els Clubs de Lectura tenen, entre d’altres coses, la gràcia que ens acosten a llibres que per la nostra pròpia elecció no llegiríem. Aquest és el cas de la Maggie O’Farrell (Irlanda del Nord, 1972) i la seva novel·la Hamnet, que faula sobre la vida d’un fill mort del William Shakespeare, i que es creu que aquella mort el va influenciar en la escriptura de Hamlet (1601).

Argument: el petit Hamnet viu al costat dels seus avís, que tenen un taller de guants, amb la seva mare i dues germanes. El seu pare es lluny a Londres. El noi és ràpid de cap i va bé a l’escola encara que li falta parar atenció. Es despista sovint.

Assistim a la violència del seu avi vers a ell. A la malaltia de la seva germana bessona que es diu Judith. La seva mare, l’Agnes, cuida un rusc d’abelles situat a un kilòmetre i mig de casa seva. La Judit es posa malalta i el Hamnet davant l’absència dels adults als que no troba surt al carrer a la recerca d’ajuda.

L’acció s’endarrereix quinze anys. Un instructor de llatí recorda les pallisses que li propinava el seu pare, adober de professió, mentre dóna classe de gramàtica a filles de camperols. Troba una noia que té un ocell ensinistrat i que és la fillastra de la mestressa. Encuriosit, vol que li ensenyi l’ocell. És un rapinyaire, concretament un xoriguer. La noia li somriu per primera vegada. Es diu Agnes i a partir d’ara se’ns explica la seva infantesa, com va quedar orfe i com el seu pare es va tornar a casar.

El Hamnet sap que la seva mare té un do, cura a les persones, i que ho farà amb la Judit. Se’ns presenta la germana gran que es diu Susanna i enyora al seu pare qui sempre està absent.

Estem a la primavera de 1583. Sembla ser que l’Agnes ha triat al col·legial encara que no és ni tant sols major d’edat. L’Agnes s’ha quedat embarassada i la seva madrastra i el pare del noi són els qui decidiran el seu futur... Quinze anys desprès la filla de l’Agnes i germana del Hamnet es posa malalta. La mare creu que pot ser la pesta.

Comentari: m’ha costat entrar-hi a la història però desprès reconec el mèrit de la Maggie O’Farrell i el prodigi de la seva escriptura on hi ha un parell de capítols realment brillants. Són el que ens relata el camí que fa la pesta fins arribar a Warwickshire, Anglaterra, l’estiu del 1596 (pàgines 166-179). O el capítol on descriu la mort del jove Hamnet ‒no faig espoiler ja que ho sabem des del començament de l’obra‒ (pàgines 245-246).

Ha sigut considerada per varis diaris, com per exemple El País o el diari Ara, com a una de les millors novel·les de l’any 2021. Encara que és una obra de ficció, està inspirada en la curta vida d’un nen que va morir a Stratford. Finalment no se sap de què va morir Hamnet Shakespeare; l’enterrament està documentat, però no la causa de la mort. L’autora col·loca en primer pla a la seva mare, Agnes, la dona del gran escriptor William Shakespeare i la seva vida domèstica.

Es van casar quan ell tenia divuit anys i ella vint-i-sis. S’ha pensat que la vida conjugal de Shakespeare no era feliç amb l’Anne (Agnes) Hathaway. Aquesta sospita es deu a una famosa frase que va deixar escrita al seu testament: “Li deixo el meu segon millor llit”. Però també hi ha qui pensa que sí que ho va ser perquè li va dedicar un sonet titulat The World's Wife (L’esposa del món).

A destacar la traducció al català, la riquesa en la utilització de paraules mig oblidades com: encaterinat, esquitllentes, delerós, truc, nyanyo, llúpies, eixamenar, gavarrons, màrfega, pòtol, fetillera, esfilagarsat, patrip-patrap, circells, gasòfia, bresques, esberlada, esgarips, peülles, etc. Una molt bona feina que fa que sigui tot un plaer la seva lectura.

BIBLIOGRAFIA

Sebastià Bennasar, Maggie O’Farrell i el gran misteri del fill mort de William Shakespeare, Vila Web, 25/03/2021.

Maggie O’Farrell, Hamnet, L’Altre Editorial, Barcelona, 2021 (6à. edició).

Marta Sanz, La vida detrás de la literatura, Babelia, El País, 06/03/2021.

Comentarios

  1. La acabo de leer, Tomás. Es una novela preciosa. Y, como tú dices, su lectura es un placer.
    Adelaida

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

(L56) Las afinidades electivas (1809)

(L111) El mundo de ayer. Memorias de un europeo (1942)

Manuel Vilas, El autor y su obra: La literatura y la vida (2019)