(L762) Viatge al país dels blancs (2019)

Ousman Umar, Viatge al país dels blancs (2019)

Avui us porto un llibre que és el testimoni del viatge que va emprendre l’Ousman Umar (Fiaso, 1998) cap a Europa, amb totes les seves vicissituds, moltes d’elles properes a la mort, en aquest desig d’arribar al país dels blancs.

Argument: l’Ousman ens explica la seva vida. La seva mare va morir en el part. El seu pare era el xaman dels Waha a la regió de Brong-Ahafo (Ghana).

“El meu poble està en un lloc remot dins Ghana, i Ghana està en un lloc remot respecte al País dels Blancs. Em van explicar que els blancs, que vivien molt lluny, eren déus. Vèiem els avions que solcaven el cel africà i ens deien que estaven tripulats per homes blancs, que tots eren pilots, enginyers, metges... Jo volia ser com ells, jo volia ser blanc. Es deien moltes coses dels blancs, històries estranyes, aterridores o meravelloses”.

“Jo pensava que les pel·lícules eren reals, que tot era cert, així que quan vaig saber que aquells homes eren actors, que no eren els veritables personatges, em vaig frustrar molt. Com podia ser que fingissin d’aquella manera? Eren uns impostors? Com podia confiar en gent que feia veure que plorava o que estava alegre?

Veure aquelles pel·lícules de blancs sovint ens generava la falsa necessitat de moltes coses que no podíem adquirir, i que tampoc no ens feien falta. Si no saps que existeixen les coses no sents el desig de tenir-les. Però, alhora, tampoc no es pot pretendre ocultar als africans totes les coses que hi ha al món. No és just i, a més, és impossible”.

Decideix emprendre la travessia cap a Europa passant pel Níger i Líbia. “Caminar, això era l’única cosa que fèiem. Així vam arribar a una muntanya del massís del Hoggar i vam haver de pujar-la. La travessia va ser terrible. Allà també vam trobar-hi alguns cadàvers. Jo m’adonava de mica en mica que aquell desert era una mena de cementiri que acollia els cossos dels migrants que intentaven arribar a una vida millor. La muntanya era pura roca i pedra, semblava que si se’n descol·locava una sola caurien totes les altres com en una allau i ens aixafarien”.

“De les quaranta-sis persones que havíem estat abandonades al desert només sis havíem arribat al poble. Els altres quaranta havien mort a la sorra del Sàhara. Va ser molt trist, molt dur, vam plorar moltíssim. El camí de l’infern havia durat tres setmanes”.

“Mai no vaig sentir nostàlgia de la meva llar, mai no vaig plorar per tornar-hi. En aquest camí no hi ha marxa enrere. Arribes mort o arribes viu, però no hi ha marxa enrere”.

L’Ousman vol anar a Trípoli a trobar una feina. A Trípoli va estar una setmana i a Bengasi quatre anys treballant i estalviant per donar el salt cap a Europa.

“Quan parlo de màfia potser no és ben bé la imatge que se’n té a Europa. No són mafiosos amb metralletes Ak-47 com a les pel·lícules. Són persones amb contactes, una xarxa de gent que trasllada els migrants. Tampoc no és cert que les màfies enganyin les persones i les convencin per viatjar a Europa; simplement atenen una demanda que ja existeix”.

Comentari: el viatge va convertir el nen Ousman en un home i en un savi. Els cinc anys que va trigar a arribar a Barcelona el van curtir i li van fer perdre la mirada ingènua amb què havia iniciat el camí. Al llarg de la travessia va conèixer la fam, la set, la violència, l’explotació i la mort, però també la solidaritat i l’ajuda desinteressada d’algunes persones. Aquesta experiència extrema li va permetre comprendre les enormes desigualtats que existeixen entre diferents parts del món i el preu humà que sovint s’amaga darrere dels moviments migratoris.

Des d’un punt de vista estrictament literari, el llibre no destaca especialment per l’originalitat de l’estil ni per l’ambició formal. Tanmateix, la seva força rau en un altre aspecte: el valor del testimoni. El lector no s’acosta tant a una obra literària de gran volada com a una experiència viscuda en primera persona, narrada amb sinceritat i sense artificis. És precisament aquesta autenticitat la que confereix al relat una gran capacitat de commoure i de fer reflexionar.

Una vegada establert a Barcelona, l’Ousman va entendre que l’èxit personal només tenia sentit si servia per millorar les condicions de vida dels qui havien quedat enrere. Va aprendre que no volia que cap nen del seu país hagués de passar pel mateix calvari que ell havia viscut. Per aquest motiu va crear l’ONG NASCO Feeding Minds, amb la qual promou l’accés a l’educació i a les noves tecnologies entre els joves ghanesos. D’aquesta manera, ofereix alternatives reals a la migració irregular i contribueix a generar oportunitats al seu país d’origen.

El llibre és també una reflexió sobre el poder dels somnis i sobre la imatge idealitzada que moltes persones tenen d’Europa. L’Ousman mostra com les expectatives construïdes des de la distància sovint xoquen amb una realitat molt més dura i complexa. Tanmateix, el relat evita el ressentiment i transmet un missatge d’esperança, de superació personal i de confiança en les persones.

Viatge al país dels blancs és una obra colpidora i profundament humana que ajuda el lector a entendre, des d’una perspectiva personal i vivencial, una de les grans realitats del nostre temps: la migració. La sinceritat del relat, la curiositat intel·lectual del protagonista i la seva capacitat de transformar el sofriment en un projecte de futur fan que sigui una lectura recomanable i enriquidora. Més que per les seves qualitats literàries, el llibre destaca pel seu valor humà i testimonial, per la lliçó de perseverança que transmet i per la invitació a mirar el fenomen migratori amb més coneixement, empatia i sensibilitat. Encomiable.

L'impacte de l'obra ha transcendit l'àmbit literari i ha donat lloc a l'adaptació cinematogràfica Viatge al país dels blancs (2026), dirigida per Dani Sancho. La pel·lícula, protagonitzada pel mateix Ousman Umar en la seva etapa adulta i amb Emma Vilarasau en el paper de la Montse, la seva mare adoptiva a Catalunya, contribueix a donar una gran visibilitat al drama de les migracions i reforça el missatge d'esperança, solidaritat i superació que transmet el llibre.

BIBLIOGRAFIA

Rosa Alberch, L'escriptor Ousman Umar explica el seu viatge al país dels blancs, Andorra Difusió, 06/06/2019.

Irene Hernández Velasco, La epopeya de Ousman: el niño que llegó a España en patera y hoy tiene dos carreras y una ONG, El Mundo, 20/04/2019.

Noor Mahtani, Los 21.333 kilómetros que recorrió un niño africano hasta llegar a Barcelona, El País, 17/01/2021.

Dani Sancho (dir.), Viatge al país dels blancs, Mundo Cero A.I.E., Atresmedia Cine, A Contracorriente Films, Arcadia Motion Pictures i Noodles Production, Espanya-França, 2026. 110 minuts.

Ousman Umar, Viatge al país dels blancs, Rosa dels Vents, Barcelona, 2019 (2ª edició).