(G399) Restaurant La Sosenga (Barcelona).

Restaurant La Sosenga (Barcelona)

Com a continuació d’una visita a la Casa Vicens de Gaudí a Gràcia, i després de baixar cap al centre, ens vam apropar a dinar al petit i coquet restaurant La Sosenga, al carrer de n'Amargós, 1, a Ciutat Vella, 08002 Barcelona. Situat molt a prop dels Quatre Gats on havíem pres l’aperitiu.

És un restaurant de cuina catalana amb una mirada gastronòmica contemporània. Treballen amb criteris de sostenibilitat; utilitzen productes de temporada ecològics de petits productors tot valorant-ne la seva proximitat. Elaboren les receptes buscant reivindicar el producte i el territori amb l’afany de garantir la millor relació qualitat/preu.

Pren el nom d’una elaboració medieval del Llibre del Sent Soví. Es tracta d’un dels primers receptaris europeus i fou escrit en català al segle XIV. L’element principal de la sosenga és la seva base. La seva evolució ha esdevingut l’element principal de la cuina catalana de xup-xup: el sofregit, l’essència dels nostres guisats.

L’única opció que ens ofereixen és el menú que canvien cada mes. Comencem amb el Pa de Kilo amb olis catalans (foto). Pa de massa mare, olives d’empeltre de Batea i oli de la mateixa varietat que nosaltres coneixem bé, dons prové de la comarca del Matarranya a la Franja d’Aragó. Clotxa de bonítol, figaflor i pica-pica (foto). Cruixent i apetitós.

Pollastre amb llagostins de la Ràpita (foto). Del pollastre la cresta. Curiós sense més. Bleda-rave, all de bruixa, maduixes (foto). Plat que destaca pel seu sabor i originalitat en la combinació dels elements.

La Xefla de L’Hospitalet, flor de carbassó (foto) La flor farcida d’arròs. Molt bo. El Suquet que s’inspira en Ramon Cabau (foto). El peix era muxina. Quan dominava la cuina francesa i era el súmmum, aquest cuiner —ànima de l'enyorat Agut d'Avinyó— ja proposava una cuina de proximitat i de productes humils. Un bonic homenatge de La Sosenga a qui va ser un dels grans pioners del producte de mercat a Barcelona.

Sosenga de xai: galta, cervell, fetge (foto). Aquesta salsa combina estupendament amb el xai. Resulta fascinant tastar avui dia una picada i un rostit que evoquen directament els sabors d'aquell receptari del segle XIV, adaptats amb la finor de la cuina actual. Quants cervellets arrebossats he menjat de petit! Totes les mares de l’època es pensaven que aquesta menja ens faria més forts i, sobretot, més intel·ligents.

Arribem al prepostre: girul tofonat i el blau de la Xiquella (foto). Uns canuts farcits amb aquest formatge (els meus, amb avellana i pruna), entretinguts. I les postres principals: albercoc, mongetes, herbes i vinagre del Ganxet (foto). Molt aconseguit i diferent. El joc de l'acidesa del vinagre i la cremositat de la mongeta amb el dolç de la fruita funciona sorprenentment bé, tancant el menú de manera agosarada però lligada al territori.

El pa i l'oli ja els heu vist. Per beure, aigua mineral i una canya de cervesa Estrella Galícia. Per fer la sobretaula, què millor que un cafè sol, molt ben executat.

Preu del Menú: 38 € por persona, (begudes i cafè apart).

Data de la visita: 2 de juliol de 2026.

PUNTUACIÓ: 7