(L619) Quartet de tardor (1977)

Barbara Pym, Quartet de tardor (1977)

Torno a portar-vos a aquesta escriptora anglesa transcorreguts deu anys des de l’últim comentari al blog. De Barbara Pym (1913-1980) va ser la manca de traduccions al castellà i al català el que em va aturar la lectura de les seves novel·les. Avui us porto una de les seves obres més aconseguides i famoses, que trobo a la mateixa alçada de Dones excel·lents (1952).

Argument: dos homes, l’Edwin i el Norman i dues dones, la Letty i la Marcia, treballant plegats en una oficina. Tots fan més de seixanta anys, estan propers a la jubilació i viuen al barri de Camden. Dels quatre només la Letty anava a la biblioteca per plaer. És una dona soltera, independent i d’edat. Era l’única que sortia de l’oficina per a anar a dinar. “Quatre persones a punt de jubilar-se, cadascuna vivint sola i sense cap parent proper: això som nosaltres”. S’aproxima el Mothering Sunday però resulta que cap d’ells té la mare viva.

“Es va obrir la porta i va entrar a l’oficina una noia negra, provocadora, descarada i desbordant salut. (...) Els quatre eren conscients de com els veia ella: l’Edwin, gros i calb amb la cara rosada, en Norman, petit i nerviüt amb els cabells hirsuts grisos, la Marcia amb el seu aspecte general estrany, i la Letty, pleneta i descolorida, una noia típica de poble però que s’esforçava a anar ben vestida”.

“Era possible que, en el passat, tant la Letty com la Marcia haguessin estimat i sigut estimades, però aquell sentiment que ara haurien pogut dirigir cap al marit, l’amant, el fill o fins i tot el net, no trobava cap sortida natural; no compartien la vida amb cap gat, cap gos o ni tan sols cap ocell, i ni l’Edwin ni en Norman els havien inspirat amor”.

El Norman té un cunyat vidu de la seva germana a qui visita a l’hospital on l’han operat d’un ulcera duodenal. No tenen gaire coses a dir-se. L’Edwin es vidu, té una filla i dos nets, i freqüenta la parròquia del pare G on assisteix a l’ofici cantat al que només hi assisteixen set persones. Sabem que viu a una habitació de lloguer. La Letty “topava sovint amb recordatoris de la seva mortalitat, o per dir-ho menys poèticament, dels diferents estadis cap a la mort”. Viu en una casa que pertany a una dona gran que acollia dues dones més com ella. La Marcia s’havia sotmès feia poc a una operació greu, li han extirpat un pit, pateix càncer (com l’autora). Viu a una casa aparellada que té una mica deixada.

Comentari: les sis novel·les de Barbara Pym, publicades entre 1950 i 1961, van donar un retrat incomparable d’un sector petit de la classe mitjana de l’Anglaterra de postguerra. Té un ull i una oïda irrepetibles per copsar els petits matisos d’intensitat i profunditat de la comèdia de la vida quotidiana.

Com diu el crític D. Sam Abrams “Els elogis-retrets giren al voltant de cinc asseveracions reiterades de manera insistent. La primera és la falta d’evolució de la seva obra, que els uns celebren com a mostra de la seva coherència i fermesa, i els altres com a senyal inequívoc del seu tancament intel·lectual i artístic davant de la realitat que l’envoltava. La segona és que sempre va fer «comèdia de costums», pels uns perquè seguia les passes de la seva il·lustre predecessora Jane Austen, i pels altres perquè era molt limitada de recursos com a creadora. La tercera és que era anacrònica, pels uns perquè defensava aferrissadament l’Anglaterra profunda i tradicional i pels altres perquè estava ancorada al passat i totalment passada de moda. La quarta és que es tracta d’una autora massa localista, pels uns perquè era l’encarnació de la lleialtat i fidelitat al seu país i no es deixava seduir per les modes estrangeres, mentre que pels altres tenia una visió massa restringida de la realitat i del món on vivia. I, finalment, la cinquena és que tenia poca substància i fondària, que pels uns significava que era una lectura ideal per passar una bona estona i pels altres que era superficial del tot”.

La novel.la explica la sobtada i brutal transformació de la societat anglesa de la seva època, dels anys seixanta i setanta del segle passat. A més de tenir una gamma temàtica molt variada: la invisibilitat, la marginalització, l’aïllament, les barreres socials, el racisme, la solitud, la incertesa, l’envelliment, la malaltia, la mort, la pèrdua, la manca d’amor, les emocions, l’amistat, la bondat, la generositat, les il·lusions i desil·lusions, la incipient societat moderna del benestar, el món ‒sense massa sentit‒ del treball, les diferències econòmiques i de classe, etc.

Pym va marcar un abans i un desprès a força de centrar la seva atenció en una classe social, la preclasse mitjana, sistemàticament exclosa dels grans relats de la literatura anglosaxona. La novel.la anglesa sempre s’havia especialitzar en les vides més “interessants” de les elits i la classe treballadora.

Quartet de tardor tracta sobre la vida quotidiana de la classe mitja anglesa, Sense cap lluentor ni llustre. “Tot és una qüestió d’episodis de vida juxtaposats, com ara la feina, les hores de dinar, les vacances, les festes, la vida social, les situacions domèstiques, etc.”. També sobre l’arribada de la jubilació i la gran buidor que això representa en dos homes i dues dones solitaris, sense arrels familiars i pràcticament sense amics que no saben què fer amb la seva vida quan no treballaven.

BIBLIOGRAFÍA

María Aída Díaz Bild, La tradición realista en Barbara Pym, Epos: Revista de filología, ISSN 0213-201X, nº 9, 1993, págs. 455-474.

Javier Martín Parraga (editor), Mujer, memòria e identidad en la literatura en lengua inglesa, Editorial Comares, Granada, 2020.

Barbara Pym, Quartet de tardor, Editorial Les hores, Barcelona, 2021.